Acompanyar i celebrar

Immersos en la campanya electoral, fem un descans i observem que a la Plaça passen moltes més coses que no formen part de l’entramat polític, però tenen molt a veure amb la nostra història i el nostre tarannà emmarcat entre allò que cantava Raimon que «no som un poble de místics ni grans capitans». El nostre misticisme el manifestem amb actes festius d’afirmació (no sabria dir si és o no religiosa) que frega la bogeria entusiasta, i les nostres batalles les fem amb projectils florals disparats en una albereda o entre persones disfressades de cristians i de moros (que tampoc són ni una cosa ni l’altra). No és que siguem muelles segons el comte-duc d’Olivares; és que, per viure quatres dies, no necessitem ni batalles ni místiques abrandades. Mirem tranquil·lament la Plaça, i què hi podem observar en els darrers mesos.

A la seu valentina tenim nou arquebisbe que, de entrada, dona garanties de conéixer el país que trepitja perquè és el seu, on ha fet de capellà, de professor de Teologia i de bisbe auxiliar, sempre ha procurat acceptar a tothom i cercar la proximitat amb tots, i ben bé sap que un bisbat ve de lluny i mira cap a un futur on la fidelitat a l’Evangeli es mantindrà per damunt de tot. Ell presidirà, acompanyarà, ensenyarà, santificarà, animarà la caritat i l’amor mutu acompanyat pels batejats i ordenats-consagrats. Ha començat el ministeri preguntant als arxiprestes i ha extret una mena d’anàlisi que ha presentat a tots els preveres i religiosos, i ara vol fer també una consulta als Consells de Pastoral de les parròquies per tal d’aprofundir en la realitat pastoral per saber els camins i dreceres a seguir. Tot li pot servir per albirar el futur i esperar fer camí conjuntament amb tots; vol ser el pastor que va al davant del ramat per guiar-lo; pot anar i vol anat al mig del ramat per sentir-lo; pot anar al darrere del ramat, per ajudar els cansat i afeixugats.

Enric Benavent ha arribat quan algunes iniciatives pastorals no havien reeixit i quan el bisbat de València es preparava per celebrar el centenari de la coronació de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. La basílica mariana sempre ha estat focus d’atracció per al nostre poble, i la història que acompanya aquesta advocació sempre ha anat acompanyada de serveis i ajudes als més necessitats, per això sembla sensat que la nova corona no siga un joiell de metalls preciosos sinó una corona de caritat –els ha mancat la corona poètica, com era normal en altres moments, encara que s’ha estrenat un nou himne que crec que resultarà difícil d’aprendre; tant de bo m’equivoque. A poc a poc, algunes coses van arribant a la basílica després d’experimentar les novetats en molts pobles del bisbat: parle, per exemple, del vestit de la imatge que, en llevar-li l’escapulari o peto deixa veure millor com era i és la imatge; o també han perdut certa importància els emblemes militars de Capitana i Alcaldessa, que s’han posat als seus peus i no destaquen tant.

El fet de retransmetre cada dia la missa celebrada a la basílica farà més propera l’advocació i la mateixa missa pot servir de model a moltes parròquies del bisbat, però continua tenint dos defectes que crec que cal resoldre: no se sent, no ressona la participació del poble en les respostes i l’acompanyament musical és massa cridaner i xucla en un devessall de veu del cantor al poble i al celebrant. A més de les celebracions normals de cada any, en aquest centenari hi ha hagut dues celebracions que cal destacar: l’homenatge de tot el bisbat reunit a la plaça de bous de València i el record de la celebració de fa cent anys al costat del pont del Real, on un monòlit recorda l’efemèride de 1923, any de la coronació, amb l’arquebisbe Reig –natural de la mateixa comarca d’Enric Benavent, i que aleshores estava nomenat arquebisbe de Toledo.

Crec que hi ha molts capellans i seglars esperant que passe l’estiu per esbrinar millor per on vol funcionar el Sr. Arquebisbe: primers nomenaments, projecte pastoral, orientacions per als centres de formació diocesans –començant pel Seminari i per la Facultat de Teologia i la Universitat Catòlica, etc.