40 anys d’Estatut i sense garanties lingüístiques a l’Administració per a nosaltres, els valencians!

30/11/2022

A les portes dels quaranta anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, cal fer una mirada enrere i preguntar-nos quina és la situació del valencià al si de la societat. Les polítiques lingüístiques implementades, amb alguns períodes de llum i altres de foscor, han posat el focus en l’àmbit educatiu amb la intenció de garantir la competència lingüística en ambdues llengües (castellà i valencià) i en l’administració pública amb el propòsit d’impulsar l’oficialitat del valencià i garantir els drets lingüístics dels valencianoparlants. No obstant això, cal reflexionar ara sobre si l’impuls institucional per la normalització del valencià i les polítiques lingüístiques implementades han aconseguit el que es pretenia tant a l’àmbit educatiu com a l’administració pública. En aquest article ens apropem al coneixement i l’ús del valencià en les diferents administracions públiques per tal de poder donar resposta a una pregunta crucial: es garanteixen els drets lingüístics dels valencianoparlants a les administracions públiques? Per a respondre a aquesta incògnita analitzem els resultats de les enquestes realitzades per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM) a treballadors i treballadores de les administracions públiques des de 2016 a 2018 (justícia, sanitat, autonòmica i local) i a la ciutadania en general (enquesta 2015).

La competència lingüística (entén, sap parlar, sap llegir i sap escriure) és notablement superior entre els treballadors i treballadores de l’Administració pública que a la ciutadania en general (aquest fet s’explica per la relació directa entre nivell estudis i coneixement lingüístic). També observem que hi ha diferències pel que fa a la competència lingüística entre els empleats i empleades públiques segons l’administració de pertinença. Del gràfic cal destacar que a l’Administració local la competència lingüística en valencià és moderadament superior a les altres administracions, que a l’Administració de Justícia les competències passives (entén i sap llegir) són més baixes que a Sanitat, Administració autonòmica i Administració local i que a l’Administració autonòmica les competències actives (sap parlar i escriure) són més baixes que a la resta d’administracions.

Gràfic 1: Distribució percentual segons la competència lingüística mitjana-alta (bastant bé + perfectament) per Administració i ciutadania general.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes en les enquestes d’ús i coneixements del valencià[1] elaborades per la DGPLGM.

A la pregunta si els treballadors i treballadores elaboren documentació escrita, observem grans diferències entre administracions: el 90,5 % dels treballadors i treballadores de Justícia elaboren documentació escrita enfront del 78,4 % de l’Administració local, el 73,5 % de Sanitat i el 66,6 % de l’Administració autonòmica. I en quina llengua elaboren la documentació escrita? A Justícia i Sanitat sempre o generalment en castellà (98,9 i 86,4 %, respectivament). A l’Administració autonòmica i a l’Administració local, tot i que els percentatges de l’elaboració en castellà són superiors als 60 %, s’observa que l’opció sempre o generalment en valencià i indistintament castellà o valencià obtenen percentatges entre el 13 i el 22 % en el cas de sempre o generalment en valencià i entre 17 i 19 % en l’opció «indistintament».

Taula 1: Distribució percentual de la llengua amb la qual elabora documentació escrita

	Justícia	Sanitat	Administració autonòmica	Administració local
Sempre, generalment o més en valencià	0,2	4,5	13,2	21,8
Indistintament	0,9	9,1	18,7	17,6
Sempre, generalment o més en castellà	98,9	86,4	67,9	60,5
NS/NC	0	0	0,2	0,1
Total	100	100	100	100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes en les enquestes d’ús i coneixements del valencià elaborades per la DGPLGM.

A la pregunta «amb quina llengua respon l’empleat o empleada pública quan se li adreça un usuari o usuària per escrit en valencià», entre el 28 i 52,4 % li dona resposta en castellà. Aquest fet és una evidència de la vulneració dels drets lingüístics de les persones valencianoparlants. Entre administracions queda palés que hi ha diferències notables, mentre que a Justícia i a Sanitat els percentatges de resposta escrita en castellà superen el 42 %, a l’Administració autonòmica i local els percentatges de resposta en castellà els trobem entre el 28 i 30 %. Cal destacar també que alguns no sols no contesten en valencià a un escrit en valencià, sinó que fins i tot demanen a la persona usuària que canvie de llengua per a fer la consulta. Una altra evidència de vulneració sagnant.

