Tens 0 productes a la teua cistella
Faltar-li a algú un bull, o un regó que diem a València, és que li falta seny o enteniment. A la vista del que està fent Trump, i del que amenaça de fer, és evident que li’n falta un o més d’un bull, o que estiga com una cabra boja o tocat de l’ala. En qualsevol cas i siga com siga, Trump sembla que està malalt del cap. La demència no li ha sobrevingut a partir de la coronació (que és el que li hauria agradat, que el coronaren com a Napoleó), perquè ja es va manifestar en la seua anterior etapa presidencial; després, en la manera de prendre’s el fracàs electoral enfront de Biden; finalment, durant la passada campanya electoral i sobretot ara, a partir de la investidura. Com tot el que protagonitza Trump ho fa amb decrets i ordres que signa espectacularment i davant de la televisió, a la vista de tot el món, crec que haurien de començar a pronunciar-se els psiquiatres, perquè és molt important que al món se sàpiga quina és la situació emocional i intel·lectual en què es troba Trump, tenint en compte que, a la seua edat, viu massa desenfrenat i que, a més del tipus de bogeria que tinga, també està malalt de zels, pot ser que de l’omnipotència del president nord-coreà que ell enveja. També pot tindre unes ganes irreprimibles d’intervenir el món sencer i de fet s’autotitula com el Gran Pacificador.
El més trist del cas és que aquest individu tant singular com perillós, que algú ja ha dit que presenta trets d’immaduresa, ha estat promogut pel partit republicà i ha estat votat per la majoria dels nord-americans, que possiblement també són uns immadurs. Hem d’acceptar, doncs, que els qui l’han promocionat i els qui l’han votat pensen com ell i això afegeix més dramatisme a la situació. En conseqüència, hem d’acceptar que vivim moments de molt de perill. Només faltaven els supermilionaris que li fan la cort, de la salut mental dels quals també podem tenir seriosos dubtes, especialment del neonazi Elon Musk. Aquest no va ballant com Trump, que ho fa movent els braços com un autòmat de l’època del xarleston, perquè Musk prefereix fer salts com una cabra histèrica. La diferència amb una cabra normal és que Musk saluda el món aixecant el braç de manera sospitosa i la cabra sols sap belar i saltar. A més a més, Musk, beneït per Trump, té poders gairebé absoluts per a depurar l’administració del personal que ell considere innecessari. Trump i Musk es tenen més que confiança i, segons Musk, es volen. Així que ballen i salten d’alegria o d’amor i perquè tots dos estan tocats de l’ala. A la resta de l’equip que s’ha col·locat Trump per a governar, també els passa alguna cosa estranya, de manera que a la Casa Blanca, no para la festa que començà amb l’entronització de Trump.
Però, no devem banalitzar sobre el problema, sinó al revés. Vull dir exactament que s’ha d’aclarir el que passa amb Trump i els seus deliris, abans que la cosa vaja a més i faça malifetes irreparables. De moment, Trump controla el Congrés, el Senat, el Tribunal Suprem, la Fiscalia, l’exèrcit, rl maletí per a posar en marxa l’arsenal atòmic… El poder de Trump és absolut, excepte en uns pocs estats on guanyaren els demòcrates. Té més poder a les seues mans que tingueren els faraons, els emperadors romans Calígula i Neró, el Rei Sol, Napoleó, Hitler i Stalin tots junts. I més que cap president dels Estats Units, anteriors.
Trump també vol controlar Mèxic, convertir el Canadà en un nou estat de l’imperi, comprar Groenlàndia, dirigir el Canal de Panamà. Encara no ha dit el que vol fer amb Europa, però és segur que farà tot el que puga per a debilitar-nos i controlar-nos. Ha explicitat que vol que Israel netege Gaza de gazetins i que li cedisca el territori per a poder convertir la franja palestina en un enorme balneari per a milionaris i Netanyahu està més que d’acord. Els gazetins vol que els repartisquen per Egipte, Jordània, l’Aràbia Saudita, Espanya, Irlanda i Noruega. Tot això són idees, algunes que ja les ha explicitades i altres que sols les té al seu cap i encara altres projectes d’expansió que no ha fet públics. En definitiva vol fer l’imperi més gran de la història. Personalment, vol que li donen el Premi Nobel de la Pau. No se sap si té pensat res perquè a la seua mort el facen sant de totes les esglésies. No vol cap persona del col·lectiu LGTBI, nj cap matrimoni homosexual, ni cap trans, en el seu imperi i vol incentivar els jutges que dicten condemnes a mort. Ja sabem que no vol immigrats sense papers i que ja ha començat a expulsar els irregulars, tornant-los al país d’origen o tancant-los a Guantánamo. I vol tancar l’aixeta de les ajudes dels Estats Units a les catàstrofes que es produïsquen al món… I vol que els Estats Units abandonen els organismes internacionals, com l’Organització Mundial de la Salut (ell no creu en la covid), el pacte internacional per a frenar el canvi climàtic (ell no hi creu). I no dic res dels problemes que està creant amb la qüestió dels aranzels que vol que paguen totes les importacions als Estats Units. Etcètera. En definitiva, vol controlar-ho tot sense donar compte de res, creant més problemes que solucions.
Crec que Trump confon les eleccions ianquis, que ha guanyat, amb unes eleccions mundials i això és un efecte del seu deliri, que jo propose que tinga un nom científic i en llatí en memòria d’aquest trist personatge: delirium trumpens. El trumpisme és, sense cap dubte, una fatalitat mundial, el perill més gros que mai ha tingut el món des de la desaparició dels dinosaures. Al principi de l’article pensava que Trump estava com una cabra i ara ja pense que com un ramat de cabres boges.
I com una gran part d’aquest món està, o pot estar, en mans de Trump i de l’imperialisme que representa, és per aquest motiu pel qual el món s’ha de defensar d’aquest perillós personatge En realitat el trumpisme és una trampa que ja ha enxampat la potència més gran del món. Els USA, i el món ha de reaccionar i posar-hi fre al desvari, que està estenent-se com una plaga, com la pesta, a nivell mundial. En Europa, els partits filo trumpistes estan tenint avenços importants, amb països governats per aquests, com Hongria i Itàlia i així mateix a Centreamèrica i a Sud-amèrica, amb l’Argentina, el Salvador… En el Pròxim Orient Israel és el cavall de Troia de Trump. Els supermilionaris adlàters de Trump estan fent enormes contribucions dineràries en l’expansió del trumpisme. Podem dir que Trump és l’amo del món? Encara no, però lamentablement podrà ser que si, si els qui no estem a les ordres de Trump, ni pròxims, ni resignats, sinó enfrontats, fem front a la situació i resistint al monstre que s’ha instal·lat a Washington. Seré més o manco optimista, però, hem de fer el que ens toca fer, perquè tot no està perdut encara. Estaven els israelites , atacats pels filisteus que tenien un gegant al front, de nom Goliat, i aparegué el jove David que li llançà amb la fona una pedra al cap i el matà. Com hauria acabat la brega si els israelites i sobre tot David no hagueren resistit i confiat que podien guanyar? La història és així i de la mateixa manera que en el s. XIX fou l’hora del proletariat que rebé la consigna d’unir-se i fer front al capitalisme, i en el segle XX foren les democràcies les que reberen la crida a fer front al feixisme, ara pot ser l’hora que els resistents fem front als imperialismes.
