La revista degana en valencià

À Punt TV i la «politòloga».

El darrer dia de l’any passat, al programa  «À Punt directe» que  la nostra televisió fa a les vesprades i en un moment que estaven tractant temes de política de l’estat, van connectar en directe –o això em semblà–  amb una «politòloga» que va començar el seu parlament, dient que els partits de dreta ultra com P. P. i Ciutadans eren de «centredreta».

Bo. Seguint aquesta qualificació i anant-nos-en més cap a la dreta, el partit que vindria al tall seria VOX.

L’esmentada experta, mantenia un diàleg amb un dels presentadors del, abans citat, programa de la TVV.

El periodista que estava a l’estudi de la TV, no feu cap daltabaix en sentir la barbaritat que hem referit, i ambdós seguiren comentant els diversos aspectes i afers de l’actualitat política espanyola.

Les paraules estan per a denominar i donar caràcter a les coses, i no s’hi val a frivolitzar amb elles. O si aquesta politòloga estava convençuda del que deia, venia a coincidir amb Monsenyor Cañizares quan va afirmar que: «VOX no es un partido de ultraderecha, es un partido de derechas!».

Tot i que la llibertat d’expressió dona la possibilitat d’expressar-se i manifestar el que u pensa, no haguera estat de més que el periodista de la TV, li fera de notar, a la politòloga, que hi ha uns estendards, no escrits però tàcitament acceptats, que no casen amb el que ella havia dit.

Desconeguem els ressorts o mitjans dels quals disposa, internament, el control de la televisió i si aquesta té un ideari on caben certes coses. Però algunes altres, tot i que arriben a dir-se, haurà de quedar clar que les assumeix qui les haja dit i que no són imputables a À Punt TV. I À Punt TV, tindrà molt de compte, de quins col·laboradors exteriors tira mà. Per a força teleespectadors, el que es diu a la televisió, senta càtedra.

Molts valencians, esperem del Govern de progrés que tenim això; un govern de progrés i que els mitjans que tinga al seu abast per tal de desenvolupar eixes polítiques d’avantguarda, també ho siguen de progrés.

Han estat molts anys de sequera informativa, democràtica i honestedat. S’haurà de filar prim d’ara en avant i, romandre vigilants per poder aconseguir els objectius del Pacte del Botànic.

Entenem que el mitjà del qual parlem, quasi està en rodatge i li haurem de donar –i li donem!– un vot de confiança i dos també si cal. Però és obvi que cal marcar des del principi, quins són els límits i que ningú estire  més el braç que la mànega.

 

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top