ʽAlea iacta est’

25/03/2021

En els governs, en tots els governs que no estan integrats per un sol partit, el punt ideal és/seria que es donara una certa confiança entre les diferents formacions que el conformen, en siguen dues, o tres, o… I això val per al govern de la Comunitat de Madrid, de Madrid, d’Andalusia, Múrcia, País Valencià i també a Catalunya. Fins ací la teoria.

Tots els lectors i lectores saben que ja sʼhan fet les eleccions catalanes, amb decisió judicial pel mig perquè el Tribunal Suprem va dir que allò de no fer les eleccions quan tocava no podia ser. I si la convocatòria estava feta per al dia 14 de febrer, doncs a votar.

Hi havia molta mirada perduda en aquestes eleccions. Per una banda, estava l’exministre Illa que encapçalava el cartell del PSC. Estaven els polítics empresonats que van poder eixir per a desenvolupar una campanya electoral que ha estat marcada per la pandèmia i l’ús de les xarxes socials per poder convéncer la ciutadania i fer que anaren a votar i que votaren el seu partit. Moltes persones volien que, amb aquestes eleccions, Catalunya o bé continuara un camí independentista o bé aturara una mica aquest procés i tot fora més constitucionalista. Sempre hi ha molt en joc, en qualsevol convocatòria electoral, i en aquesta també, i molt.

La nit va ser llarga i, finalment, van guanyar els socialistes del PSC amb un triple empat amb ERC i PdCat. I, ara, què? Doncs això, a esperar. Les matemàtiques donen poques opcions de pacte, diguem-ne, natural. Cert és que el candidat Illa ha dit que vol parlar amb totes les forces polítiques, amb l’excepció d’una, i que es presentarà a candidat a la investidura, cosa que no va fer la senyora Arrimadas en guanyar les passades eleccions.

Però, qui governarà? Aquesta és la qüestió. Amb poca memòria històrica podem recordar que la CUP va fer caure el govern per no aprovar els pressuposts. Sabem també que ERC i PdCat no poden ni veure’s entre ells, i així ho han demostrat en els darrers anys. Aleshores, la barca del govern podrà rebre el vent que li permeta creuar el Rubicó i «entrar en matèria»?

Faltaven només –i ja veurem com acaba la cosa– les manifestacions i batalles campals del malestar que s’estan produint a Barcelona i a altres ciutats catalanes, amb una crítica molt forta contra els responsables polítics i tècnics dels Mossos d’Esquadra. Sʼhi podrà conformar un govern presidit per ERC?

Mentrimentres, a casa més nostra veiem com el Govern del Botànic i el de la ciutat de València estan entrant en una dinàmica de confrontament polític i personal entre PSPV i Compromís; dinàmica que l’única cosa que provoca, a més de certa incertesa sobre la resistència d’aquests equips, és una sorollosa carcallada de l’oposició política: els elements de la dreta nostra estan que no caben de contents perquè s’estan fent més mal els socis de govern que el que els fa l’oposició.

I en la dreta saben, a més, que, si tornen al poder, no els trauran al carrer ni en vint anys, ni amb la batalla de Farsàlia pel mig. Caldrà estar atents ací i allà.