40 anys de Sagunt a Escena

El festival d’estiu més important i degà de les arts escèniques i musicals del nostre país ha arribat als quaranta anys. Quatre dècades omplint el privilegiat espai mil·lenari d’art, de gaudir en les nits d’estiu dels millors espectacles. Nits de comunió de l’energia del teatre amb el públic i també amb les veïnes i veïns de Sagunt.

Del 3 al 27 d’agost de 2023, Sagunt ha acollit una programació heterogènia i multidisciplinària, amb propostes de teatre, dansa, música i circ. Propostes clàssiques (en principi més adients al teatre romà), però també de contemporànies i innovadores que acull el teatre l’engrandeix).

I no només el teatre ha acollit els espectacles; altres espais de carrer com la Glorieta, la plaça dels Tarongers, la Casa dels Berenguer, el Centre Cívic i l’Auditori del Triangle Umbral del Port han sigut escenaris que tots han propiciat un dels objectius de la direcció del festival: la proximitat del públic amb les arts escèniques i musicals.

Organitzat per l’Institut Valencià de Cultura, des de fa tres anys el Sagunt a Escena compta amb l’excel·lent direcció artística d’Inma Expósito i Pro21 Cultural, a la qual felicitem des d’aquestes pàgines per una magnífica programació que ha portat figures com Maria del Mar Bonet, Bambalina, Belén Rueda, Pepe Viyuela, Andrés Lima, Sandra Monfort, Mª José Llergo i un llarg etcètera d’artistes estatals i internacionals, i també amb companyies i artistes emergents. La combinació de totes elles ha donat una fantàstica qualitat i també xifres extraordinàries de més de 12.000 d’assistents.

Si bé la repercussió artística i mediàtica ha sigut estupenda, cal fer també alguna reflexió respecte de l’escenari polític i cultural que es viu coincidint cronològicament amb el festival. Unes setmanes abans s’havien constituït els nous ajuntaments i també alguns governs autonòmics com el nostre, i immediatament, sense temps de reacció, el partit que comparteix govern amb els guanyadors ha començat a censurar i prohibir espectacles, cartells i premsa a una velocitat de bòlid i amb el desvergonyiment més absolut, i tot això amb el permís i l’aplaudiment del partit guanyador.

A casa nostra, tots dos partits foren els primers a constituir-se com a govern i han deixat la cultura en mans dubtoses; la por al fet que anys de lluita i d’art es desferen com un castell d’arena es va instal·lar entre els públics i consumidors de cultura. Moltes i molts recordem la nefasta gestió cultural que des de l’Institut Valencià de Cultura (aleshores Culturarts) es va exercir en els anys populars més durs, amb desaparicions tan sonades com la del Circuit Valencià de Teatre.

I, amb aquesta por, assistírem a Sagunt a Escena; per a sorpresa de totes, el dia de la inauguració assistiren a banda del director de l’Institut Valencià de Cultura, la consellera de Justícia i Interior, la vicepresidenta segona del Consell i la presidenta de les Corts, i al concert de Sandra Monfort i Mª José Llergo la recent nomenada secretària autonòmica de Cultura: Paula Añó. Postureig o interés real per la nostra cultura? Tenen les arts escèniques i musicals opció de continuar amb trajectòries similars als darrers anys? Les mateixes ajudes i possibilitats? Sembla difícil amb les noves autoritats i les declaracions que han fet fins ara, poques però significatives.

Segurament, venen temps molt difícils per a la cultura valenciana… Mai m’agradaria més que ara equivocar-me en les prediccions. I recorda: la Cultura és segura, i cura!