La revista degana en valencià

Un 25 d’abril per renàixer (televisivament també)

“1.608 dies després, la televisió torna a entrar a les llars valencianes. És l’esperit del 25 d’abril, el no rendir-se”

El 25 d’abril de 1707 Felip V va ocupar el Regne de València per dret de conquesta, imposant els Decrets de Nova Planta i abolint les institucions i llibertats civils dels valencians. El 29 de novembre de 2013 el govern d’Alberto Fabra va tancar la radiotelevisió pública valenciana, imposant el silenci i la taula d’ajust i abolint el dret dels valencians a tindre un mitjà de comunicació públic que informara en la nostra llengua.

I ara, 311 anys després, hem cosit les nostres ferides i la pell s’ha fet més forta que mai. Hem après que, per molt que ho intenten, no ens enderrocaran com a poble. Tan sols cal vore com, malgrat aquell Decret de Nova Planta, la nostra llengua continua escoltant-se, parlant-se i escrivint-se a la nostra terra. O com, malgrat la crema de Xàtiva un 19 de juny, la capital de la Costera és punta de llança a nivell cultural. Si no va poder amb nosaltres un Borbó -al descendent del qual també podríem posar amb el cap per avall-, tampoc ho podia haver fet un govern podrit de la Generalitat. Per això, justament per això, aquest 25 d’abril és important: perquè el poble valencià renaix televisivament.

Ara, 4 anys, 4 mesos i 25 dies després -o el que és el mateix: 1.608 dies després-, la televisió torna a entrar a les llars valencianes. És l’esperit del 25 d’abril, el no rendir-se. Tenim molt a celebrar. Engeguem les televisions i gaudim, per fi, de la nostra tele. Al final la data de començament no és un 9 d’octubre, però també n’és una que exemplifica la superació constant del poble valencià. Ara ja no estem a punt: som una realitat.