La revista degana en valencià

Àgueda Micó: «Compromís ha posat de moda el valencianisme al País Valencià»

Havíem quedat a la seua seu, al seu despatx a la plaça del Pilar de València, plaça d’obligada peregrinació en temporada de Falles i centre d’un barri que ha viscut una gran transformació. Àgueda Micó ens rep al seu espai, al seu senzill espai. Sobre la taula de vidre són presents l’ordinador, el mòbil, la tauleta electrònica… Després de les salutacions et sorprèn la mirada alegre, viva, directa…, i entreveus un cert orgull i satisfacció que es reflecteix en el somriure que apareix molt sovint. Sembla ser conscient del punt de partida, d’on s’ha arribat i fins on es pot arribar. Parla amb la contundència i la dolçor de les persones que saben el que costen les coses i que gaudeixen dels èxits.

–És la màxima responsable del Bloc. Com ha estat el camí?

El camí mai és fàcil, perquè si fóra fàcil no ens agradaria. Sóc una persona a qui sempre ha interessat molt la vida política; de fet, en el 99 jo anava en les llistes del Bloc del meu poble. M’he implicat sempre en el partit des del primer dia i he acabat sent coordinadora nacional del Bloc.

–Per què va decidir presentar-s’hi?

Portava quatre anys en el partit com a secretària d’Organització. Es volia que el Congrés de 2012 fóra de consens, i Morera m’integrà com a número dos per tal que les diferents sensibilitats del partit estigueren treballant conjuntament en un moment tan essencial. Ara ho he viscut en la meua pròpia pell i he vist que la millor forma de treballar ara també era fer una candidatura d’integració en companyia de Rafa Carbonell.

–Però ha costat de pair…

Clar, les coses no són fàcils. Quan hi entre en 2012, m’adone que hi ha molta feina a fer, tenim capacitat de créixer i treballar en companyia dels col·lectius locals i comarcals, i comence a treballar com a secretària d’Organització del Bloc i de Compromís. I m’hi implique de tal manera que veig que vull liderar aquest projecte polític. Després de les eleccions locals i nacionals, se’ns en van totes les quotes del partit a les institucions i era necessari un recanvi orgànic. Per la meua trajectòria, pel coneixement del partit i pel treball que havia fet pense que estava en disposició de poder fer el pas, més enllà que altra gent també volguera fer-lo.

–Substituir Enric Morera és i serà fàcil?

No, mai. El Bloc, com a organització que naix de baix cap a dalt, no és fàcil. Provenim del poder municipal i local, i estem molt apoderats. No és fàcil dirigir el Bloc, perquè no tenim una cultura política com la d’Esquerra Unida, que és més jeràrquica, més horitzontal. Ací, la direcció general s’ho ha de treballar molt per tal que la gent la respecte i la seguisca, i no és fàcil.

–Realment és un home d’Estat?

És un home bo, i sempre ho ha sigut. Es pot treballar amb ell. Si hem crescut com hem crescut i han pogut aflorar els lideratges és perquè Enric ho ha permés, i això és molt digne.

–Parlem de ciències naturals: la bicefàlia és una virtut o un defecte?

Crec que és una virtut, i així ho estem demostrant. Les majories absolutes han acabat per a una bona temporada. Jo no tinc cap problema –ni n’he tingut mai– de compartir lideratges amb altres persones que tinguen ganes de treballar perquè, a més, el nostre partit ara necessita molts lideratges i molt potents per portar endavant tot el que estem vivint. Hem crescut d’una forma tan radical que necessitem molta gent que vulga dur endavant el partit. Per això no tenia cap problema en el fet que Rafa i jo lideràrem el Bloc. A més, les competències de cadascú estan clares.

–Després de les discordances amb el pacte amb Podem, però també les del congrés, quina és la salut del Bloc a hores d’ara?

Crec que la salut està molt bé. Pel que fa al congrés, mai hem considerat els nostres companys de partit com un problema. De fet, sempre hem dit que quan intentàvem confrontar els projectes polítics no hi véiem tanta diferència. Sempre hem deixat la porta oberta al consens des del primer dia. El fet que Morera o Maria Josep Amigó, que es van enfrontar en 2003, donaren suport a la meua candidatura implica que ja estàvem fent una feina d’integració. Per tant, integrar Rafa Carbonell i el seu equip per a mi no era un problema.

–El primer pacte amb Podem va fer sang. Per què ara no?

El Pacte va fer sang perquè es va utilitzar. Va ser molt complicat, i crec que la direcció general del Bloc –en la qual estàvem Rafa Carbonell i jo– ens vam equivocar quan vam intentar prendre decisions referendades pel Bloc que afectaven a tot Compromís. I vam crear unes expectatives que no vam poder acomplir. A més, vam buscar la plataforma àmplia amb Esquerra Unida i no va eixir. Per tant, va ser una doble frustració. Però es va utilitzar per determinades persones del partit: recordeu que va haver-hi dimissions escandaloses el dia que presentàvem la candidatura de Baldoví. Afortunadament, la situació va ser complicada però va eixir bé, i la figura de Baldoví i els quatre diputats de Compromís al Congrés han fet un paper fonamental en aquests mesos. Mai Compromís havia tingut aquesta visibilitat a l’Estat. És cert que hi havia por perquè el discurs valencianista es difuminara en el de Podemos, però s’ha vist que no, que hem sabut traure el valencianisme més que mai. Crec que els qui sabem cedir per a sumar ara serem recompensats, perquè la conjuntura política és per a la gent que sàpia fer això, i nosaltres ho sabem fer.

