5. El fil roig. Keiko. Japó

27/06/2022

Toriis, l’entrada al Santuari xintoista. Kioto (Japó)

Keiko Tsukui

Són les 6 del matí i sona el despertador de la Sr. Tanaka. Avui és l’últim dia que passa a la ciutat de València i ha d’agafar l’avió a l’aeroport de Manises. Ve prou sovint al País Valencià perquè li encanta l’amabilitat de la seua gent, la gastronomia i la riquesa de seu patrimoni. De fet, es prepara sempre el seu viatge al Tòquio, on viu en companyia del seu gat Wasabi, dels ülls verds. Té molta cura en seleccionant un parell de llocs a visitar que no siguen massa coneguts però sí molt autèntics.

En aquesta ocasió ha anat a Olocau, on va gaudir de veure el Puntal dels Llops, fortí de l’època ibèrica, el Palau dels Comtes, del segle XIII, l’Arquet, restes d’un aqüeducte romà, i la font del Frare, construïda al fons d’una vall. I sense oblidar un llarg passeig pel terme contemplant la diversitat de garrofers i com els aprofita un conegut restaurant del poble.

El segon lloc  visitat fou Xiva, amb les seues fantàstiques vistes des del Santuari de la Mare de Déu del Castell, les ruïnes del Castell, la torreta de Xiva del segle XI i l’original torre de telegrafia òptica. I com a complement, uns deliciosos menjars cuits amb foc de llenya en una coneguda arrosseria de la localitat.

I a més, tot pagat. Com? Així era, perquè el Sr. Tanaka no era milionari però sí escriptor, i dels pocs que hi ha ben pagats, de forma que podia viure de la seua afició. De fet, publicava en japonès, en anglès i en valencià. Sí, sí, ho heu sentit bé. Havia aprés la nostra llengua en els seus viatges i li agradava utilitzar-la i se sentia plenament a gust. El que el sorprenia sempre era que els altres li contestaren en castellà. No ho entenia. I ell continuava parlant-los en valencià amb molta simpatia i educació.

Entre el menjar, les visites i les presentacions de llibres, encara li quedava temps per a  gaudir de llargs passejos per la ciutat del Túria: les Torres de Serrans i de Quart, l’estació del Nord, el Mercat Central, la Llotja, l’església dels Sants Joans, el Micalet i la Seu, els jardins de Vivers, el Museu de la Ciutat, el MUVIM, l’IVAM, el de Belles Arts, el Príncep Felip, etcètera, etcètera, etcètera.

L’últim best-seller que havia publicat es titulava El fil de color roig. Conta la llegenda que l’emperador japonès feu vindre una bruixa molt famosa perquè li trobara esposa. Els dos anaren al mercat i la fetillera anava deixant caure un fil roig fins que se li acabà davant d’una pobre dona que portava un bebé al braç.

—Aquesta és la teua esposa.

L’emperador s’ho va prendre com una burla. Espentà fortament la dona i aquesta va caure a terra i el nadó es feu un profund trau al front. Després manà tallar-li el cap a la bruixa.

Passà molt de temps i com que anava fent-se gran, al final feu cas dels seus consellers i va decidir casar-se amb la filla d’un dels generals més importants de tot l’imperi. Com era costum, no va veure la seua esposa fins el dia de les noces i sense festeig previ. Aleshores, va descobrir que la dona tenia un profund trau al front.

La història sempre és un llibre obert que ens pot donar grans sorpreses, com passa amb les nostres relacions, tant les superficials com les més íntimes i autèntiques. Intentem no tancar temes de forma absoluta com tallar caps i anar a espentes, encara que siga metafòricament. Possiblement, s’obriran en un altre moment inesperat els antics conflictes. En moltes ocasions, les casualitats i els xicotets detalls ens aclariran la vista i ens posaran en situacions insospitades.

Per això hem de ser sensibles al pas de l’aire i aprofitar els autèntics tresors i oportunitats que la vida ens portarà als nostres peus. Una bona actitud, oberta i dialogant, sempre ens ajudarà a enfrontar-nos amb els problemes que quotidianament ens apareixen. És un error crear frontismes en una societat democràtica. Si hem de viure junts, no serà millor respectar-nos i sentir els arguments diferents amb una actitud de diàleg constant malgrat les dificultats?

Enric Ramiro Roca amb la col·laboració de Keiko Tsukui (Tòquio/València)

A partir d’ara, tots els mesos, apareixeran unes noves històries a Saó Digital que ens narraran amb optimisme, humor i ironia aspectes quotidians i ens ajudaran a conèixer i disfrutar del nostre país a través de totes les comarques Estaran numerades per si les vols col·leccionar.

També podrem gaudir dels nostres parlars a través dels àudios amb diferents accents.

I si t’agraden, en pots trobar moltes més a:

RAMIRO ROCA, Enric (2016): Una ribera d’històries. Alzira: Reclam Editorial

RAMIRO ROCA, Enric (2019): Un país d’històries. Aproximació literària a la geografia del País Valencià. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I, i a