À Punt Mèdia, clarobscurs en la recuperació dels mitjans de comunicació públics valencians

«En el relat dels fets no es pot oblidar la pressió exercida per la societat civil, per mitjà de la Iniciativa Legislativa Popular sobre RTVV»

«A aquestes altures, és impossible creure’s la justificació del tancament de RTVV que va donar l’anterior govern popular»

«L’economia, la cultura i la identitat valencianes necessiten comptar amb recursos suficients per a la nova cadena»

Pocs dies abans de l’arribada del 9 d’Octubre, resulta inevitable fer un balanç sobre el procés de recuperació del servei públic de radiotelevisió de la Comunitat Valenciana. En la recta final de la legislatura del Govern del Botànic, ens hem de felicitar perquè s’ha fet realitat un somni quasi impossible: per fi tenim uns mitjans de comunicació públics, fet que ha estat possible gràcies a un intens treball que han desenvolupat moltes persones. Per una banda, cal reconéixer la intensa activitat desenvolupada des de la Secretaria Autonòmica de Comunicació, per la Comissió Parlamentària sobre RTVV i l’Espai Audiovisual Valencià i pels nostres representants polítics, que han treballat de valent per fer realitat la Llei 6/2016 del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic de titularitat de la Generalitat, aprovada al juliol de 2016, que va encetar el procés de creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i, uns mesos després, la posada en marxa de la societat mercantil À Punt Mèdia.

Però, en el relat dels fets no es pot oblidar la pressió exercida per la societat civil, per mitjà de la Iniciativa Legislativa Popular sobre RTVV que es va presentar a les Corts Valencianes al desembre de 2014, i de tot el sector audiovisual i comunicatiu valencià, mitjançant l’activitat de la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià (MESAV) o de la Comissió Interuniversitària a favor d’una Radiotelevisió Pública Valenciana (CIRTPV), constituïdes pel març de 2014; la pressió de diferents associacions professionals com la Federació d’Empreses Audiovisuals Valencianes (EAVF), de l’Associació d’Estudis de Doblatge (AVEDIS), de la Unió de Periodistes Valencians (UPV), dels extreballadors i extreballadores de RTVV (MildeNou), de l’Associació de Treballadors de l’Audiovisual (ATRAU), del Col·legi Oficial de Publicitaris i l’Associació d’Empreses de Comunicació Publicitària de la Comunitat Valenciana (AECPCV), i de la Comissió d’Experts en Comunicació de les Universitats Valencianes (CECUV), que el 20 de novembre de 2015 va presentar al Govern de la Generalitat Valenciana l’Informe «Bases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del servei públic de radiotelevisió», que va servir per al disseny dels nous mitjans de comunicació públics.

El tancament de RTVV: crònica d’una infàmia

No ha estat un camí gens fàcil, ja que els entrebancs han estat molt nombrosos. El passat 7 de setembre de 2018, el Govern de la Generalitat Valenciana va anunciar la fi del procés de liquidació de les dues societats antigues, RTVV, SA i RTVV, SAU, que començà després del cessament de les emissions, el 29 de novembre de 2013. Ha estat un procés d’una enorme complexitat, que ens ha costat als valencians i valencianes més de 250 milions d’euros, a banda de la gestió d’un deute de més de 1.200 milions d’euros, una herència de nombrosos conflictes laborals i judicials amb productores, treballadors, creditors i, fins i tot, amb l’Agència Tributària o la Seguretat Social. A aquestes altures, és impossible creure’s la justificació del tancament de RTVV que va donar l’anterior govern popular, suposadament per no posar en perill altres serveis públics més essencials com l’educació i la sanitat.

Aquests quasi cinc anys han sigut un temps de reflexió que ens ha ajudat a entendre que els mitjans de comunicació públics de proximitat parlen del que som com a territori, com a comunitat cultural i com a poble, i sense els quals no és possible construir una identitat. L’absència de la radiotelevisió pública ha tingut conseqüències evidents en l’ús del valencià, especialment entre els xiquets i xiquetes que durant anys no han pogut gaudir de programes i sèries infantils en valencià. La promoció i ús del valencià està sent un dels objectius més importants d’À Punt Mèdia, que segueix les recomanacions del Llibre d’estil de la CVMC.

Des del canvi de govern de la Generalitat, de juny de 2015, encara que no ho semble, s’ha treballat de valent per reconstruir l’espai públic comunicatiu valencià. I cal subratllar que el procés de recuperació del servei públic de RTV ha estat i està sent molt complex i no està lliure d’amenaces i dificultats. Ens trobem quasi a la fi d’una legislatura amb un govern d’esquerres, integrat pel PSPV i Compromís, amb el suport de Podem, i és palés que molts ciutadans i ciutadanes no han entés el retard en la posada en marxa d’À Punt Mèdia, fins i tot des del mateix govern valencià i Podem. S’han sentit crítiques ferotges cap als actuals gestors de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, i s’oblida amb massa freqüència que els principals responsables del retard en la reobertura de la RTV pública dels valencians i valencianes és dels qui van tancar RTVV, que ho van fer d’una forma opaca, plena de trampes i de mentides; en definitiva, d’una manera absolutament irresponsable.

Si hem aprés alguna cosa durant els anys de silenci mediàtic és que, en estudiar la situació de les radiotelevisions públiques en altres països del món, es fa evident que l’existència de mitjans de comunicació públics són una necessitat bàsica en qualsevol territori, pel seu valor a l’hora de crear una indústria audiovisual al seu voltant, per a enfortir les indústries culturals i creatives locals, per a potenciar l’economia regional i l’autogovern; en definitiva, per a construir la identitat dels valencians i valencianes.

