La revista degana en valencià

A voltes amb la prostitució

15/06/2022

Tota una casualitat, la que s’hi viu al voltant de la tan munida prostitució, ara que la responsable de justícia del nostre govern nacional, demana coratge al seu homòleg estatal, per acabar d’una vegada per totes amb aquesta nafra social històricament inabordable o, si més no, complicada de clavar-li mà.

Dic, tota una casualitat, aquesta que ha fet coincidir en la mateixa publicació diària dominical, un text informatiu del catedràtic de sociologia de la Universitat de València, amb una entrevista a dues mans amb dues acadèmiques doctores en dret, que contraposaven opinions sobre aquest mateix tema.

Una vegada més, el món de la política torna a abordar aquesta qüestió social des del punt de vista punitiu, quan tothom sap que la problemàtica de la prostitució, disposa d’un apartat sociològic que s’ha de tenir en compte, perquè com molt bé diu el sociòleg, “hi ha molta llegenda urbana” donada la manca de dades rigoroses al respecte.

Fins i tot, no es pot afirmar categòricament que la costa mediterrània esdevé el bordell d’Europa, ni que el País Valencià és un dels primers amb més prostituïdors, perquè de ser així, hi hauria entre 100.000 a 160.000 dones en situació de prostitució. No hi ha cap enquesta ni investigació que permeta fer aquesta afirmació, però l’opinió publicada i fins i tot la pública, la fa.

No és fàcil resoldre aquesta situació, més encara quan la política ha posat el focus amb tanta intensitat i ho ha fet amb tanta obstinació punitiva. No resulta fàcil, quan no es té en compte la triple dimensió històrica de la prostitució: l’hospitalària, la sagrada i la legal o política.

Però a més, s’han de tenir en compte les dues cares de la prostitució: la concebuda com a pràctica econòmica i, la tinguda com a una institució social, aixoplugada per la història dels pobles des de la Roma antiga (recordem Pompeia) fins als clubs de carretera actuals, a la vora de la nostra Via Augusta.

Que hi ha divergència sobre la solució al problema, no és gens estrany. Però malgrat les divergències, hom coincideix a dir que, el model actual és problemàtic perquè la prostitució continua funcionant sense cap mena de drets per a les persones que l’exerceixen. Convé abordar el tema amb alternatives econòmiques per a les persones que la vulguen deixar, això no obstant no podem oblidar que aprofitant la conjuntura, s’hauria de reformar la llei d’estrangeria.

S’ha d’estudiar molt bé el camí a seguir per tal d’evitar la reacció haguda a Alemanya, lloc on s’ha regulat la prostitució i, automàticament, ha augmentat el tràfic de persones davant la demanda. Igual s’hauria d’optar pel model de Nova Zelanda, on hi ha xicotets bordells autogestionats… però la solució que s’apunta al conjunt de l’Estat, per l’abolicionisme a l’estil Suècia, em fa la sensació que esdevindrà una solució hipòcrita, ja que passarem de la prostitució de carrer a la clandestina, en un tancar i obrir d’ulls.

No hi ha cap mena de dubte que aquesta qüestió, abraça drets humans i qualsevol canvi, suposa un llarg temps d’ajustos i de formació cultural, social i econòmica… perquè vulguem que no, explotació sexual, tracta de blanques i prostitució, són diverses cares d’una mateixa moneda.
S’ha de filar més prim del que suposa treure una legislació punitiva i, en aquesta filada, la societat té moltes coses a dir. Veurem si després de les lleis, no apareixeran les trampes. Millor encara, si no apareixeran les trampes, al mateix temps que es dictaran lleis abolicionistes.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top