Gràfic 2: Distribució percentual de la resposta dels treballadors i treballadores enquestades quan se li adreça un usuari per escrit en valencià

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes en les enquestes d’ús i coneixements del valencià elaborades per la DGPLGM.

Ara bé, què passa quan una persona usuària inicia la conversa en valencià? Que entre el 22 i el 28 % dels treballadors i treballadores de l’administració contesten en castellà. En altres paraules, podem afirmar que no es garanteixen els drets lingüístics a més del 20 % dels usuaris i usuàries valencianoparlants de l’Administració pública. Sorprén el fet que els percentatges de resposta oral en valencià són més alts que la resposta escrita. No respondre a una conversa en valencià potser siga més difícil si no disposa de competència lingüística en valencià, però no respondre per escrit en valencià no respon a qüestions relacionades amb el coneixement, sinó a altres explicacions més actitudinals de caràcter ideològic, polític, social i cultural. Les ferramentes de traducció estan a l’abast de qualsevol persona de forma totalment gratuïta.

Gràfic 3: Distribució percentual de la resposta dels treballadors i treballadores enquestades quan se li adreça un usuari parlant en valencià

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes en les enquestes d’ús i coneixements del valencià elaborades per la DGPLGM.

El 30,8 % dels treballadors i treballadores públics en l’Administració de Justícia pensen que la ciutadania té poc o gens garantits els drets lingüístics, i això mateix pensen a l’Administració autonòmica (22,6 %), a Sanitat (19,5 %) i a l’Administració local (19,3 %). Coincideix el lloc on hi ha una major vulneració lingüística amb un percentatge superior de persones que tenen la percepció que la ciutadania no té garantits els drets lingüístics per part de l’Administració (Administració de Justícia). Aquest fet ens du a plantejar que hi ha una certa consciència que es vulneren els drets lingüístics de les persones valencianoparlants.

Gràfic 4: Distribució percentual de la percepció del fet que la ciutadania té garantits els seus drets lingüístics en les relacions amb les administracions d’adscripció

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes en les enquestes d’ús i coneixements del valencià elaborades per la DGPLGM.

Com hem vist, una alta competència lingüística en valencià no es trasllada directament a un major ús lingüístic, i aquest fet s’evidencia a l’Administració Pública. L’ús del valencià està mediat per múltiples factors, entre els quals destaca l’actitud cap a la llengua, el posicionament ideològic, el territori, l’àmbit d’ús, l’edat i el grau de competència lingüística, entre altres.

Després d’aquesta reflexió cal assenyalar que el coneixement i l’ús del valencià també varia segons el tipus d’Administració Pública a què ens adrecem; entre elles, l’Administració local és en la que està més present el valencià i l’Administració de Justícia en la que menys. Açò ens du a pensar que la probabilitat que els nostres drets lingüístics es garantisquen canviarà segons l’Administració a la qual ens dirigim.

Finalitzem amb la mateixa pregunta que començàvem: podem afirmar que des de l’Administració es garanteixen els drets lingüístics dels valencianoparlants segons les dades observades? Doncs a hores d’ara, no. Però l’alt grau de competència lingüística dels treballadors i treballadores de l’Administració, l’evidència de la vulneració dels drets lingüístics (i la consciència col·lectiva d’aquest fet), les polítiques lingüístiques impulsades i les normatives aprovades en aquesta última legislatura en matèria lingüística (la Llei del plurilingüisme educatiu, el Decret d’usos lingüístics en l’Administració de la Generalitat i la nova Llei de la funció pública) ens fan tindre esperança i dibuixar un futur en el qual lluitem per aconseguir la normalització lingüística i la garantia dels drets lingüístics de «nosaltres, els valencians».

[1]Enquestes emprades disponibles a https://ceice.gva.es/va/web/dgplgm/enquestes-situacio-valencia.