Tens 0 productes a la teua cistella
El cos, la malaltia. No cal haver patit tant com li va passar a Susan Sontag per a saber que el petit suport que tenim per a viure és d’una fragilitat astoradora. El fet és que només cal un insegur mal de queixal , un constipat o alguna malaltia pitjor per a que ens n’adonem de la lleugeresa i inestabilitat de la nostra existència.
No cal pegar-li massa voltes al tema perquè malgrat la filosofia que en puguem fer al remat tot es resumeix en un malestar físic. Però que té moltes més extensions que les purament fisiològiques. El cap bull preguntant-se què ens passa. Els pensaments van que volen amunt i avall. Els motius o el neguit s’imposa. Moltes certeses esdevenen fum de canyots. Fins que ,de sobte o no, d’una manera o una altra si el dolor o el malestar desapareixen tot torna al punt inicial. I continuem la vida retornant al treball o pegant-li a la tecla del whatsapp.
