Tens 0 productes a la teua cistella
La dana d’octubre va afectar greument el terme municipal de Godelleta. No sols les desproporcionades quantitats de pluja que es van registrar, sinó la pedra que va afectar tot el terme i el vent van danyar la producció agrícola. En diversos pluviòmetres de Godelleta es van superar els 700 mm en 24 hores, i segons la zona es van registrar entre 595 i 780 mm en 24 hores.
La zona compresa entre les poblacions de Godelleta, Torís i Montserrat va ser on més quantitat de pluja es va registrar. Tota aquesta quantitat d’aigua va ser la que arribà amb efectes devastadors a les poblacions de l’Horta Sud. Les precipitacions van arrasar al seu pas el terme municipal de Godelleta i els confrontants: Torís, Xiva, Xest, Alboraig, Bunyol, Torrent, Montserrat, termes amb una elevada activitat agrícola on els agricultors de Godelleta tenen les explotacions.
Les precipitacions que es produeixen al terme municipal de Godelleta es van canalitzant per xicotets barrancs que conflueixen en el barranc del Murtal, que posteriorment en un altre tram és anomenat barranc del Gallec i desemboca en el barranc de Poio, que ve de Xiva, per a, finalment, després de travessar l’Horta Sud, desembocar en l’Albufera.
En l’època en què va ocórrer aquest fenomen meteorològic, els cultius pendents de recol·lectar que es van veure afectats van ser els cítrics i el caqui. En tots dos cultius a penes havia començat la recol·lecció, per la qual cosa els danys van ser molt elevats. Les pèrdues van ser del 90 % en caqui, 60 % en mandarina i 40 % en taronja. Les grans precipitacions van provocar aigualit en cítrics, i la pedra i el vent afectà cítrics i caquis. En altres cultius com són la vinya i els fruiters de pinyol, que ja s’havien recol·lectat, la pedra afectà la llenya de la qual depén la producció de la campanya següent.
La pèrdua de producció en els cultius pendents de recol·lectar va implicar també una pèrdua en volum de treball tant de recol·lecció com de confecció. La Cooperativa San Pedro Apóstol, que agrupa la majoria dels agricultors de Godelleta, comercialitza la producció d’aquests cultius, cosa que afecta molts llocs de treball en una població bàsicament agrícola.
A més dels efectes directes sobre la producció en aquests cultius pendents de recol·lectar, es van produir danys en infraestructures:
– Els danys en camins van impedir l’accés a moltes parcel·les, per la qual cosa no es va poder recol·lectar ni fer tractaments fitosanitaris en cas de ser necessaris. En un primer moment després de la dana, la circulació pel municipi era molt complicada. Cal recordar que els ponts sobre el barranc del Murtal van desaparéixer. El terme municipal estava dividit en dos. A moltes parcel·les era impossible accedir, i a unes altres calia fer un llarg recorregut per a arribar-hi.
– Les xarxes de reg de comunitats de regants van patir danys greus. Els trams de la xarxa que discorrien o travessaven llits d’aigua van desaparéixer. La reparació es va fer ràpidament, però va passar temps sense aigua en la xarxa.
– Es va produir solsida de marges de parcel·les i ribassos que dificultaven el trànsit dins de la mateixa parcel·la.
– Les instal·lacions de reg, en la majoria de parcel·les, es van veure afectades en major o menor mesura: des de l’arrossegament de línies de degoteig fins a la desaparició per complet de xarxes secundàries.
– L’aigua arrossegà casetes de reg.
– Arbres arrancats, tombats.
– Arrossegaments de terra, enfangament i formació de reguers en les parcel·les.
Tots aquests danys poden considerar-se danys a llarg termini que afecten l’activitat agrícola i, si no se solucionen, poden provocar l’abandó del cultiu en algunes parcel·les.
L’Administració ha proporcionat ajudes tant per a la producció com per als danys en infraestructures, que són ben rebudes, però que a vegades es consideren insuficients o no són prou ràpides per a solucionar els problemes.
L’agricultor ha de continuar la seua activitat i si ha de regar, podar o aplicar tractaments fitosanitaris no pot esperar que l’Administració solucione els problemes. Per això, els agricultors van començar a arreglar les parcel·les per a, almenys, poder fer les labors necessàries del cultiu. Hi ha danys, com són els murs de pedra dels marges de les parcel·les, la reparació dels quals no és tan urgent per a prosseguir l’activitat agrícola, i es refaran a llarg termini. Les comunitats de regants van haver de reparar les xarxes de reg, que en alguns trams passaven per llits de barrancs i desaigües i es van veure greument afectades.
Hi ha parcel·les pròximes a llits de barrancs que, literalment, han desaparegut totalment o parcial. Aquestes parcel·les no són recuperables i passen a formar part del llit del barranc. L’agricultor rebrà una ajuda per aquestes parcel·les, però molt per davall del valor i la pèrdua l’ha d’assumir l’agricultor.
Les gran precipitacions provocaren uns efectes en els cultius que estan per veure. La pedra que danyà la fusta dels diferents cultius, la pèrdua de capa arable en algunes parcel·les, l’enfangament i embassament en altres, etc. afectaran els cultius, però aquests efectes, en molts casos, encara estan per definir i es veuran amb el temps.
Els efectes de la dana són a curt, mitjà i llarg termini. Els agricultors, amb la necessària i imprescindible ajuda de l’Administració, hauran de posar molt d’esforç per a tornar a la situació prèvia.
Revista Saó núm. 513, pàgs. 34-37. Maig 2025
