Tens 0 productes a la teua cistella
Aquest és el primer editorial de la revista de l’any 2024. Continuant una tradició no escrita, l’editorial de gener el signa el director, tal vegada perquè és una mena de carta als Reis d’Orient, amb retard.
Els lectors i lectores de Saó saben que no semblen bons temps per a les revistes en valencià. Que, sembla també, que hem entrat en una mena de travessada del desert sense cap suport de les institucions autonòmiques. Realment, mai no sabrem si els molesta més que escriguem en valencià o la llibertat d’expressió. Però nosaltres continuem, perquè publicar el número 500 d’una revista en valencià i amb les característiques nostres és un èxit fet possible per tots els nostres lectors i lectores.
Hem estat dos anys fent uns Quaderns sobre el valencià i sobre la identitat del poble valencià. Pensàvem que calia fer una reflexió coral: era això un anunci profètic? Enguany tornem als Quaderns més tradicionals, centrats en altres temes variats d’actualitat.
Estem contents de tindre la revista en paper i la pàgina web, que ens permet obrir Saó al món i a persones que aporten unes opinions que després roden per les xarxes socials, en les quals hem assolit una presència digna i en valencià. Aprofitant també les noves tecnologies, d’ací a poc posarem en funcionament uns canals en Whatsapp i Telegram, en els quals publicarem, una vegada per setmana, les notícies més destacades perquè no volem saturar diàriament els nostres seguidors i seguidores. També podeu, si ho desitgeu, subscriure-vos al nostre butlletí setmanal que s’envia els divendres. Totes aquestes eines ens ajuden a mantindre l’atenció cap a la societat actual.
Vull també recordar-vos que vam crear Saó Textual, un repositori en línia amb textos publicats a la revista al llarg d’aquests quaranta-set anys i que van acompanyats d’un comentari de text. Aquesta experiència està pensada per a l’alumnat de batxillerat. Si hi entreu, podreu veure els texts i els comentaris, que es poden imprimir i contestar.
El finançament de Saó té tres vies: subvencions públiques, publicitat i subscripcions. No sabem què passarà amb les subvencions. Sabem que de la publicitat institucional no hem rebut ni un centímetre quadrat des de novembre de 2023. Confiem de no ser discriminats per ser com som i per escriure en valencià. Això ens ho dirà el temps. Estem intentant obrir tots els camins possibles sense perdre el nostre ADN, clar. Sempre ho he dit: Saó, amb poquet té prou, però no estem disposats a renunciar a la part que ens puga correspondre de la publicitat institucional, posem per cas. Una «Generalitat Valenciana» hauria de cuidar els mitjans de comunicació en valencià. I, finalment, ens queda la via de les subscripcions. Si, entre tots i totes aconseguim augmentar el nombre de persones que s’apunten a aquesta aventura, és la forma més segura de mantindre la independència econòmica, present i futura. Perquè, a nosaltres, ens passa una miqueta allò de «morir d’èxit»: moltes persones et diuen que estem fent un molt bon treball, que som necessaris, que ara més que mai…, però necessitem, també, la subscripció per a continuar.
Saben també que les portes i les finestres de Saó estan obertes a totes les persones que puguen i vulguen acostar-se a nosaltres en forma de col·laboracions escrites o incorporant-se més directament. Vos esperem. Nosaltres som conscients que el gran valor de Saó són les persones que han escrit, que han comprat, que ens han acompanyat al llarg d’aquests quaranta-set anys. Sense vosaltres, no tindria sentit Saó. Si ens ajudeu, sapieu que nosaltres estem treballant per als pròxims cinquanta anys més.
Revista número 498. Gener 2024.
