500 números de Saó cinematogràfica

El cinema és una de les matèries habituals del contingut de la revista Saó. En els darrers anys s’ha allotjat en la secció «Art i Cultura», integrada per quatre blocs: el teatre i les arts escèniques, del qual és responsable Vicent Tronchoni, tècnic de Cultura; la música, conduïda per Vicent Xavier Contrí, periodista i crític musical; «Postals», una mena de miscel·lània de mirades contades per Gonçal López Pampló, professor de Filologia Catalana a la Universitat de València, i el cinema, que des de fa vint-i-set anys escric mensualment.

En total, el corpus cinematogràfic de Saó al llarg de la seua trajectòria arriba en aquest mes de març de 2024 als 510 articles, entre crítiques, ressenyes, entrevistes i d’altres estudis. El primer article de cinema es publicà al número 4 de la revista l’any 1977: l’autor n’és Antonio Díaz Tortajada, amb la ressenya de la pel·lícula catalana La ciutat cremada, que portava com a subtítol Del desastre de Cuba a la Setmana Tràgica, dirigida per Antoni Ribas, estrenada després d’un any de censura. I l’últim article, del mes de febrer d’enguany, és «Odissea fora de camp», la crítica de la pel·lícula italiana Jo capità (2003) de Matteo Garrone, premiada amb el Lleó de Plata a la millor direcció en el Festival de Venècia.

El nombre de persones que han publicat aquests treballs de cinema al llarg dels 500 números de Saó és de 46; ara bé, la majoria d’elles, 34, publicaren un sol article. Hem de dir que, en general, aquests autors d’un sol article van ser col·laboradors esporàdics que escrigueren per encàrrec, entre els quals hi ha especialistes, periodistes de cinema, cineastes o professors d’història i teoria del cine, com ara Juan Miguel Company, Jenaro Talens, Eduardo Guillot, Manuel Colomina, Francesc Felipe Campillo o Adolfo Bellido, entre d’altres. També podem trobar entre aquests autors que publicaren un sol text de cinema a Vicent Boscà, actual director de Saó, i diversos membres del consell de redacció: Emili Tortosa, Vicent Josep Escartí, Paula Reig o Gonçal López Pampló. Altres cinc persones van escriure entre dos i cinc textos al llarg del temps, com ara Emili Marín (5 articles), exdirector de Saó; Joan Manuel Llopis (3), especialista en Juan Piqueras i Luis Buñuel; Toni Ferrer (2), poeta i membre del consell de redacció; Marc Adell Ferré (2), escriptor i Manolo Gil (2), periodista i editor.

A partir de l’any 1981, i ja d’una manera continuada, hi haurà un responsable de l’apartat de cinema a la revista Saó, que normalitzarà que en cada número de la revista aparega un text sobre cinematografia. Així, entre 1981 i 2024, s’aniran succeint en aquest compromís mensual amb els lectors i lectores set crítics de cinema. El primer a escriure d’una forma prolongada, entre 1981-1987, amb 62 articles, és Norbert Alcover Ibáñez, autor de l’acta Carlos Saura: una vanguardia en solitario (1970-1980), presentada al III Congreso de la Asociación Española de Historiadores de Cine (AEHC). El següent en ordre cronològic, entre 1984 i 1991, és el crític de cinema Vicent Sanchis amb 42 articles. Durant tres anys, entre 1989 i 1992, Josep Lluís Barrera fou el responsable de l’apartat de cinema amb 37 textos fílmics. El seu substitut va ser Rafael Serra, que entre 1993 i 1994 redactà 21 textos. El tàndem Antoni Llorens i Pedro Uris, cineastes i crítics al llarg de molts anys de la famosa Cartelera Turia de la ciutat de València, van publicar 34 articles de cinema entre els anys 1995 i 1998, amb interessants cròniques sobre els festivals de Cannes i Berlín. Duet al qual vaig substituir el mateix 1998, i he continuat  fins al moment actual, publicant 267 articles, que sumats als 243 editats anteriorment fan aqueixa xifra total que esmentàvem abans de 510 textos: la collita cinematogràfica de la revista Saó al llarg de la seua existència entre els anys 1976 i 2024.

Quins són els temes cinematogràfics que es publiquen a Saó? Sols faré esment dels darrers 27 anys, els compresos entre 1998 i 2024, quan em vaig encarregar de l’apartat de cinema, i que comprenen 267 articles, més de la meitat dels publicats en tota la vida de la revista. La major part dels continguts són crítiques de pel·lícules (121, el 40 % del total), els altres parlen del cinema al País Valencià (74, el 24 %), l’anàlisi de directors i directores (27, 8,8 %), el cinema del Principat i Balears (24, 7,8 %), la ressenya de festivals: Mostra del Mediterrani, Sitges, Premis Tirant, Cinema Jove, Sonafilm, Mirades Fest… (16, 5,2 %). Després, hi ha altres temàtiques dedicades a la programació de la Filmoteca Valenciana, cine-clubs, gèneres cinematogràfics, guionistes, directors de fotografia, productors, escenaris de rodatge, moviments, estils, cinemes nacionals, actors i actrius, indústria i a d’altres temes cinematogràfics.

La columna vertebral de Saó, la que ocupa la part central de cada revista, són els «Quaderns», als quals ha estat sempre fidel la publicació des del seu primer número, quan dirigí la revista Josep Antoni Comes. Com molt bé anota Francesc Martínez Sanchis, membre del consell de redacció de Saó, en el seu llibre La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes, publicat en 2016 per la Universitat de València, el «Quadern» és «un suplement en què diversos especialistes analitzen en profunditat, en una mena de petits assaigs, un tema monogràfic des de diverses vessants».  Dons bé, tres han estat els «Quaderns» sobre cinema al llarg de la història de Saó: el primer és «Mostra i cinema valencià», publicat en el número 52 de 1982. El segon està dedicat íntegrament a la Mostra del Cinema del Mediterrani de 1991. L’últim, ara com ara, és el recent «La joiosa realitat de l’audiovisual valencià», publicat en el número 467 de març de 2021. En ell es pregunta Sara Mansanet, coordinadora de l’Aula de Cinema de la UV en el text «El nou cinema valencià»: «Podem parlar amb contundència de l’existència d’un cinema valencià?». Sara ens remet a Àurea Ortiz, professora d’Història del Cinema de la UV, que contesta: «Mentre no hi haja una producció de llargmetratges, i algun d’ells, més d’un, aconseguisca un èxit important, no es parlarà de cinema valencià. I per a això fa falta un teixit industrial que ara no existeix».

Tot esperant aquest anhelat esdeveniment, des de Saó continuarem apostant decididament perquè el cinema esdevinga algun dia un signe més de la identitat dels valencians.

Revista número 500. Març 2024.