75 anys de la primera pastoral del bisbe Tarancón

06/07/2021

Aquest 8 de maig fa 75 anys de la primera carta pastoral que el bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancón, va adreçar a la diòcesi, només un mes després de la seua entrada a Solsona.

En aquest text, d’idees avançades i plenes del sentiment de reconciliació, el nou bisbe de Solsona deixava ben clara la línia d’actuació que marcaria el seu servei episcopal al llarg dels anys. Tarancón deia que encara que «oficialmente estamos en paz, ¿no es verdad que acabada la guerra hace falta todavía ganar la paz?». El bisbe Tarancón afirmava que «ahora ni hay paz internacional, ni hay paz política y social, a pesar de la paz, más aparente que real, que celebramos». Encara més: Tarancón reconeixia que el socialisme «había conseguido un progreso justo en la legislación social», desaprovava «las injusticias del régimen capitalista» i veia que «los rencores y venganzas no han desaparecido ni en unos ni en otros».

Amb l’esperit de reconciliació que marcarà tota la seua vida, Tarancón lamentava en aquella carta pastoral, que «después de la guerra, el egoísmo ha crecido en el corazón de los hombres, e incluso personas que se llaman cristianas y hasta piadosas se dejan guiar por el egoísmo». En aquesta primera carta pastoral, Tarancón denunciava els qui «hacen grandes negocios, sin reparar en la justicia» i s’escandalitzava perquè la misèria del seu poble era «hábilmente aprovechada por los desaprensivos en su propio beneficio». El bisbe Tarancón denunciava també aquells que s’aprofitaven amb «una ganancia ilícita y fabulosa». No és estrany que des dels sectors mafiosos i des del govern es qualificara Tarancón com «el obispo rojo».

Tarancón, ben arrelat a Solsona, va saber defensar els seus preveres que, per predicar en català, eren amonestats per les autoritats franquistes. Un dels casos va ser el mossèn de Cervera, que per predicar en català va ser cridat a l’ordre per les autoritats franquistes. Tarancón, en una visita a Cervera, va predicar en català per tal de mostrar el suport al mossèn amonestat i defendre la nostra llengua. Fins i tot, a finals dels anys 40, Tarancón va assumir la responsabilitat de l’Infantil, la primera revista que es publicava totalment en català, per evitar problemes de censura. A més, com m’ha recordat el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, gràcies a Tarancón es van fer els primers passos a Catalunya per introduir la litúrgia en català.

Com ha dit algú, l’Església espanyola necessita hui bisbes lliures com Vicent Enrique i Tarancón.