Mesos enrere, tres professors del Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de València –Jordi Sanchis Llopis, Lluís Pomer Monferrer i Jordi Pérez Asensio– posaren en marxa la col·lecció Ariadna, que pretén impulsar l’edició d’obres gregues i llatines traduïdes al valencià. D’aquesta manera, i tal com m’explica l’amic Jordi Sanchis –que n’és el director–, el projecte pretén acostar els textos clàssics als lectors que tenen com a pròpia la llengua d’Ausiàs March i Jacint Verdaguer; i és així que, per a aconseguir-ho, compta amb l’aval d’entitats com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat Jaume I.
En aquest sentit, Sanchis també remarca que, malgrat la gran tasca que, des de principis del segle XX, s’hi ha portat a terme, es dona la circumstància que moltes traduccions catalanes dels clàssics grecollatins resulten massa distants per als lectors de més avall de la Sènia, siga perquè fan servir un lèxic i estil sovint allunyat dels parlants mitjans, o siga simplement perquè es tracta de versions que opten per les variants orientals de la llengua. En aquest sentit, i sense renunciar a la unitat de l’idioma, la col·lecció Ariadna pretén reivindicar-ne la pluralitat, sempre enriquidora. És a dir, aposta per l’anomenat policentrisme convergent que, dècades enrere, ja reclamava el professor Manuel Sanchis Guarner: un model de llengua que, tot reconeixent la unitat dels territoris catalanoparlants, siga sensible i respectuós envers la diversitat dels parlars que la integren. En aquest sentit, el projecte persegueix dos grans objectius: d’una banda, acostar la literatura grecollatina a un espectre de lectors el més ampli possible (inclosos els estudiants dels cicles superior i mitjà); i, d’una altra, contribuir al prestigi i la difusió social i cultural de la llengua dels valencians.
Amb aquesta doble intenció, el passat 19 de desembre fou presentat, a la Plaça del Llibre de València, el primer volum de la «Sèrie clàssics grecs», que està dedicat a l’obra La Guerra del Peloponés. Llibre I, de l’historiador grec Tucídides, una obra on es narra la contesa bèl·lica que tingué lloc al segle V a. de C. entre Esparta i Atenes. L’acte comptà amb l’assistència de la presidenta de l’AVL i la vicerectora de la UJI; i també, de l’encarregat de traduir, anotar i redactar-ne la introducció: el professor Jesús Cabezas Tanco, que és especialista en llengua i literatura gregues. Tal com ell mateix hi explana, el resultat final és producte de la confrontació i la selecció de totes les edicions precedents. I, per tal de garantir-ne la plena solvència, la revisió del text ha anat a càrrec de Jordi Pérez Asensio.
Per tant, cal donar l’enhorabona als promotors d’una col·lecció que, tal com s’explica en aquest primer lliurament, d’ara endavant oferirà «traduccions anotades, acurades i revisades, amb el text grec o llatí acarat, i precedides d’una introducció», que seran enllestides per «especialistes en filologia clàssica de les universitats valencianes i de centres de secundària amb experiència contrastada». És a dir, Ariadna facilitarà l’accés a textos grecollatins traduïts des d’una perspectiva valenciana, establint així un ben interessant contrapunt amb els que ofereixen d’altres col·leccions del domini lingüístic. Confiem, doncs, que el benemèrit projecte que ara comença esdevinga tan llarg i eficaç com el fil d’Ariadna. De moment, ja s’ha anunciat quina serà l’obra que inaugurarà la «Sèrie clàssics llatins»: Tristes. Llibres I-II, d’Ovidi, que ha anat a càrrec de Lluís Museros Ortiz, i amb revisió del text de Lluís Pomer. Llarga vida als clàssics!
Revista Saó Núm.509, pàg.10. Gener 2025.