Afers llança una nova col·lecció, ara de narrativa

25/02/2021

L’Editorial Afers és una empresa nascuda al País Valencià que, des de 1983, s’ha dedicat a difondre la nostra llengua i cultura sense descans. Alguns crítics, sobretot a Barcelona, solen etiquetar-la com una «editorial valenciana», com si fos una qüestió menor, però, en canvi, no solen parlar d’«editorial catalana» a l’hora de ressenyar una obra en català creada a Catalunya. Amb tot, Afers no renuncia a ser una editorial catalana, amb vocació europea, que treballa des de Catarroja, des del País Valencià, sense complexos, com demostren les revistes i les col·leccions de llibres que impulsa. Ara, gairebé després de quaranta anys editant assaig i història en català, ha decidit fer un pas més i incloure en el seu catàleg la narrativa. Al capdavant d’aquesta col·lecció, a l’editor Vicent Olmos l’acompanyen Josep Alapont i Clàudia Serra, que en conformen el comitè directiu.

Els primers títols de la col·lecció, que tot just acaben d’arribar a les llibreries, han estat Mal jueu, de Piotr Smolar, i Espurna, de Xavier Serra. El primer narra l’experiència d’un periodista del diari Le Monde que a vint-i-sis anys, enviat com a corresponsal a Israel i Palestina, recupera la memòria familiar: de l’avi, que fou cap de la resistència jueva al gueto de Minsk durant l’ocupació alemanya i el cruent extermini dels nazis contra el jueus, i del pare, un comunista polonès que va lluitar en la Segona Guerra Mundial i que ocupà llocs de responsabilitat en els governs comunistes de la postguerra, però que després de la repressió dels estudiants l’any 1968, emigrà a França, on va nàixer el seu fill —l’autor del llibre—, que fou educat com un francès.

Mal jueu, de Piotr Smolar, traduït del francès per Susanna Fosch, s’organitza en quinze capítols en què reflexiona sobre les qüestions identitàries relacionades amb el llarg conflicte entre Israel i Palestina, com també sobre el seu passat familiar i la condició de jueu. Smolar rememora la biografia i el patiment dels seus avantpassats: Hersh, el seu avi, cap i organitzador de la resistència del gueto de Minsk i supervivent de l’extermini nazi, i Aleksander, el seu pare, un comunista activista polonès que, decebut de la política comunista prosoviètica, acaba emigrant a França. Com l’avi, que va marxar al nou Estat d’Israel.

A través de dues línies temporals, en un vaivé entre l’actualitat i la biografia familiar, tracta d’aquest «mal jueu», però no practicant. I ho fa d’una perspectiva clara, directa i propera al lector, tot transmetent amb un llenguatge clar, precís i detallat la situació actual d’Israel, el conflicte amb els palestins i les qüestions més identitàries que permeten entendre la situació actual i les injustícies comeses, sobretot als territoris ocupats.

Criat a França, Smolar, que en un moment de la seua joventut practicà el catolicisme, que va abandonar per la laïcitat, es qüestiona el significat de «ser jueu» avui i mostra els problemes i els prejudicis que comporta. I, sobretot, denuncia les atrocitats a què va haver de fer front la seua família: «La copa de sang vessada pel nostre poble no serà mai plena?» Així, l’autor, tot i no considerar-se jueu ni parlar hebreu, ens mostra quin significat té el fet de preservar la identitat jueva: «De tots els pobles, de totes les nacionalitats i tribus de la Unió Soviètica, per què no n’hi ha cap de tan odiat com els jueus?», es pregunta.

Aquest llibre, en suma, convida a la reflexió i al sentiment de catarsi tot acompanyant l’autor en aquesta dura i delicada odissea.

Espurna és un relat excel·lentment escrit, que reconstrueix de manera novel·lada, però amb informació de primera mà, inclosa l’entrevista de molts dels protagonistes, les peripècies del grup polític Germania Socialista (liderat pel jove Josep Vicent Marqués) i la seua lluita contra el règim de Franco en els moments de la Transició. Serra estructura el llibre en quinze capítols intensos en què es narren els obstacles d’una colla d’estudiants de la Universitat de València, que s’enfronten a un règim que ja fa aigües. Els personatges ens transporten a l’època i les seues vivències, que foren també les de molts altres joves. Així, un dels protagonistes, Lledó, crea el grup de música Els Sols, el qual canta per a Fuster diverses cançons, una qüestió que Serra aprofita per fer referències constants al fenomen de la Nova Cançó. Entre d’altres, hi esmenta Raimon, Lluís Llach o Quico Pi de la Serra, sense oblidar-se de Maria del Mar Bonet, quan actua a la discoteca El Molí, ni d’Ovidi Montllor, que ho fa a les festes de Riola. Dos dels protagonistes, Irene i Ricard, lluitadors i seguidors de la música en català, obrin una llibreria a l’Alcúdia, on «van omplir les prestatgeries de llibres de les editorials catalanes i de discos de Lluís Llach, Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet i Raimon».

Cal no oblidar tampoc l’aparició de personatges fortament vinculats a la llengua i literatura, com ara Josep Franco, o la figura cabdal de Joan Fuster, a qui Serra evoca i descriu de manera propera i familiar: «Tenia un horari estrany. Vivia sol. Es llevava tard. Llegia, escoltava música, escrivia el seu article periodístic en una màquina d’escriure… fumava cigarrets sense parar. Tabac ros de la marca Winston…» A més, assegura: «Als joves que el visitaven, els regalava el Diccionari per a ociosos o L’home, mesura de totes les coses, o Consells, proverbis i insolències». Com a bon intel·lectual, «la seva capacitat per a la conversa era dilatadíssima, com la seva generositat. Era irònic, agut, crític, sincer, malparlat. Havia llegit tots els clàssics catalans, francesos, italians, russos, alemanys… podia saltar de Stendhal a Tolstoi, de Shakespeare a Beckett, de Leopardi a Goethe…»

L’obra recorda esdeveniments d’aleshores, com ara l’atemptat contra Carrero Blanco, les detencions d’estudiants per part de la policia, l’opressió de la classe treballadora… En aquest punt, al jovent li arriben, des de Portugal, notícies que augmenten el sentiment de combat i de supervivència davant d’una realitat repressiva que els obligava a actuar en la clandestinitat. A tot açò s’hi enllacen, com Serra anomena, les diferents maneres d’actuar per part de la societat, al capítol 5, «Cèl·lules»: «A tot arreu les masses estan integrades, en termes generals, per tres categories de persones: les relativament actives, les intermèdies i les endarrerides».

Ens trobem, per tant, davant d’una novel·la no fictícia que serveix per entendre i remembrar la lluita per la llibertat en una època marcada pel règim dictatorial i que ens anima a descobrir el futur dels protagonistes.

Dos bons llibres, magníficament editats, amb unes cobertes esplèndides, obra de Josep Alapont que, en definitiva, suposen un nou repte de l’editorial Afers, com ho és el d’encetar una nova col·lecció de narrativa de qualitat i en català. Segur que no trigarem a veure més títols d’aquesta nova col·lecció, d’una editorial que, com defineix el seu editor, té vocació europea i que haurà de combinar les traduccions amb els textos d’autors de tot el domini lingüístic català, sense oblidar-ne cap.