La revista degana en valencià

30 anys amb el ‛folk’ d’Urbàlia Rurana

18/06/2021

L’any 1990 va nàixer al País Valencià un nou grup de folk que s’unia a un selecte grapat de conjunts que des de finals dels 70 havien decidit engrescar-se en un projecte de clara arrel identitària: el reviscolament de la música tradicional valenciana i l’aprofundiment en les seues connexions amb altres músiques d’arrel properes. Urbàlia Rurana ja és un clàssic del panorama musical valencià. La banda venia a eixamplar una nòmina creixent d’artistes que, en acabar formalment la dictadura, varen decidir cantar i fer música, de qualsevol estil, en la nostra llengua. En l’àmbit del folk, hi ha avui un seguit de joves –i no tan joves– que, en solitari o en grups, es dediquen a la música popular valenciana i que sense dubte han begut en les fonts d’aquest i d’altres grups capdavanters.

Aquell any, però, l’aparició d’Urbàlia Rurana va comportar un cert revulsiu en el món del folk valencià, en un moment en què semblava estar en hores baixes. Aquella irrupció no era tan sols un intent de revitalitzar la música folk valenciana, sinó també de dignificar-la, mitjançant l’arreplega, la selecció i l’estudi de testimonis orals i escrits, o mitjançant l’ús d’instruments musicals propis de la tradició valenciana que o bé havien caigut en desús o no s’empraven habitualment.

Actualment componen la formació Jaume Gosàlbez (dolçaina, saxo, tarota i flauta), Carles Gil (acordió i mandolina), Toni Torregrossa (guitarra i guitarró), Joan Buïgues (tuba) i Bernat Pellisser (percussió). Tots cinc, prestant també les seues veus i fent servir només instrumentació acústica, contribueixen a crear un ambient màgic i una sonoritat mediterrània ben engrescadora, que invariablement fa vibrar i ballar la gent que assisteix als seus concerts.

L’experiència de la banda és amplíssima, tant als territoris de parla catalana com a molt altres països de la ribera del Mare Nòstrum. Perquè Urbàlia Rurana va deixar palesa, des dels inicis, la seua vocació mediterrània i el seu compromís amb una història musical compartida amb altres països de similar trajectòria cultural.

Tenen una apreciable discografia que abasta fins ara set àlbums, en la qual ocupa un lloc destacat el disc Territoris amables, que van fer fa 20 anys amb el músic piemontés Maurizio Martinotti, de qui reconeixen haver aprés moltes coses.

La seua forma de treballar ha evolucionat amb els anys, i ara està funcionant molt bé una certa distribució en les tasques: han format un equip eficaç de treball que està donant molt bons resultats. Quant a les sonoritats, es decanten pels sons naturals, raó per la qual empren la instrumentació en acústic i, en contrast amb la senzillesa de l’unplugged més vitalista, es pot apuntar el detall d’introduir la tuba, no gens freqüent en altres formacions.

Fa 30 anys la música tradicional no era molt coneguda, en gran part per la manca de reconeixement de les institucions i dels mitjans de comunicació. Un desconeixement producte també de la poca quantitat de grups de folk que hi havia aleshores. Al País Valencià hem patit una llarga experiència de menyspreu cap als creadors de qualsevol camp –el teatre, la literatura, la música– que han pres la decisió d’escriure i interpretar en valencià. Malgrat tot, una generació d’artistes amb consciència ha permés, de mica en mica, una recuperació difícil però que està aconseguint normalitzar la vida creativa més arrelada a la nostra terra.

Des d’una perspectiva de conjunt, l’eclosió d’artistes i grups dedicats al folk i molts anys de dedicació i treball han permés que ara puguem parlar d’un mercat, certament modest, però que va consolidant-se a poc a poc, al qual els mitjans de comunicació presten una atenció impensable fa unes dècades.

Els components d’Urbàlia Rurana sempre han dit que el que més els agrada és gaudir la música, passar-s’ho bé fent-la i compartint-la amb la gent que els segueix. Ara aspiren a veure créixer els festivals i les trobades amb experiències musicals de l’exterior, que permeten una major difusió global d’aquesta música tan nostrada.

En  paraules seues, «aquesta travessia va començar l’any 1990, quan Urbàlia Rurana ens vam convéncer que la música popular valenciana havia de navegar cap a altres terres». El grup està, doncs, celebrant el seu 30 aniversari (ajornat un any per causa de la pandèmia que vivim). Per a una data tan especial han preparat un directe en què reinterpreten alguns temes clàssics seus i d’altres menys coneguts però ben estimats per ells. També avancen altres idees i creacions noves, i amb tot plegat esperen oferir un repertori que satisfaça el seu públic. Una fita que ja han presentat al festival Tradicionàrius (Barcelona) el passat 19 de febrer amb el nom de «30 anys de camí», un espectacle de balanç i prospectiva que podrem tornar a fruir amb una nova actuació que tindrà lloc a Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre) el pròxim dia 24 d’abril.

Quant al treball present, últimament col·laboren amb la banda de vents La Romàntica del Saladar en l’espectacle «La vespra i la festa», farcit de músiques festives, marxes mores, cercaviles, danses, etc., amb el qual esperen gravar un disc.

En uns temps tan difícils, marcats per una pandèmia mundial que ha reduït durament els concerts en directe, els d’Urbàlia Rurana proclamen que encara hi ha molt a fer. I anhelen recobrar com més aviat millor el contacte simbiòtic amb el públic, eixa fusió musical amb el poble que s’ha convertit en merescuda senya d’identitat d’aquest grup tan jove i tan estimat.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top