La revista degana en valencià

A l’estiu tot el món viu

«Des que s’ha imposat el model de pensament centroeuropeu tindre molt de sol i calor es consideren fets bons. No sempre ha estat així»

Certament que tal i com diu el refrany popular tots els animals, i nosaltres ho som ni que tinguem un punt de raó, trobem la manera de viure durant l’estiu de forma més o menys normal.

Ara… una cosa és viure i una altra dir que l’estiu siga un temps bo. Des que s’ha imposat el model de pensament centroeuropeu tindre molt de sol i calor es consideren fets bons. No sempre ha estat així.

En la nostra cultura tradicional, mediterrània de forma absoluta, la climatologia de l’estiu sempre s’ha considerat adversa. Poc propicia al treball al camp. Si es podia, el que es feia era tirar-se a la fresca i no treure el nas per la porta més enllà del que era necessari.

Ara, quan els models del camp i del seus treballs ja no són importants ni prioritaris, s’han imposat uns altres valors. Les vacances pagades i temps per a l’oci. Un oci ple de moviment i consum. En principi no és mala cosa això: ja no es pateix fam i tota la gent de de tot. I es poden aprofitar uns dies per anar a la platja o a la muntanya.

Tot això és bonic i fa festa.

Però l’estiu continua sent dur per a qui ha de treballar de valent. Poc importa que siga al camp, a ple sol o en una fàbrica sota un sostre rescalfat. També hi ha qui s’ho passa en un ambient d’aire condicionat i no sua de cap de les maneres. Eixos viuen allunyats de les inclemències del sol.

Com que a començament de l’estiu tot és verd al camp i la calor encara és suportable, la gent viu sense massa pena. Poc a poc però tot s’agostarà i desitjarem un poc de fresca. De pluja.

No convé perdre de vista, malgrat els dies somnolents del temps estival, el fet que vivim dins la natura. Que aquesta mana més del que creiem. Malgrat la nostra vida ciutadana, tan fàcil, que ens fa oblidar-ho.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top