219, de moment

En el moment d’escriure l’editorial, són 219 les persones mortes per la DANA, la catàstrofe més gran que ha viscut el nostre territori. I el més sorprenent és que hui encara no hi ha cap responsable de totes aquestes morts i de la immensa desfeta dels pobles de l’Horta Sud, Xiva, Utiel, la Ribera… Continua sense haver-se produït ni una sola dimissió o anunci de dimissió. I la ciutadania, i molt més encara els milers i milers d’afectats que han perdut tots els béns materials, inclosa la casa, està cansada i esgotada de veure com juguen amb la pilota de les responsabilitats per no haver avisat, per no haver estat capaços de previndre una destrucció quasi infinita.

La pregunta és la mateixa: per què no es va saber i avisar abans la ciutadania? Hui tenim a la disposició satèl·lits, Internet, drons, intel·ligència artificial, bombers, cossos de seguretat… Com és possible que amb tots aquests recursos hagen estat, en alguns casos, els alcaldes i les alcaldesses qui adoptaren decisions que, legalment, no els corresponien perquè encara no havia arribat cap avís d’emergència?

Lentitud és una altra de les realitats. Si no fora perquè és dramàtic, semblaria una broma que la Generalitat demanara o no la presència de recursos de l’Estat. Els alcaldes i alcaldesses han declarat que fins al dissabte 2 i diumenge 3, al seu poble no havia arribat ni un sol recurs que no foren els voluntaris i voluntàries, que es van bolcar a ajudar. On estaven els mitjans humans i materials? La més dramàtica de les preguntes és quantes vides humanes s’haurien pogut salvar amb una actuació coordinada i comunicada a la ciutadania. La resposta perseguirà de per vida el nostre Molt Honorable President de la Generalitat, que no ha dubtat, en cap moment, a tirar pilotes fora i dir que jo no ho sabia perquè no m’ho havien dit, sense entrar en la ja famosa agenda que va mantindre el dia 29 d’octubre.

En eixe camí de fugida en què sembla que ha entrat el govern de la Generalitat i el seu president, ha cessat dues conselleres, ha nomenat un vicepresident per a fer-lo responsable de la recuperació econòmica i social i, de moment, poc més. Són moltes les veus que, tant ací com a Madrid, donen per amortitzat el senyor Mazón, fins i tot el màxim responsable del seu partit, el senyor Feijóo, i li ha dit més d’una peladilla en públic. Però Mazón s’agafa a la cadira per no ser arrossegat, i no ha tingut cap problema a nomenar un alt càrrec de l’exèrcit espanyol en la reserva, un tinent general, per a posar-lo al capdavant de la Vicepresidència de la Generalitat, un fet insòlit en la democràcia espanyola, que haurà de coordinar totes les conselleries.

Ara, més que mai, es necessita un govern coordinat per un gran Molt Honorable President de la Generalitat. El nostre poble no necessita un militar retirat perquè coordine les conselleries: qui hauria de coordinar-les és el president. I si no sap o no vol, el camí a seguir és clar i planet. No li’n queda una altra.

Revista número 507. Novembre 2024.