La revista degana en valencià

29 de juny: memòria, persistència i futur

Manifestació del 29 de maig a València. Foto: Kike Taberner.

El 29 de juny de 1707, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta que abolí els Furs del Regne de València i posà fi a les nostres institucions d’autogovern.

Aquell decret va representar la pèrdua de les llibertats polítiques del poble valencià i l’inici d’un llarg procés de subordinació política, econòmica i cultural.

Però la història del nostre poble no es va acabar aquell dia.

Durant més de tres-cents anys, generacions de valencians i valencianes han mantingut viva la llengua, la cultura, les tradicions i la consciència de pertànyer a una comunitat amb personalitat pròpia.

Ho van fer en temps difícils. Quan semblava impossible. Quan tot convidava a la resignació. Gràcies a elles, avui continuem existint com a poble.

Som hereus de la seua perseverança. De la seua dignitat.

De la seua capacitat de resistir sense renunciar a ser qui som.

Però cap generació viu només per conservar allò que ha rebut.

Cada generació té la responsabilitat d’anar una mica més enllà.

La nostra no pot limitar-se a recordar les llibertats perdudes.

Ha d’assumir el repte de recuperar les eines necessàries per a decidir el nostre futur.  No per nostàlgia. No per mirar enrere.

Si no per construir una societat més justa, més democràtica, més equitativa i més inclusiva.

Una societat on la riquesa estiga al servei del bé comú.

On la llengua i la cultura pròpies siguen respectades i valorades.

On totes les persones puguen viure amb dignitat, independentment del seu origen o la seua condició social.

La millor manera d’honorar aquells que ens van precedir no és lamentar eternament les derrotes del passat. És convertir la seua persistència en esperança. La seua resistència en projecte. I la seua memòria en futur.

Tres-cents dinou anys després, el poble valencià continua dempeus. L’èxit de les lluites populars com la resposta a la gestió criminal de la DANA, la “consulta” sobre la llengua i la vaga per la defensa de l’educació pública, en són exemples.

Generació rere generació hem mantingut viva la llengua, la cultura i la consciència de ser poble.

Però la nostra missió no és només heretar aquesta persistència. La nostra missió és transformar-la en llibertat nacional i social.

Transformar la memòria en futur. Transformar la valencianitat en sobirania.

I fer possible un País Valencià més lliure, més just i més digne per a nosaltres i per les generacions que vindran.