La revista degana en valencià

25 d’abril, reforcem el País Valencià

25/04/2022

Ens cal més autogovern per a transformar el marc laboral, social i econòmic que ens impedeix construir el País Valencià del segle XXI amb llibertat, igualtat i justícia social.

Després de dos llargs anys de pandèmia, 2022 és l’any en què tornarem als carrers per commemorar el 25 d’abril. Per a Intersindical Valenciana, aquest és un moment crucial per reivindicar amb més força que mai quin és el país que volem, el país que necessitem, el país pel que treballem. Ara toca reforçar la mobilització ciutadana per recuperar els drets perduts i per continuar reivindicant els que encara no hem aconseguit.

Les crisis concatenades -de l’estafa del 2008, la pandèmia, i ara la guerra- han servit per a fer els rics encara més rics a costa de l’especulació, la malaltia o els conflictes. I, com sempre, el País Valencià partim d’una posició de desavantatge perquè el finançament que rebem de l’estat està clarament per sota de les nostres necessitats. Aquest greuge va acumulant números rojos que fan molt difícil que puguem avançar: rebem molt menys del que ens tocaria poblacionalment i, a més, estem pagant un deute il·legítim produït perquè no tenim suficients recursos. És el peix que es mossega la cua i les xifres parlen per si soles: de cada 100 € que rebem, més de 25 van a saldar el que suposadament devem. Els governs estatals açò sempre ho han sabut, però, a pesar de les darreres promeses, no n’hi ha cap voluntat política per canviar-ho. Patim, doncs, més que un finançament insuficient, un espoli continuat.

La precarietat social i laboral que tenim -i que s’acarnissa amb les dones, les persones joves i les jubilades, les persones migrants- no és un fet puntual ni és producte només de catàstrofes mundials, sinó que és endèmica. No estem parlant d’idees abstractes. La manca de finançament ens afecta cada dia: en la sanitat, els serveis i les prestacions socials, l’educació, l’atenció de les administracions a la ciutadania, els transports públics… Coses palpables i que signifiquen que la nostra resposta davant les dificultats globals està limitada, la qualitat dels serveis públics en risc, la transformació del nostre model productiu posposada, les ajudes a qui ho necessita limitades a un finançament que no està a la nostra altura. El País Valencià requereix un finançament que responga al que som com a poble i que ens permeta desplegar totes les nostres potencialitats, i no que ens vaja a poc a poc fent minvar. Diguem no, diguem prou!

Per a la Intersindical Valenciana, la qualitat del nostre present i la garantia del nostre futur passa per apostar pel nostre País de manera inequívoca. Tot és una llarga nit, en el temps que vivim. Però una certesa ens ha de donar llum: no som res, si no som poble. Hem d’establir un Marc Valencià de Relacions Laborals i Socials, que permeta que el nostre món del treball no siga determinat a uns despatxos de Madrid o Brussel•les sinó que es dissenye, s’implemente i es negocie a casa nostra i responga a les nostres necessitats i particularitats. És menester que la nostra llengua pròpia siga també la llengua pròpia de totes les administracions, per poder garantir els drets lingüístics de la ciutadania, i necessitem que el valencià siga la llengua vehicular del sistema educatiu, per fer que els nostres xiquets i xiquetes acaben l’escolarització sabent tres llengües, i no només el castellà. Hem de defensar el nostre camp, la nostra terra i el nostre territori del desastre ecològic, amb un projecte seriós de ferrocarril sostenible i veritablement accessible, amb plans d’energies renovables que no signifiquen la mort dels nostres espais naturals, i amb plans hidrogràfics que tinguen en compte els nostres fenòmens meteorològics. Necessitem apostar pels sectors culturals i audiovisuals i les persones que hi treballen, per poder potenciar i enriquir la nostra cultura. Hem de garantir unes pensions públiques dignes i el dret a l’habitatge digne per totes les persones i impedir que els bancs facen negoci amb les pensions privades o acumulen cases sense gent mentre encara n’hi ha gent sense cases. Hem de promoure la salut i la seguretat en el treball; la racionalització dels horaris i la reducció de la jornada laboral a 32 hores; la igualtat en el món del treball per a totes les persones, independentment del seu sexe, orientació, procedència o edat. Ens cal més autogovern per a derogar les reformes laborals de 2010 i 2012 i les reformes de les pensions de 2011 i 2013. Ens cal més autogovern per a poder dur a terme les reformes que ens permetran superar la situació actual. Ens cal més autogovern per a transformar el marc laboral, social i econòmic que ens impedeix construir el País Valencià del segle XXI amb llibertat, igualtat i justícia social.

La Intersindical Valenciana sabem que hem de fer-ho possible, amb mobilització, amb un sindicalisme valencià combatiu i fort, des dels centres de treball i els nostres barris, pobles i ciutats. Amb un model sindical on les treballadores i treballadors prenguem les decisions. Amb uns moviments socials compromesos amb la lluita constant per la millora de les vides de les persones. Amb una societat que construeix un món més lliure i igualitari des d’aquest trosset del planeta.

I el temps per fer-ho ha d’aplegar. D’un temps que ja és un poc nostre, d’un país que ja anem fent.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top