La revista degana en valencià

Advocats cristians?

15/11/2022

Aquesta colla de fatxendes que s’han triat un nom, que ofén qualsevol pàgina dels Quatre Evangelis, molt allunyant (a parer meu) d’aquests, hagueren pogut haver escollit altre nom. Alguna cosa així com ABOGADOS CONTRA LA DEMOCRÁCIA, que s’ajusta bastant al que practiquen. Però l’adjectiu que ells han triat, es mereix un respecte i consideració –almenys per a qui açò escriu– que no s’adiu en els comportaments i opcions que prenen. El seu treball és desfer; mai no construir. Malmenar projectes, anorrear debats, impedir futurs, obstruir noves obres, destruir l’avenir.

Ara el seu objectiu ha estat aconseguir que una jutgessa del Jutjat 30 del Contenciós-Administratiu de Madrid, atura, cautelarment, l’emissió d’un segell de correus que commemora el centenari del Partit Comunista Espanyol. El segell en qüestió, hauria d’eixir (amb un tiratge de 135.000 unitats al preu de 0,75 €) al carrer dilluns dia 14 d’aquest mes de novembre –cosa que no ha estat així– i el seu ajornament no sabem fins a quan serà. O si la petició dels “CRISTIANOS” quallarà i mai no arribarem a veure el segell del Centenari del PCE. Els motius que els boicotejadors utilitzen és que des d’un ens oficial s’hi fa propaganda a un partit amb un historial terrorífic, la qual cosa seria il·legítima. Demanen la retirada de l’estampeta en qüestió i la dimissió del director general de Correus.

És conegut per tots, però no està de més, que fem esment de qui està al darrere d’aquell nom tan desafortunat que hem anomenat al principi i que va cobrint-se de glòria i mèrits: VOX, PP I Ciudadanos. Gràcies a la democràcia –que ells esborrarien si pogueren– els abans esmentats, han muntat aquest trident per tal de rebentar tot allò que no els agrada siga bo o no, siga legal o no. Si ho és de legal, mentrimentres van enrarint l’ambient, posant odi allà on hi ha pau perquè aquest és un dels seus objectius: encetar una guerra cívica soterrada, soltant parlades que escalfen tots els àmbits de la nostra societat, fins a aconseguir els vots d’aquells que ells han manipulat amb aquests mitjans, i altres de semblants, sense importar-los la legitimitat i, o honestedat dels mitjans empleats. Tot val: xantatges, desqualificacions, mentides. Els mitjans no compten. Compten els resultats obtinguts, i, per tant, si cal comprar un diputat de l’oposició, doncs posem-li preu i a per ell.

Així que encara que el tema del segell semble una broma, cap jugada d’aquesta colla és innocent, és fútil, estarà relacionada amb una altra anterior o amb una altra que faran més endavant. No estan per perdre el temps o entretindries amb qualsevol afer.

Poca broma! Tres partits que diuen no ser iguals, però que cada vegada van més agafats de la mà i són coincidents en massa coses. Ja veurem, quan vinguen les pròximes eleccions, que és el que fan per guardar distàncies i oferir unes alternatives diferents quan en la pràctica, tenen més principis en comú que aspectes i objectius que els puguen mostrar com a formacions diferents.