La revista degana en valencià

28-1-19 Castelló

Matí resplendent que he aprofitat per eixir a caminar abans no vinga el ventarràs que,segons la meteo ,ens ha d’entrar al migdia. Estic espectant.

Lectura persistent sobre el tema nacionalisme i federació.Ës un moment oportú quan es planteja, com no es podia fer als 80 o fins i tot 90 , perquè les circumstàncies ho impedien. Els temps doncs,estant canviant.

Com es podria enfortir el nacionalisme valencià? Aquesta és una qüestió  que deuria plantejar-se al meu entendre més enllà dels papers sociològics, econòmics,històrics i aparèixer a les pàgines dels media diaris.

Si el discurs nacional , principalment a partir del segle XIX es basa en el relat que la història de cada nació en fa ,resulta igualment evident que eixà construcció s’ha fet també des d’altres camps com ara la literatura, els monuments, el teatre o la pintura. I ja que la societat valenciana com a tal també compta amb aquests materials ( però escassos de ràdio o televisió ara tan importants)  per quina raó no hem assolit un esperit nacional fort ? Si hem de poder donar resposta avui a la manera com poden rellançar-lo i enfortir-lo l’acció i la dinàmica ha de passar pels entorns  que avui ens marquen .I que no ho feien en el passat. No de la mateixa forma ni potència. Ara el camí hauria  de passar per aprofitar el debilitament de l’estat espanyol i per la fortalesa de la Unió Europea. El primer tot aprofitant l’estat de les autonomies i el debat sobre el model futur d’estat. Una federació de pactes podria ser-ne la solució. Des del cantó europeu el fet de que , per la força de les diferents regions i nacions que integren aquest nou subjecte geopolític tenen aquest conjunt d’estats haurà d’evolucionar cap a una mena d’imperi a l’estil del que van ser l’otomà o l’austro-hongarès. Naturalment que els dos corrents són de llarg recorregut, i no ve d’un pam, el transcurs cap a la nova situació. Però si el nacionalisme valencià ha de tindre cos aquest només apareixerà perquè , front a la globalització i a les exigències per part de la resta de nacions europees al seu dret a l’autonomia, la nostra societat veja que no li queda altra alternativa que unir-se al corrent general. Si no vol quedar com una antiga Albània endarrerida i irrellevant.