Adéu a Ferran Zurriaga, mestre de mestres

01/12/2022

Ens ha dit adéu, als vuitanta-quatre anys, Ferran Zurriaga (Olocau, 1938-2022), mestre, investigador, assagista, escriptor, autor de nombrosos llibres i articles. Mestre de mestres.

No és exagerat anomenar-lo com a mestre de mestres, ja que fou el pioner en la introducció de la pedagogia Freinet a l’Estat Espanyol i al País Valencià, allà pels primers anys de la dècada dels seixanta, durant l’anomenat Big Bang de la represa del freinetisme al País Valencià, en 1962, quan Ferran entrà en contacte amb una mestra francesa de l’ICEM, Christiane Jagueneau. Havien passat vint-i-tres anys des de la desfeta del moviment per la dictadura franquista, ara començava la segona època. En aquells anys seixanta el jove mestre Ferran es dedicà amb gran esforç, tarannà i, sobretot, amb una gran dedicació a divulgar entre els altres joves mestres de Lo Rat Penat les tècniques d’aquesta pedagogia: el text lliure, l’assemblea, l’estudi del medi, la impremta… Naixia la mítica Secció de Pedagogia de LRP, el primer moviment de renovació pedagògica del País Valencià, integrada, a més de Ferran, director de la seua revista Escola, per Carme Miquel, Pilar Calatayud, Mercé Viana, Adela Costa, Enric Alcorisa, Gaspar Izquierdo, Tere Pitxer, Roser Santolària, Rosa Raga, Manolo Civera, Paqui Gimeno, Mª Victòria Navarro, Maria Pérez, Ismael Blasco, Pepe Pitarch, Vicent Moliner, Conxa Romero, Tere Hermoso, Maria Conca, Víctor Climent, Isidre Mansanet, Francesca Vidal, Francesc Navarro, Pilar Vela, Marisa Lacuesta… entre altres mestres.  D’aquesta Secció de Pedagogia va sorgir, en 1968, la primera escola en valencià de la nostra història, La Tramuntana, iniciada per tres mestres de la secció: Adela Costa, Enric Alcorisa i Maria Carmen Mira. El mestre Ferran Zurriaga va ser el redactor del projecte inicial, amb la formulació dels seus principis pedagògics.

Al llarg de més de seixanta anys la personalitat de Ferran, els seus generosos factors humans (cordialitat, humilitat, bonhomia, tendresa…) deixaren la seua  empremta en centenars de mestres. Aquests trets humans amarats d’intensa empatia, preparació i coherència educativa i social anaven contagiant les persones que entraven en contacte amb la seua visió del país, la llengua, la cultura i l’educació. Va tindre un paper capdavanter, de lideratge, en la  renovació de l’escola valenciana a través de diferents col·lectius, com ara de la Secció de Pedagogia de LRP (1964-1969), el Grup Freinet (1970-1973), l’Associació per a la Correspondència i la Impremta en l’escola (ACIES, 1974-1977) ―on va ser el primer president― i, finalment, en el Moviment Cooperatiu d’Escola Popular (MCEP), des de 1977 fins als nostres dies. Grups que treballaren per transformar i arribar a una escola democràtica, cooperativa, activa i moderna en valencià. Nombrosos llibres de Ferran ens deixen un gran llegat narratiu i educatiu d’aquesta trajectòria col·lectiva, farcida d’Escoles d’Estiu, edició de revistes, jornades d’investigadors, congressos, estatges, grups de treballs, cursos de lingüística valenciana de l’Institut de Ciències de l’Educació de valencià… Vaig tindre l’immens goig de compartir amb Ferran Zurriaga el premi Joan Lluís Vives, atorgat, en 2019, per la Xarxa Vives d’Universitat de parla catalana, al llibre La represa del Moviment Freinet, editat per la Universitat Jaume I. Per altra banda, Escola Valenciana Federació d’Associacions per la Llengua, li va entregar a Ferran el seu guardó i un sentit homenatge en l’any 2018. També la Societat El Micalet li va atorgar el seu Miquelet d’Honor.

Mestre dotat d’una gran capacitat i saviesa enciclopèdica, deixà les seues petjades i saber fer en múltiples camps. Fou autor, en 1974 del llibre Veles i Vents, amb suggestives il·lustracions de Manolo Boix, el primer llibre dedicat a l’ensenyament de la nostra llengua, amb textos d’autors del nostre domini lingüístic. Profundament arrelat al  territori, al medi que dirien els mestres freinetistes, es dedicà també a la recerca i l’estudi de la comarca ―fou president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria― i del seu estimat poble d’Olocau, del qual era cronista oficial, així com de la marinera població de Xàbia, lloc natal de Pepa Llidó, la seua benvolguda parella. Bon observador i curiós assenyat tocà tots els àmbits que defineixen un espai, com ara la geografia, la natura, la història, el dret,  l’economia, els costums i oficis… en llibres com ara La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova; Olocau, cau de somnis; Rondalles i llegendes de les muntanyes de Portaceli; La Plana, terra del llebeig; Cants de Treball…

Amb la seua mort, dissortadament, desapareix la referència principal de l’escola valenciana i de la pedagogia Freinet a l’Estat Espanyol i al País Valencià.