La revista degana en valencià

ʽImbatibleʼ. El poder sense límits de la imatge

20/05/2022

Només llegir les primeres històries curtes d’Imbatible, de Pascal Jousselin, ja tenim la sensació que ens trobem davant d’una de les propostes més originals del còmic infantil i juvenil europeu que s’editen actualment en català. Primerament perquè Imbatible és realment un superheroi encara que no ho semble. El seu físic és desmanegat i la seua vestimenta prou estrafolària. Porta botes altes, pantaló curt, camiseta groga, guants, i només una minúscula capa i un antifaç ens fan pensar que és un heroi. Potser en pareix més una paròdia que no un de veritat. Tot açò l’allunya irremeiablement del prototip de superheroi americà de Marvel o DC. Tampoc l’estil gràfic, hereu de l’Escola de Brussel·les, ens recorda gens l’estil realista habitual d’eixos personatges.

Però, la principal diferència d’Imbatible amb altres súpers és que el seu superpoder està íntimament relacionat amb el propi mitjà en què es desenvolupen les seues aventures. Imbatible no només és plenament conscient que és un personatge de tebeo, sinó que a més pot veure a través de les vinyetes, anticipar-se a l’acció i canviar-la, ja siga intervenint en elles o traslladant-se d’unes vinyetes a altres d’un bot o caminant. I en el còmic, passar d’una vinyeta a una altra implica viatjar a través del temps i l’espai. Així pot lluitar contra personatges tan dolents com científics bojos o polítics, salvar-se a si mateix de qualsevol amenaça o aparéixer per duplicat en una mateixa vinyeta. Però en ocasions també pot utilitzar el seu poder per a qüestions més corrents, com per a no oblidar-se de comprar el pa.

La qüestió és que tots aquests jocs extradiegètics es presenten d’una manera fàcilment comprensible per als nous lectors, però també conviden els més majors i experts en narrativa gràfica a reflexionar sobre els mecanismes assolits amb la pròpia experiència lectora que possibiliten el funcionament del còmic, com ara les lleis de la perspectiva, l’ordre de lectura o la disposició en tires i pàgines en què sol estar organitzada una historieta. I encara que la utilització lúdica dels elements que conformen visualment els tebeos no és una cosa nova, sinó que històricament, des dels inicis del còmic modern ha estat un recurs prou utilitzat –sobretot en la seua vessant més humorística–, és just admetre que Jousselin ho fa d’una forma molt intel·ligent i de sobres justificada per la pròpia idiosincràsia del personatge.

Aquest atípic i original heroi, que va nàixer a les pàgines de la longeva revista belga Spirou, s’autodenomina l’únic veritable superheroi del món del còmic. I la seua raó té, ja que encara que hi ha infinitat de personatges heroics als tebeos, l’existència d’Imbatible seria quasi impossible en cap altre tipus d’art narrativa, en estar aquesta tan lligada a la forma com es publica.

Les aventures d’Imbatible han rebut diversos premis, com el de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, i es troben actualment recopilades en tres volums de format europeu i tapa dura per Editorial Base.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top