«50 anys fent HARCA»: el millor humor mordaç de Juli Sanchis

18/05/2021

L’any 2001, amb motiu de l’edició del llibre L’etapa negra de Juli Sanchis Aguado (Picassent, 1942), conegut com Harca, vaig escriure que aquest dibuixant, igual que Voltaire, combat la irracionalitat i les injustícies amb un humor crític i punxós que té com a objectiu despertar la reflexió i l’acció. Sí, comparava Harca amb un dels màxims representants de la Il·lustració francesa, Voltaire, mestre de la crítica irònica contra els poders opressors del poble. I hui, vint anys més tard, continue pensant igual. L’humor d’Harca en defensa de la llibertat i la tolerància, contrari a tot tipus de fanatisme i opressió, es caracteritza per la sàtira contra el poder.

Ara, el poble d’Aldaia acull l’exposició «50 anys fent HARCA», del 25 de març al 14 de maig de 2021 a l’Espai d’Art Plaça Major. Una mostra antològica que recopila dibuixos publicats en la premsa entre 1968 i 2017 i en certàmens internacionals, on té dibuixos seleccionats i premiats arreu del món. L’exposició, comissariada per Vicent Ros i amb textos de Francesc Martínez, està disponible en un voluminós catàleg editat per Pentagraf.

D’aquesta exposició ja vam veure un avanç en 2017 a Picassent, i més recentment al Centre Octubre de València del 16 de desembre de 2020 al 26 de febrer de 2021. Però l’exposició té vocació itinerant i després d’Aldaia viatjarà a Ontinyent, a Alcoi i a la Universitat d’Alacant, i s’està treballant perquè vaja també a Castelló i a altres municipis valencians.

La premsa és un espill que es col·loca en el camí dels fets històrics sobre els quals pretén influir. I l’humor gràfic, com a gènere periodístic, és una peça clau en el seriós engranatge de la premsa. Un dibuix d’humor aconsegueix sempre més emotivitat que la pròpia notícia escrita. I en això Harca és un mestre, ja que ha publicat més de 3.000 dibuixos en més de 30 diaris, revistes i certàmens nacionals i internacionals.

Dario Fo va dir: «La sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que s’autoproclamen democràtics, perquè el riure allibera l’home de les seues pors». Ací radica l’humor fornit de denúncia d’Harca. El dibuixant critica les arbitrarietats dels poderosos i és especialment sardònic contra les malifetes dels governs, el fonamentalisme religiós i l’avarícia dels rics. Harca no perdona tampoc la corrupció, la discriminació contra la dona i les víctimes de les guerres i la violència. El dibuixant es rebel·la contra tota mena d’injustícies i aplaudeix tota demostració col·lectiva de progrés i llibertat.

Humor polític i social

L’humor d’Harca és polític, però també social, cultural i quotidià. Tracta tota classe de problemàtiques, com les crisis econòmiques, la desocupació, les protestes ciutadanes i la discriminació dels més vulnerables. I no dubta tampoc a posar-se a favor de la normalització del valencià en tots els àmbits, una constant reivindicativa que ha plasmat sobretot en Saó.

Igualment, Harca condemna la contaminació del planeta, la vulneració dels drets humans i els atacs contra la cultura i la pau. Res s’escapa al seu humor càustic. La gran diversitat temàtica que analitza fan d’Harca un autor global. Des d’una ullada local-regional apunta amb el telescopi del seu llapis cap a altres llocs del món. Harca és un dibuixant universal, i els seus dibuixos han estat presents en mostres de més de 30 països fent seua la reflexió de l’escriptor portugués Miguel Torga: «L’universal és allò local sense parets».

L’humor mordaç d’Harca ha recollit tots els vaivens polítics i els conflictes de la societat valenciana dels últims 50 anys. Harca no deixa passar la indignitat de la corrupció, així com les baralles internes de polítics ambiciosos aïllats de les necessitats del poble.

El dibuixant cultiva amb profusió l’humor social. En l’era Internet i de la globalització, mostra una especial sensibilitat per les víctimes dels desnonaments, la fam, la pobresa, les nacions oprimides, la tragèdia d’Àfrica, els immigrants i refugiats, la violència de gènere i la crisi ecològica. És difícil, com fa Harca, traure colps d’efecte còmic en dibuixos que denuncien calamitats i opressions. Harca practica un humor de línia popular, presenta ninots desballestats i expressius de traça senzilla i caricatures que exageren però no distorsionen l’aparença física dels personatges. El seu humor és també costumista, posa en evidència la saviesa popular i les excentricitats de la gent del poble.

Humor enginyós i esmolat

Harca empra el denominat humor enginyós, un concepte usat pel sociòleg Peter Berger per a referir-se a l’humor que destapa incongruències que no es perceben des d’actituds serioses. Així és l’humor d’Harca, un humor esmolat l’objectiu del qual no és agredir sinó desemmascarar, desvetlar o desconcertar. Un humor mordaç de to atrevit, dotat d’un especial cultiu de la ironia i la paròdia.

Per a Harca, el riure és redemptor, allibera l’home i la dona de les tensions. I els anys de la crisi de 2008 i la COVID-19 demanen molts somriures redemptors. El politòleg Sheldon Wolin afirma que les democràcies occidentals estan vivint un «totalitarisme invertit», és a dir, una degeneració del sistema democràtic amb retallades socials. Igualment, l’historiador Josep Fontana, en el seu llibre El futur és un país estrany, descriu un panorama mundial ple d’incerteses on està en perill el model de l’Estat de Benestar europeu. La Gran Recessió de 2008 està assentant un capitalisme voraç que enriqueix més els rics i empobreix més els pobres.

Amb un panorama tan embolicat, Harca és implacable contra els retalls socials i democràtics i la corrupció. Amb genials caricatures plasma amb sarcasme brillant les conseqüències nefastes de la crisi actual: la degradació de la vida política, la desafecció ciutadana vers les institucions, la crisi del bipartidisme, el rescat de bancs amb diners públics o el balafiament de les arques públiques per la corrupció. Però Harca també fa una apel·lació a la conciliació, la solidaritat, el respecte, l’amor, la pau, el diàleg, la llibertat, l’estima a la naturalesa, la democràcia activa, la tolerància, la comunicació intercultural… En definitiva, a tot allò que de positiu ha creat la humanitat amb l’objectiu de fer un món millor, perquè el futur no siga un país estrany.