Tens 0 productes a la teua cistella
Aquest podria ser el resum de 440 HZ: «Cecília, una jove que viu en silenci, emprén un viatge buscant la seua identitat i les seues paraules», però l’obra és molt més. L’autor, Paco Romeu, diu que és un conte sobre el silenci, un viatge d’anada i tornada,una reflexió sobre la culpa, la memòria, l’amistat i la família; en realitat, per al públic, el conte (tot i ser important) és el camí per a incorporar tècniques escèniques innovadores (tot i la seua antiguitat) delicioses interpretacions, un ambient visual i sobretot sonor que enganxa per la poesia i la màgia; un espectacle que sorprén per la diferència i originalitat i que emociona i reconcilia l’espectador amb el teatre en uns temps difícils per a totes.
La 440 és el nom que es dona col·loquialment al so que produeix una vibració de 440 Hz i serveix per a afinar música. En aquest cas, és una ficció sobre la realitat i la percepció, i tot contat amb la tècnica del foley art, efectes de so produïts amb diversos objectes i en directe, com es feia a les emissores de ràdio abans dels efectes pregravats o produïts per mitjans electrònics. Aquesta no és l’única tècnica singular emprada a l’obra per a crear l’ambient tan particular, especialment en el so: a banda de la música pròpia, Diago utilitza diverses tècniques (en el seu cas podríem dir-ne trucs) que no desvelarem, i caldrà que descobriu aquesta petita meravella en directe i vos emocioneu amb ella.
440 HZ és una producció de Nacho Diago Producciones en la Luna en col·laboració amb l’IVC. Diago dirigeix i crea l’espai i la il·luminació; el text és de Paco Romeu, la música de Paco Diago, i les interpretacions, exquisides i excel·lents, van a càrrec de Marina Alegre, Rebeca Valls, Santiago Martínez i Joan Ballester. Un equip amb vincles afectius, familiars i fins i tot veïnals que aconsegueix fer un producte especial i diferent, original i elegant, emotiu i que no et deixarà indiferent.
La trajectòria de Nacho Diago com a mag és ben coneguda: diversos premis nacionals i internacionals i espectacles com Días de Nocilla y Màgia (els seus inicis com a mag) o Viaje a la Luna; espectacles d’homenatge a Houdini i Rube Goldberg. Però Diago s’ha caracteritzat sempre per la seua qualitat com a comunicador, el sentit de l’humor i també la poesia amb què envolta la seua màgia, influït sense dubte per la seua formació actoral, i ha anat creant espectacles poc convencionals per a un mag, com La Caja, Playtime o el darrer Aluzina, i esporàdicament ha anat fent intervencions com a actor en diferents muntatges i sèries.
440 HZ no és la primera incursió en la direcció: fa poc ha dirigit NILU per a la Cia. Infinit, un espectacle d’Enric Romaguera ple de denúncia, encant i poesia. I ara ha portat a terme 440 HZ, un projecte antic que finalment ha vist la llum. Cap dels dos són espectacles de màgia, però tenen molta màgia!
I recorda: la Cultura és segura, i cura!
Revista número 510, pàg. 53. Febrer 2025.
