La revista degana en valencià

14-2-19 Castelló

El camí per on hi acostume a caminar cada dia  feia olor d’herba. Havien tallat els marges i això fa respirar l’herbam  És tot un privilegi viure al centre de la ciutat i en cinc minuts ser ja entre tarongers. No és el bosc atlàntic, tan profund, verd i esponerós. Però no deixen de ser arbres. A més la plana que voreja Castelló, , com totes, és un mostrari ben eloqüent d’arbres de tota mena. I també d’un nombre important d’ocells que alegren la caminada. Sí, un privilegi.