A Síria, no són humans?

La greu catàstrofe que estan patint Turquia i Síria arran del terratrémol del dia 6 de febrer de 2023, ha generat una reacció internacional de solidaritat per tal de posar-hi remei a tant desori i calamitats com hi ha en aquells països abans esmentats.

Però heus ací que la solidaritat internacional no ha estat repartida pels dos territoris afectats, i Síria ha estat mancada, gairebé, de tota ajuda internacional, atesa la seua condició de país que fa més de deu anys que està en guerra civil, compta amb el suport de Rússia, i amb el rebuig internacional des de fa anys que li donaren l’esquena atés el règim que té, la seua situació estratègica, pel que fa a la recepció –per terra- i distribució –per mar- de grans produccions petrolieres que li vénen del Golf Pèrsic. A més d’una sagnant guerra civil que no té fi.

Tot plegat això fa que tinga mig món d’esquena fins al punt extrem, embogit diríem millor, que tota la calamitosa i dramàtica situació en la qual es troba Síria, la comunitat internacional li està negant, o subministrant amb comptagotes, l’ajut de qualsevol classe. Aquest país té molts menys recursos que Turquia i sense ajut exterior, tots aquells que estan, o estaven, vius baix les runes, ja no els en quedarà cap alé i quan hi vagen –si és que algú hi va- per treure’ls de sota les runes, potser serà tard.

¿Com es pot tindre tan poca consideració, en una situació tan dramàtica, i donar prioritat als criteris i valors geopolítics i econòmics, abans que als humanitaris i solidaris? ¿Com pot ser que a vint kilòmetres de la frontera de Síria, hi haja tot un estol de persones bombers, sanitaris, rescatadors, gossos ensinistrats, grues, metges, sanitaris. I a l’altra banda –que a més és un país molt més pobre- estiguen desesperats, abandonats i sense mitjans per poder exercir les mínimes llavors de rescat? És que no tenen sentiments els qui han organitzat aquest disbarat?

En absolut podem dir ni dues paraules a favor del règim de Bashar Al Ásad. Però davant d’una tragèdia d’aquestes dimensions, el que cal, és mirar de salvar a qui està ofegant-s’hi baix el tàbic d’una casa, o pitjor encara; presoner d’un pilar o d’una biga.

El Custodi de Terra Santa, el pare Francesco Patton (OFM) considera «escandalós» que els EUA i UE barren el pas de l’ajuda internacional. «En este momento necesitamos tener una mirada humanitària, que no existe. Me pregunto dónde està Europa» va lamentar el Custodi. El franciscà afegeix: «Las sanciones son inhumanas e inmorales. En Síria, la gente se està muriendo. La ayuda que llega proviene de paises árabes como Egipto, Iràn, Argelia. Occidente vuelve a perder el tren.» (*)

(*) Aquestes declaracions, les va efectuar el Custodi Francesco Patton a l’agència italiana SIR