8M 2021: Les dones, sempre endavant!

Ja fa gairebé un any que estem vivint una “pandèmia ” provocada per la COVID-19, que està matant i infectant a milions de persones al món. Malauradament, aquesta situació s’està agreujant i silenciant moltes de l es desigualtats i violències que patim les dones. Per a la pandèmia del coronavirus, els laboratoris de molts països busquen amb desesperació una vacuna que ajude a erradicar-lo. En canvi, per acabar amb la pandèmia del masclisme, no s’està posant el mateix esforç i encara no hem trobat una vacuna eficaç, que inocule la societat d’igualtat d’oportunitats.

Els comportaments socials i els estereotips de gènere estan predeterminats per ideologies ocultes que són difícils de detectar, creences que aparentment no estan relacionades però que interaccionen. El sistema patriarcal té innombrables braços, subtils procediments. Impregna tant el nostre dia a dia que és difícil percebre el pòsit masclista, fins i tot en algunes societats que s’autodefineixen igualitàries, com la nostra.

Tindre lleis que propugnen la igualtat de gènere, per desgràcia, no és suficient perquè aquesta igualtat siga efectiva, real i palpable per a totes les dones. Les lleis en igualtat són necessàries, però només es poden desenvolupar amb èxit en una societat que encete canvis profunds que comencen en la família i les escoles, que segueixen en tots els centres de treball i que han de ser explicats en els mitjans de comunicació.

Si ens centrem en el País Valencià, veiem que en les estadístiques que estudien les polítiques en igualtat traiem molt bona nota, però , paradoxalment, són pocs els avenços reals que trobem en els últims anys. I alguns d’ells han estat interromputs per la pandèmia:

-les dones continuem realitzant de mitjana més tasques domèstiques comparades amb les de nostres companys homes, tot i que les dones cada vegada estem més inserides en el món laboral
-encara que la nostra normativa laboral impedeix la discriminació de gènere, les dones cobrem de mitjana un 22,4% menys que els homes
-quan arribem a la jubilació, les nostres pensions no es corresponen al fet d’haver estat tota una vida treballant dins i fora de casa
-la precarietat i la pobresa tenen cara de dona, especialment les més joves i les més grans
-patim una bretxa de gènere en la vida pública i política, tot i la legislació que existeix de paritat en les llistes electorals
-és rara la setmana en què no hem de condemnar l’assassinat d’alguna dona a mans d’un home que pensa que és el seu amo; cada 4 hores es produeix una violació, i a dones cada vegada més joves; 10.000 dones prostituïdes són usades cada dia per homes que es creuen amb el privilegi de posar preu als nostres cossos; i encara hem d’aguantar com hi ha partits feixistes que neguen les violències que les dones patim diàriament pel sol fet de ser dones

Durant aquesta pandèmia, la immensa majoria dels treballs considerats essencials corresponen a sectors altament feminitzats: sanitat, serveis socials, neteja, manipulació i venda d’aliments, educació … En definitiva, hem vist la importància de criar, cuidar i curar, perquè si no sostenim la vida, tota la resta resulta impossible. Sense cures, no hi pot haver res més. I, en això, les dones hem donat una gran lliçó a el món i hem estat pioneres: hem estat en primera línia i hem tirat endavant les nostres cases i els nostres països.

Per això aquest 8 de març és tan important per a nosaltres. Hem de posar en valor la nostra feina, el nostre esforç, la nostra lluita diària per un present i un futur millors. I, sobretot, necessitem que es reconega el nostre paper fonamental en el sosteniment de la vida i del planeta, i la nostra contribució impagable al progrés de tota la societat. De la mà d’aquest reconeixement, els governs han de prendre mesures decidides, valentes i sistemàtiques per erradicar les múltiples discriminacions i violències que suportem. És de justícia que la meitat de la població tinguem plens drets com a ciutadanes que som.

Intersindical Dones considerem que aquest 8 de març ha de servir per posar en qüestió el sistema patriarcal i capitalista, que té com a objectiu mantenir els privilegis de les elits i retallar els drets de la classe treballadora en general i de les dones treballadores en particular. I la millor manera d’iniciar el camí de la transformació social és des del feminisme: la lluita per la igualtat és la veritable cura que necessita el món per tirar endavant.

Alçarem la nostra veu i el nostre puny per les que van ser, per les quals estem, i per les que vindran. Les dones, sempre endavant!