La revista degana en valencià

500 anys de les Germanies – Nº451

La Guerra de les Germanies (1519-1523) va ser un esdeveniment bèl·lic que va trasbalsar les terres valencianes –i mallorquines i d’alguns indrets de Catalunya i d’Aragó– i va tenir episodis d’enfrontaments armats entre els diversos exèrcits en diferents llocs de la nostra geografia. Aquell esdeveniment social, polític i bèl·lic representa l’aixecament d’una part de la burgesia i dels menestrals de la ciutat de València i d’altres nuclis urbans contra la noblesa. Tant els uns com els altres, però, no anaven contra el sistema monàrquic ni contra el rei, sinó que, en realitat, cercaven aplicacions polítiques diferents, als quals es van afegir, en el cas dels agermanats i cap al final de la revolta, determinades idees apocalíptiques que propiciaren l’aparició del Rei Encobert, un personatge que, en teoria, venia a alliberar els agermanats i el món sencer. Aquell líder, que es feia passar per un net del rei Ferran el Catòlic, va ser qui prendria el relleu de la direcció de la Germania, després que Vicent Peris fos ajusticiat a València pel març del 1522, rere una dura batalla a l’interior de la ciutat, on es va incendiar la casa del capità general de l’exèrcit agermanat. Una casa que, per cert, seria després enderrocada i el seu solar sembrat de sal. Allò significaria, de fet, l’inici de la fi del conflicte, que seria durament reprimit pel poder de l’emperador, el qual va enviar la seua àvia política –Germana de Foix, viuda de Ferran el Catòlic i, per tant, reina de la Corona d’Aragó– per exercir el poder imperial en les terres valencianes.

Incapaç la noblesa local de frenar la revolució, hagué de ser ajudada pels poderosos exèrcits castellans i això, rere la victòria, suposà la constatació de la feblesa de la noblesa valenciana, que va tancar files amb el poder imperial instal·lat a Madrid, que inicià així un llarg camí cap a la centralització i la castellanització de tots els territoris de la Corona d’Aragó.

Saó, ara, amb els treballs de Guillem Chismol, Vicent J. Escartí, Carles Fenollosa i Àlex Llinares, i les paraules d’Antoni Furió entrevistat per Vicent Boscà, pretén unir-se al record d’aquell moment històric valencià que no sempre ha estat entés correctament i que roman oblidat massa sovint.

PREU ARTICLE: -
SUBTOTAL: -
IVA: -
ENVIAMENT: -
TOTAL: -

Categories

Inscriu-te al nostre butlletí

Top