Afinats però confinats

22/10/2020

Pau Alabajos signa discos a unes fans després d’un concert amb públic reduït a la Sala 16 Toneladas de València

La música en valencià ha patit també els efectes de la COVID-19. Gires truncades, grans produccions discogràfiques que s’han quedat en les xarxes, molta actuació en línia i pocs concerts (amb distanciament social), han estat els principals ingredients d’un estiu en què ha faltat l’alegria i ha sobrat la hipocresia de bona part de l’administració pública, que ha donat barra lliure a bars i restaurants i ha posat molts entrebancs als concerts en directe. En Saó fem un pensament i recollim les opinions d’un sector que mai oblidarà l’estiu de 2020 i que viu amb incertesa el futur més immediat.

Per a les bandes que omplin grans recintes a l’aire lliure, les gires comencen a la primavera. De març a octubre, hi ha uns pocs escollits que poden tindre concerts tots els caps de setmana. Smoking Souls havia de posar sobre els entaulats l’àlbum dʼèxit Translúcid (Propaganda pel Fet) i ha vist com la crisi sanitària nʼha frenat les expectatives. La banda de Pego és de les que més escenaris ha xafat en els darrers anys i el creixement de públic possiblement es troba en el punt més àlgid de la seua trajectòria artística. «Hem hagut de cancel·lar gran part de la Gira Translúcid que presentàvem en sales de l’Estat espanyol, en ciutats com ara Madrid, Santiago de Compostel·la, Múrcia i, també, desgraciadament, València. Si hi sumem les actuacions de l’estiu (festivals i festes majors), hem hagut de suspendre uns 45 concerts. Aquesta situació és insostenible per al món de la cultura, i no només per als músics professionals, ja que afecta tot l’engranatge que fa que les gires siguen una realitat», afirma Pau Camps, guitarra dels Smoking Souls. No hem d’oblidar que darrere de grups com els Smoking treballen productores, discogràfiques, mànagers, tècnics de so, tècnics d’escenografia, empreses audiovisuals, guionistes, transportistes, etcètera.

«No hem rebut cap suport de les institucions i això ens ha portat a buscar feines de qualsevol cosa per tal de subsistir». Smoking Souls

Pel que descriu Pau Camps, ha sigut molt dur per a Smoking Souls: «Nosaltres vivim de cada concert; si no hi ha directes, no tenim sou. Hem invertit tots els nostres estalvis en la producció del darrer disc i en la preparació de la gira, en l’escenografia i en les necessitats tècniques que requeria. Ara ens trobem amb l’aigua al coll, ajornant pagaments i confiant que algun dia podrem tornar a la càrrega». Smoking ha preferit parar i reflexionar abans de tocar entre tanta restricció. «Si la música ja no ens dona per a omplir la nevera ni tampoc la panxa d’emocions, no podíem seguir amb les mateixes exigències que hem portat en tots aquests anys. Durant el confinament hem llegit, hem escoltat nova música, però també hem tingut insomni i ansietat, com moltíssimes persones». El grup posa l’accent en el sector de la música, que no ha tingut les ajudes o les facilitats d’altres activitats econòmiques. «No hem rebut cap suport de les institucions i això ens ha portat a buscar feines de qualsevol cosa per tal de subsistir. Esperem que tot canvie prompte i que ens puguem dedicar, de nou, exclusivament a la música. Després de molts anys havíem aconseguit professionalitzar-nos i en podíem viure, o més aviat malviure, del que més ens agrada: fer cançons».

«Hem tornat als mateixos vicis de sempre: els bars i les terrasses tenen molta més importància que els teatres». Pau Alabajos

La cançó d’autor també s’ha vist immersa en un any complicat. Pau Alabajos estava d’estrena, com altres artistes, i al remat ha vist com anaven caient dates, però en sorgien d’altres al mateix temps que els artistes començaven a tindre un paper cabdal en les llargues setmanes del confinament. Possiblement siga aquesta la part positiva de la crisi. «Durant la pandèmia, els músics hem jugat un paper importantíssim. Hi havia molta gent que estava a casa queferosa, farta de la tele i de les xarxes, i gràcies als concerts que féiem els artistes en streaming van tindre entreteniment i accés a la cultura durant eixos 100 dies de mal tràngol, tancats a casa». És la part solidària i irreductible de la música en valencià, que ha trobat també productors que han apostat per la cultura decididament i han mantingut els festivals com bonament han pogut. Això sí, «quan s’ha obert la veda, hem tornat als mateixos vicis de sempre: el bar i la terrassa tenen molta més importància que els teatres. Entenc que és important socialitzar-se, però és que la cultura també és un espai per a fer-ho i a més gaudint d’un espectacle». Com argumenta Alabajos, «la cançó d’autor ha rebut el colp amb menys dolor. Els grups de rock, de mestissatge… ho han passat pitjor amb cancel·lacions i la gent asseguda i aforaments de 400 persones. Molts ajuntaments no han volgut apostar per aquests concerts i s’han fet arrere». El cantautor torrentí recorda com en algun moment els han arribat a dir que si mantenien un festival posaven en perill la ciutadania, «quan precisament els festivals estan sent molt escrupolosos a fer valdre les mesures restrictives de la normativa».

