Tens 0 productes a la teua cistella
21/06/2022
La petjada ecològica o superfície necessària per a mantenir el nivell de consum i residus és un bon indicador del nostre impacte sobre la biosfera i de la sostenibilitat del sistema socioeconòmic. Així, quan l’informe Planeta Viu1 calcula que necessitem 1,7 planetes Terra (3 si férem tots com els països rics), ens diu clarament com és d’insostenible l’actual sistema i la urgència de canviar-lo.
Però els canvis no arriben, les dades no mouen molta gent ni quan van acompanyades per greus informes científics sobre l’augment de les temperatures, l’increment dels fenòmens meteorològics extrems, la destrucció d’ecosistemes, l’extinció d’espècies, l’esgotament dels recursos, etc. La passivitat generalitzada l’origina principalment la inèrcia del sistema i la seua intensa informació/propaganda, que atordeix la ciutadania i oculta o dilueix la gravetat dels problemes i les solucions òptimes. Potser un indicador nou més significatiu i més intuïtiu, com el que proposem ací, ajudaria a comprendre millor la situació actual i superar la passivitat.
L’energia és una mesura clau dels processos i resulta molt útil per a explicar-los; a més, el nostre ús massiu de les fonts primàries implica greus impactes ambientals en l’extracció, el transport i el consum; fins i tot les renovables, un 11 % del total,2 tenen gran impacte ambiental en els embassaments hidràulics, parcs eòlics, megacentrals solars… L’energia que consumim ve donada per xifres abstractes que diuen poc a la nostra intuïció i necessiten un cert esforç per a entendre-les, però relacionar el consum total d’energia amb la que consumeix el cos humà sí pot donar-nos una idea molt intuïtiva i aclaridora.
Així doncs, podem definir la Població Humana Equivalent (PHE) com el quocient entre l’energia total consumida i la que consumeix el nostre cos. Tal proporció ens indicaria a quants éssers humans biològics o ancestrals (que només consumien el seu aliment) equivalem. Vegem-ne un exemple concret: en 2019, el consum mundial d’energia va ser d’uns 584 exajoules, és a dir, 5,84·1020 J; d’altra banda, el consum energètic mitjà del cos humà és d’unes 2.000 kc/dia, o siga, 3,06·109 J/any. Per tant, el consum energètic total de la nostra civilització equival al d’1,91·1011 éssers humans, 191.000 milions…
La Xina i els Estats Units són els de major PHE, seguits per l’Índia, Rússia, el Japó, el Brasil, Corea del Sud, Canadà, Alemanya, Iran, Indonèsia, França, etc., tots amb poblacions equivalents molt superiors a les reals. Òbviament, en cada país hi ha grans diferències entre les classes socials, i segons un estudi recent de la Universitat de Leeds4 el 10 % de la població amb més ingressos consumeix 20 vegades més energia que el 10 % de menys ingressos; o siga, que el 10 % més ric equival a 20 vegades la població del 10 % més pobre i el seu impacte ambiental és 20 vegades major. Imaginem, doncs, l’equivalència dels superrics, que viatgen fins i tot en naus espacials per capritx o negoci.
Els científics del clima proposen ja mostrar sense suavitzar la gravetat de la situació actual,5 perquè després de 42 anys de reunions internacionals seguim sense reaccionar i alguns fenòmens, com la fusió de l’Àrtic i la tundra, s’acosten a la irreversibilitat, de forma que si sobrepassen el llindar crític ja no hi haurà tornada enrere. I la PHE és un indicador que accentua els senyals d’alarma: som uns 7.713 milions d’éssers humans però consumim tanta energia com si fórem 191.000 milions, quelcom absolutament desaforat i insostenible. Més encara, si tots consumírem com el nord-americà mitjà seríem equivalents a 656.000 milions d’humans, i si tots consumírem com els rics equivaldríem a bilions d’éssers humans…
No obstant això, el problema fonamental no és la superpoblació: si en som 7.713 milions però consumim com si fórem 191.000 milions, el problema és el superconsum. Com va dir Ghandi, «la Terra té recursos suficients per a alimentar i mantenir tota la humanitat, però no per a satisfer l’avarícia d’alguns». En altres paraules: no hi ha suficients recursos ni capacitat de regeneració de la biosfera perquè la nostra economia, consum i residus cresquen contínuament fins a l’infinit. Aquesta pretensió dels polítics i economistes neoliberals resulta absurda, impossible i probablement suïcida.
Malgrat tot, sí és possible viure inclús millor consumint i contaminant molt menys. De fet, hi ha persones en els països desenvolupats que mantenen una bona qualitat de vida consumint molta menys energia i recursos que la mitjana dels conciutadans,6 i són igual o més feliços.7
Inevitablement, decreixerem perquè hem sobrepassat els límits de la biosfera i molts recursos estratègics estan declinant; el mateix petroli ja ha superat el peak oil. La qüestió ara és com decreixem: per les males, seguint com anem fins que esclate incontrolable el col·lapse, o per les bones, conduint-ho nosaltres mateixos de forma científica, democràtica, cooperativa i solidària.
Hi ha solucions, com les que proposen 11.000 científics en un document recent:9 generalitzar l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, eliminar els subsidis als combustibles fòssils, ajudar els països pobres a abandonar-los, protegir i restaurar els ecosistemes, consumir més aliments d’origen vegetal i menys d’origen animal, estabilitzar la població mundial respectant els drets humans, etc. Però, per a aplicar-les, cal véncer la inèrcia social i l’economia imperant.
1 www.wwf.es/nuestro_trabajo/informe_planeta_vivo_ipv/
3 www.populationpyramid.net/es/población-por-pais/2019/ y https://datos.enerdata.net/energia-total/datos-consumo-internacional.html
5 www.ecoportal.net/paises/filtran-borrador-del-informe-del-ipcc/
6 Concretament, jo utilitze uns 5·109 J/any d’energia convencional, perquè dispose de 6 m2 de plaques solars, la casa és quasi bioclimàtica, amb tot elèctric A+, em desplace a peu o en bici pel poble, alguna volta vaig en tren a València, cada any faig un parell de viatges en grup per la península, etc. És unes 19 vegades menys que l’energia convencional consumida per un espanyol mitjà i 52 vegades menys que la d’un estatunidenc.
7 www.climaterra.org/post/nos-hace-felices-el-consumo
8 https://cienciahoy.net/clima-11-000-cientificos-hacen-sonar-la-alarma-y-ofrecen-soluciones
