Tens 0 productes a la teua cistella
El nostre país és hui el que és gràcies a Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de P. Burguera, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor. I també gràcies a patriotes com el mecenes Joan Senent Anaya, ànima de la revista Gorg, una publicació nascuda gràcies a Senent mateix i a Enric Valor.
Joan Senent Anaya va ser, com ha dit el seu fill, Joan Senent Moreno, «un activista, un valencianista de cap a peus, com li agradava dir a Valor, un demòcrata, un gran partidari de la democràcia, de la llibertat, de la cultura». Per això aquest gran patriota valencià va decidir el 1969 publicar la revista Gorg com a butlletí bibliogràfic.
Però la dictadura no podia permetre aquest projecte cultural i valencianista, que va durar molt pocs anys, i per això el governador civil de València, Antonio Rueda Sánchez-Malo, va tancar Gorg ara fa 50 anys. I és que Franco havia encarregat al governador civil acabar el valencianisme, que incomodava el règim. I ho va pagar Gorg. El governador civil va tancar aquesta revista per dues raons: «La primera era una portada que havia fet l’Equip Crònica per al Gorg número 11, de setembre de 1970, amb un torner. Les figures anaven en negre i el fons era roig». El governador digué que s’estava fent propaganda comunista amb aquesta portada. L’altra raó era que en el número 9, de juny de 1970, es reproduïa un fragment del llibre Informe sobre la llengua catalana de Josep Melià, on apareixia aquella citació de Tàcit: «La marca dels esclaus és parlar la llengua dels seu amos». I va ser així com Rueda Sánchez-Malo va tancar la revista Gorg, per desafecció al règim.
Joan Senent Anaya intentà tramitar els permisos per editar una publicació genèrica i, evidentment, li ho van denegar. Davant d’aquest despotisme i abús de poder per part del franquisme, el Sr. Senent Anaya no es va quedar de braços plegats, sinó que va recórrer a l’Audiència Provincial i després al Suprem. Però la Justícia estava supeditada al poder. «Igual com ara, per cert», ha dit Joan Senent Moreno, fill d’aquell patriota i gran mecenes. Així, a l’abril de 1972, «es va acabar l’aventura de Gorg», amb el número 29 de la revista, com afirmava en una entrevista Senent Moreno.
El tancament de Gorg, com diu el fill de Joan Senent Anaya, «va ser un dels últims colps de la censura franquista». I és que Gorg (i això el règim no ho podia consentir) «va ser un pal de paller: l’eix que aglutinava el valencianisme cultural».
Mon pare va distribuir la revista Gorg a l’Alcúdia entre els seus amics, per promoure la nostra llengua i la nostra cultura. Per això els exemplars que en tenim a casa, les meues germanes i jo els guardem com un autèntic tresor.