La nova programació d’À Punt Mèdia: un balanç esperançador

S’ha de reconéixer que tant els butlletins radiofònics de ràdio com els programes informatius de la televisió pública tenen una estructura, escaleta i tractament de les notícies plural, atent a la diversitat d’opcions polítiques i ideologies. L’equilibri polític dels temes que s’aborden està creant uns informatius prou equilibrats, la qual cosa ens allunya de l’etapa anterior. D’altra banda, cal subratllar la qualitat de la programació de la cadena, en la qual destaquen molts programes en prime time, que estan sent ben rebuts per la reduïda audiència actual d’APM. Els nous programes d’humor i d’entreteniment de la televisió, com Assumptes interns, Comediants, Trau la llengua, Atrapa’m si pots, Açò és un destarifo, Magnífics, Va passar ací, Felicitat 3.0, Rosquilletres, etc.; programes de caràcter cultural com A còrrer, GR7, Emergents, Trau la llengua, Bambant per casa, Va passar ací, Plaerdemavida, Una habitació amb vistes, Samarucdigital, Animalades, L’estudi, Cuineres i cuiners, etc.; els programes i sèries infantils com Les cançons dels Bíters, Bita i Cora, Nina de l’espai; espais documentals com .docs, Valentes o Famílies, i l’emissió de documentals com Amado Granell: el valencià que va alliberar París, L’estratègia del silenci, Five days to dance, Experiment Stuka, etc., o la ficció valenciana La Vall, entre altres, són la prova que la cadena té una ferma voluntat d’acomplir la missió de servei públic. Per no parlar de les emissions de ràdio, en què destaquen el magazín Al ras, Territori sonor, Singulars, Pròxima parada, Samarucdigital, etc., i de la plataforma multimèdia que permet un consum online de la programació.

La majoria de programes són de producció externalitzada i han estat desenvolupats majoritàriament per empreses productores valencianes, motiu que ens ha de satisfer. Hem passat del més atronador silenci d’un sector audiovisual arruïnat a una etapa en què la cadena ha fet possible la contractació de més de 2.000 professionals del sector privat en el darrer any, fet que s’ha de veure amb optimisme.

Els punts febles dels inicis d’À Punt Mèdia

Aquest ràpid relat, però, no pot oblidar que la posada en marxa d’APM ha comptat amb el rebuig d’una part molt majoritària de la premsa i dels mitjans de comunicació valencians, quasi tots privats, amb interessos en la ràdio i en la TV, que veuen la CVMC com un perillós competidor. Amb el tradicional caïnisme valencià, els extreballadors de RTVV, que ara tornen a treballar en la cadena, són acusats d’haver rebut un tractament privilegiat pels barems de les borses de treball, i obliden els drets laborals dels extreballadors. Es tracta d’una plantilla prou reduïda, d’uns 400 efectius de moment, que serà renovada a poc a poc en els propers anys per les futures jubilacions.

La CVMC s’ha trobat amb una xarxa de repetidors de la Generalitat Valenciana molt deteriorada i un equipament tecnològic obsolet que s’està renovant per garantir que el senyal d’APM arribe amb qualitat a tots els racons de la Comunitat Valenciana i tinga presència en totes les plataformes digitals existents. El consum online és avui prioritari si es potencia una audiència més jove, creant comunitats de consumidors com La Colla, que s’ha d’estendre a altres col·lectius. La plataforma multimèdia d’APM i la gestió de les xarxes socials són clau en el futur servei públic, i s’hauran d’invertir els recursos econòmics necessaris per no fracassar-hi. I serà clau expandir i explotar l’actual redacció única d’À Punt Mèdia, que ha de fer realitat d’adopció del model transmèdia, en tota la seua extensió, que s’ha de generalitzar a la producció de programes.

La producció externalitzada de l’actual APM, molt més majoritària i de qualitat prou superior que no en els temps de RTVV, ha d’enfortir el sector audiovisual valencià. Es percep un cert malestar en el sector perquè grans empreses foranes como Secuoya i Mediapro estan produint els programes de més duració i pressupost de la graella, amb El matí À Punt i À Punt directe, però que han subcontractat productores valencianes per tal que els duguen a terme, fet que ens permet entreveure que el camí serà llarg fins que les nostres productores siguen més competitives.

Enfortir APM, i també el sector audiovisual i comunicatiu valencià

La utopia d’un sistema comunicatiu valencià plural, fort, competitiu i sostenible passa per la consolidació d’À Punt Mèdia. El contracte-programa aprovat per al període 2018-2020 preveu un pressupost anual de 55 milions d’euros, que es correspon amb una despesa per habitant d’11 euros, un 0,36 % del PIB de la Comunitat Valenciana, molt per davall de la mitjana de 28 euros per habitant de la resta de RTV públiques a Espanya. Tots els experts i expertes en comunicació, i el sector professional (MESAV), coincideixen a assenyalar que la CVMC hauria de tindre un pressupost equivalent a l’1 % del PIB valencià (152 milions d’euros). En les condicions actuals no es pot garantir poder corregir la percepció negativa de la ciutadania, l’adequada promoció del nou servei públic i consolidar una programació de qualitat, innovadora i en valencià. L’economia, la cultura i la identitat valencianes necessiten comptar amb recursos suficients per a la nova cadena. També és urgent la posada en marxa del recentment creat Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que haurà de garantir la independència de la CVMC del poder polític i la salut del sector audiovisual i comunicatiu valencià. Aquest projecte comunicatiu només podrà fer-se realitat amb la participació de tota la societat valenciana, la col·laboració de les universitats valencianes i la unitat de tot el sector audiovisual i comunicatiu valencià, que hauria d’aglutinar la MESAV.