«Les mesures per a pal·liar els efectes de la COVID-19 en diferents sectors de l’economia han d’arribar també a la cultura». Voro Golfe (Feslloc)

El Feslloc –una de les cites clau per a la música en la nostra llengua– enguany s’ha celebrat gairebé en petit comité. Molt poca gent ha pogut assistir als concerts a l’aire lliure en un festival que any rere any rebia milers de persones a Benlloc (la Plana Alta). Voro Golfe, el seu programador, ha fet una aposta decisiva per mantindre les actuacions amb les màximes condicions de seguretat. Respecte del que passarà en el futur, Golfe afirma que «no ho sabem, és clar. A més, els fets ens demostren que estem lluny del final d’aquesta crisi sanitària. Tanmateix, la música no pot desaparéixer de les nostres vides. Les mesures habilitades per a pal·liar els efectes de la COVID-19 en diferents sectors de l’economia han d’arribar també al sector cultural. Els poder públics tenen l’obligació moral de reivindicar i prestigiar la cultura».

Mentre arriba la vacuna, que ha de permetre la recuperació de la música en directe, potser, és l’hora ja de canviar de paradigma i apostar per altres fórmules, com explica Golfe. «Cal fer sostenible un model cultural molt necessari i gratificant, com són els espectacles de proximitat, amb aforament limitat, amb les mesures de prevenció que calga. Cal mantindre l’activitat dels artistes, del personal tècnic, de les productores, dels estudis de gravació…». Així ho han fet diversos grups i solistes, i com a exemple podem citar la Gira als Terrats que ha protagonitzat Feliu Ventura en un cicle de bolos gairebé familiars. Alguns ajuntaments han sigut valents i han aguantat les programacions culturals, i els promotors se les han enginyat per fer possible moltes de les actuacions.

«La Conselleria de Sanitat pensa que la cultura no és una indústria i no és necessària». Joangre Maria (Pro 21/Trovam)

Tot això, però, no és fàcil d’activar per als empresaris del sector que han vist com minvava l’activitat de manera dràstica. Joangre Maria, de Pro 21 i director artístic de la Fira Trovam, dibuixa un panorama dur. «Ha sigut una situació complicada, ha caigut pràcticament un 80 % la faena, el nombre de concerts i, per tant, la facturació. Anem funcionant setmana a setmana, segons canvien les normatives o apareixen brots de COVID-19, anem reculant i refent. Damunt, ens hem trobat amb una inseguretat jurídica pel que fa als concerts de més de 400 persones, ja que s’ha de demanar un informe a la Secretaria Autonòmica de Sanitat».

La discriminació que està patint la cultura en plena pandèmia, respecte d’altres sectors productius de la societat, és una de les queixes que floreix entre tots els actors de la música en directe. «Moltes promotores tenim concerts per a llançar a la tardor anant a taquilla i resulta que t’has d’esperar a dos dies abans de l’espectacle perquè la Conselleria emeta l’informe. En altres autonomies, com en la Rioja, això s’ha superat dient que si existeixen unes normes –de 400 a 800 espectadors– i un protocol estricte de metre i mig, mascareta, desinfecció, etc., i a l’aire lliure, ja no cal un informe. En resum, ens hem trobat amb una manera de funcionar de la Conselleria de Sanitat molt discriminatòria. A nosaltres, no ens tracten com a sector industrial. La Conselleria de Sanitat continua pensant que la cultura no és una indústria i no és necessària, pensa que som oci. A això, hi afegim que han decidit tancar les sales de concerts i no els teatres, perquè pensa que els concerts, com dic, no són cultura, sinó oci».

La Fira Trovam i la nova normalitat

Amb aquesta mala collita, ens endinsem en la tardor. La Fira Trovam porta uns anys consolidant-se a Castelló de la Plana com l’aparador de la indústria musical valenciana. Enguany se celebrarà de l’11 al 14 de novembre, si tot va bé i no es produeix un tancament de l’activitat per l’increment d’infeccions. «És una fira necessària. Enguany la idea és fer una part del Trovam dedicada al públic no professional, i en cas que les autoritats sanitàries no ho permeten sí que volem que siga com a mínim una fira presencial professional», remarca Joangre Maria. Les propostes musicals que es desenvolupen les veuran els treballadors del sector en viu o via streaming, perquè programadors d’altres indrets del país hi tinguen accés de manera telemàtica. El director artístic de la fira musical entén que la part fonamental d’aquesta edició serà precisament el debat que hi haja entre els agents del sector musical i els representants de les administracions públiques. «La música necessita parlar, fan falta solucions per a tirar endavant el nostre treball i el dels artistes», conclou Joangre Maria.

Escenari del Fòrum de Barcelona abans de suspendre’s el concert dels pegolins Smoking Souls

Concert de La Fúmiga aquest estiu a la plaça de bous d’Ondara, amb distanciament social i tot el públic assegut