Tens 0 productes a la teua cistella
Ací teniu la segona entrega de la sèrie d’aforismes d’Antoni Prats que anirem publicant al llarg de les pròximes setmanes.
Antoni Prats i Gràcia (Sueca, 1946), viu a la Marina Alta des que el 1971 començà a exercir de professor d’ensenyament secundari, primer a Pego i, des de 1975, a Dénia, on continua residint. Ha participat activament en la vida cultural a través de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, del qual va ser president entre 1998 i 2011, entitat editora de la Revista de Literatura L’Aiguadolç, que ell va dirigir fins al 2012.
Poeta, sobretot, ha publicat també assajos, ressenyes i articles de crítica literària en actes de congressos, miscel·lànies i revistes (Canelobre, Caràcters, L’Espill i Reduccions, entre altres). D’altra banda, El nom i la cosa (2018) inclou una mostra de les seues columnes periodístiques. Ha dedicat estudis i aproximacions a l’obra d’autors com Maria Ibars, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Valls, Emili Rodríguez-Bernabeu, Lluís Alpera, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Jaume Pérez-Montaner i, especialment, a la de Salvador Espriu, entre altres. Com a crític, cal destacar el seu llibre Salvador Espriu o la fidelitat als orígens (2013).
Els seus reculls de poemes són Epigrammata (1981), Cadells de la desfeta (1981), Dic el teu nom (1994), El barranc i els còdols (1995), Vora el silenci (1999), Solatges (Antologia 1981-2000), Llibre de Benimaquia (2006), Baules (2006), L’esfinx (2008), La joia (2010), El llarg solatge. Antologia (2013), Encara (2013) i Encanteris i Elegies del Montgó, que apareixen inclosos en Vora l’Esfinx. Obra Poètica (1981-2021).
És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
