Tens 0 productes a la teua cistella
La gran ofensiva de la dreta compta amb una potent maquinària al seu servei: les grans empreses tecnològiques saturen les xarxes socials amb informacions i missatges que tracten de fomentar maror, confusió, descontent, com hem comprovat amb l’arribada de Trump als Estats Units, i a Europa afavorint a les opcions de la ultradreta. Hui en dia, cada vegada resulta més evident que gran part de la ciutadania opta per allò que és més fàcil, consumir allò que et facilita la intel·ligència artificial dosificada per la tecnologia, al nostre cas tenen els missatges catastrofistes del govern de coalició d’esquerres, o les falsedats o expressions racistes xenòfobes i misògines. Tanmateix, crec que cal afegir que tot aquest al·luvió de propaganda encoberta juga a favor de l’homologació lingüística del castellà a tot l’Estat, ignorant i marginant el dret a la diferència de la llengua pròpia que nosaltres defensem.
Abundant al tema que comente he llegit un llibret del periodista Jordi Gràcia que se n’ocupa de la qüestió de fons, així, destaca com l’activisme de la desinformació, segmentada, personalitzada, teledirigida forma part del nostre món des de fa una dècada. El seu comportament varia segons l’Estat i segons els interessos materials dels seus amos- Elon, Musk, Mark Zuckerberg, Jeff Bezos, o Peter Thiel- obstinats a alimentar l’odi i la violència sense control, tot evadint impostos a través dels paradisos fiscals (Jordi Garcia. La izquierda ante el tecnofascismo” 2026). No ens n’adonem, però, el mòbil, acaba essent un instrument d’addicció a l’absència de sentit crític, i a una dependència de la simplificació o les emocions, així com en bastants ocasions als “bulos” intencionats.
La necessitat de limitacions i regulacions resulta manifesta, especialment, des de la perspectiva de la situació que vivim a Espanya, o el context europeu, precisament perquè la democràcia tal com ha resultat de l’herència il·lustrada, es troba en perill. No em considere amb prou dades per a entrar a parlar de solucions o alternatives. Això sí, com a ciutadà que pretén tindre opinió o visió raonada, abocaria algunes consideracions que venen al cas.
No donar per perduda la partida seria elemental, cosa que comportaria no caure al parany tractant de fer front a l’enemic amb els mateixos mitjans. L’esquerra ha aportat una superioritat ètica i moral, això, en la vida pública es concreta en mantindre conductes exemplars, puix ostentar un càrrec públic implica un compromís i no gaudir de privilegis més enllà de les estrictament necessàries per a exercir la representació, vos podria citar molts exemples, sols cite un: un ciutadà al qual vaig conéixer, després d’haver estat regidor, comentava com en pujar a un transport públic havia experimentat una sensació nova i gratificant, doncs, cal deduir que com a regidor havia d’anar sempre en cotxe oficial. Per què el càrrec comporta el citat privilegi?
Sabem que una part de la judicatura tracta d’ajudar a la dreta, doncs, d’un temps ençà s’està actuant contra possibles casos de corrupció per part de membres del PSOE, amb gran rebombori mediàtic. Amb independència de la base real que puga haver-hi, i que altres possibles corrupcions de la dreta queden una mica aparcades, l’austeritat pel que fa a formes de vida, hauria de resultar una premissa bàsica, no donant peu al soroll propagandístic o judicial.
