Lenta agonia de la cultura valenciana

«El sector porta paralitzat més d’un any i les persones que estan al capdavant d’una institució pública haurien de vetlar pel present i futur de la cultura, tant pels seus professionals com pel bé de tota la societat valenciana»

Maria Almudéver. Presidenta d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV).

Aquestes paraules no foren l’única reivindicació de la Gala de Premis de l’AAPV, celebrada el dia 2 de juny al Teatre Principal. Una gala d’excel·lent factura i dura, molt dura contra la política cultural del govern valencià però sense deixar de banda qüestions com la situació del poble palestí a Gaza o les conseqüències de la nostra dana, amb cartell i potent crit col·lectiu demanant la dimissió del president. I amb una posada en escena potent on fins i tot la presidenta i presentadora Maria Almudéver i el copresentador Pau Vercher anaven vestits amb fang i altres al·legories. Al web de la revista en trobeu un bon reportatge.

Ara la pregunta és: ¿aquest clamor és fruit de la reunió d’un col·lectiu sempre combatiu com són les actrius i actors, o és per fi una espurna que mobilitzarà tot el sector de la cultura valenciana i en especial de les arts escèniques, que sembla estar contemplant amb bones dosis de passivitat com el govern autonòmic deixa morir per inanició tot el que el sector havia aconseguit en dècades?

Hem parlat ja sovint tant en aquesta pàgina com en l’editorial del darrer exemplar de Saó (513) sobre la importància de la cultura en el desenvolupament social i com des de fa dos anys, amb l’arribada de l’actual executiu valencià, estan atacant la nostra cultura i la nostra llengua de forma despietada i continuada. L’atac s’ha manifestat de forma descaradament autoritària i bel·ligerant amb cessaments, canvis de personal en les institucions culturals, ferint de mort el valencià en les escoles, À Punt i altres mitjans, reduccions parcials o totals de pressupostos de forma dràstica i un munt d’accions que no acabaríem en l’espai que tenim. Però l’atac s’està manifestant també amb la inacció, amb la tècnica del «sí, continuem», però en realitat no actuem. Això produeix una lenta agonia i hi acostuma el personal a poc a poc, com és el cas del Circuit Cultural Valencià.

Creat el 1988 com a Circuit Teatral Valencià i reconvertit el 2016 a Circuit Cultural Valencià (amb el qual s’ampliaven les disciplines a la música i audiovisuals, i també els municipis associats i canviava la norma d’adscripció), el CCV ha estat un exemple de funcionament per a les Arts Escèniques i Musicals per a la resta de l’Estat i un bon motor per a la creació i divulgació de les produccions teatrals i musicals valencianes, amb tot el que això significa també en creació de riquesa i de treball. En el moment de l’arribada del Consell actual, el Circuit estava compost per 92 municipis i dues universitats que programaven teatre, dansa, circ i música, amb repartiment del cost dels espectacles al 50 % entre el municipi i l’Institut Valencià de Cultura, fins a una quantitat en diferents nivells segons quantitat de programació de cada municipi. Això significava un pressupost de 2.420.000 € per part de l’IVC i altre tant entre la suma de tots els municipis.

El primer que fa l’actual govern autonòmic és reunir-se amb la Comissió Executiva del Circuit (formada per representants dels municipis membres) i informar que el funcionament del Circuit fins aleshores no compleix la legalitat, per diferents qüestions. La més important és que l’IVC no signa contractes amb les companyies actuants, com sí que fan els ajuntaments i que tampoc podrien signar una actuació que es realitza en espais aliens. La comissió del Circuit, sempre amb actitud d’ajuda i oberta a buscar solucions, i fent diverses propostes que no són acceptades, finalment accepta irremeiablement les condicions que va posant l’Institut Valencià, que bàsicament són dues: que la coordinació la portarà la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (amb la qual cosa, les dues universitats en queden fora) i que l’IVC subvencionarà la totalitat dels espectacles fins arribar al màxim que hi tenia cada municipi, que es comprometrà a programar per una quantitat igual de pressupost durant l’any.

Però la condició més important que posa o imposa l’IVC és que el Circuit s’ha de «democratitzar», que per a ells significa obrir-lo a tots els municipis del País Valencià que ho sol·liciten. Finalment, el 2025 en són 154. Això produeix una de les grans contradiccions en què incorren: el pressupost continua sent el mateix (2.420.000 €), però els municipis a repartir augmenten considerablement, mentre que tant la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, com el director general de l’IVC, Álvaro López-Jamar, afirmen que cap poble perd pressupost. Més greu que les contradiccions, però, és l’actitud de condescendència i abandonament a què estan sometent el Circuit.

Per part dels municipis, les darreres actuacions signades amb l’IVC es porten a terme fins que és destituïda la direcció i subdireccions de l’Institut, a principis del 2024, i amb la nova direcció alguns municipis encara signen espectacles que es realitzen en 2024. El 2025, cada municipi ha estat actuant sense cap seguretat de compromís per l’altra banda, i la situació és de total incertesa: a hores d’ara no hi ha cap seguretat per a programar, tot i que els municipis estan fent les gestions però amb poques respostes per part de la coordinació del Circuit. Per la seua banda, la Comissió Executiva s’ha reunit diverses vegades amb els dirigents comunitaris i ha sol·licitat moltes més reunions. Dins dels actes de la Mostra de Teatre d’Alcoi, hi havia programada una compareixença de la comissió, que va informar de la situació, i va posar de manifest que el Circuit s’està deixant morir a poc a poc, amb lenta agonia i, el que és pitjor, amb molt poca resposta dels afectats. Poca resposta extensible a tot el sector, que sembla immers en una depressió i queixa permanent. Per això, aplaudim la gala de l’AAPV i esperem que no siga una gota enmig de l’oceà, sinó l’inici del canvi cap a la lluita permanent. Les Arts Escèniques Valencianes, la música (sobretot en valencià) la llengua i la cultura estan en perill. Hi cal acció, resistència i coordinació.

I recorda que la Cultura és segura i cura!

 

Revista núm. 514, pàgs. 50-51. Juny 2025.