–En aquesta etapa com a coordinadora nacional del Bloc, què li agradaria aconseguir?

Recuperar la força interna del Bloc i de Compromís; necessitem enfortir-ne molt l’estructura interna, perquè ara s’espera molt de nosaltres i hem d’estar a l’altura. I també vull que guanyem les eleccions locals i nacionals de 2019, que Compromís siga la primera força política al País Valencià. No és fer política-ficció pensar que Compromís puga ser la força més votada.

–No hi ha un excés de protagonisme d’algun sector poc nombrós de Compromís però amb gran lideratge?

Jo no ho veig així. Compromís és la suma de diferents sensibilitats, i com a bona coalició no funcionem per majories, sinó si tots hi estem d’acord. Això pot comportar una certa frustració, sobretot als qui som majoritaris, però ofereix la capacitat de combinar coses molt diferents. Per això a Compromís ens ha anat tan bé.

–Amb els resultats de les passades eleccions, podríem dir que el País Valencià és més valencianista? I la societat?

La imatge que s’ha donat a l’Estat del País Valencià sí que és més valencianista. Només el fet de parlar del govern «a la valenciana», o que hi haja un alcalde de València que siga de Compromís i parle valencià, això ja ha posat el valencià de moda en els carrers d’aquesta ciutat. Compromís ha posat de moda el valencianisme al País Valencià.

–Hi ha gent que sentint-se més espanyola que valenciana ha votat Compromís. Quin és el secret?

Des de fa un any, en el CIS apareix que per a la gent el partit que millor defensa els interessos dels valencians és Compromís. Això és importantíssim, és essencial per tal que hi haja valencianisme. I quan parlem de valencianisme parlem d’estima per la terra, de dignificar el que implica ser valencià, d’aconseguir reivindicar d’una manera millor els interessos propis (infraestructures, Corredor Mediterrani…).

–I la construcció del valencianisme es fa de la mateixa manera al nord i al sud del país?

No. Compromís ha sigut com un calidoscopi. Té diferents cares: l’ecologisme, l’esquerra transformadora, la part valencianista i la de regeneració democràtica. Crec que hem fet més valencianisme per la part de regeneració democràtica, de lluita contra la corrupció. Per això no podem tindre tan sols un discurs: el valencianisme no és tan sols la llengua, la cultura i el territori, que és la nostra base. És també l’ecologisme, la regeneració democràtica, l’esquerra transformadora… I això fa que a persones castellanoparlants de la Vega Baja els agrade, i a persones de les comarques centrals del país no és que els agrade, sinó que ens converteixen en la força més votada. Això vol dir que funcionem bé a les zones on tradicionalment el Bloc ha tret un bon resultat, però també funciona bé on el Bloc no tenia presència.

–Compromís tindrà grup parlamentari propi al Congrés?

Crec que no. Fins que no hi haja un canvi del reglament, depén de la voluntat política de la Mesa. I si el PSOE torna a fer el que va fer al desembre (pactar amb PP i Ciudadanos la Mesa), no tindrem grup parlamentari propi. Ara bé, si el PSOE fa una Mesa en companyia de les forces progressistes, possiblement sí que en tindríem.

–Si Baldoví fóra jugador de futbol, el seu caixet hauria pujat molt en els darrers mesos?

Moltíssim! Si algú ha crescut políticament en aquest temps és Baldoví.

–El resultat de les eleccions estatals pot provocar canvis en el Pacte del Botànic? Montiel no pot reclamar formar part del govern?

No, crec que no. L’actitud de Podemos al País Valencià mai ha sigut d’exigència. Si vol replantejar-se la seua participació en el govern valencià després dels resultats obtinguts, és una cosa que s’haurà d’estudiar, perquè el Pacte del Botànic és un pacte a tres. Sincerament, crec que no canviarà res al País Valencià passe el que passe a Madrid, ja que el govern del Botànic és sòlid. És més, si a Madrid hi ha govern de concentració de PP, PSOE i Ciudadanos, tampoc crec que hi canvie res, perquè Ximo Puig ho té clar.

–En aquest moment tan bo que viu el valencianisme polític, quina és l’errada que no pot cometre?

No podem tindre por de l’èxit, de governar, d’obrir-nos. Les coses ens vam bé quan som capaços de combinar el que som amb el que són altres coses, i això al final suma. Si el que volem és convertir-nos en una formació que aporte un canvi real al País Valencià, necessitem tindre una visió àmplia del que volem. Les coses no seran fàcils, però el nostre objectiu ha de ser convertir-nos en la força hegemònica que puga transformar la societat. Vull que d’ací a 20 anys, estiguem o no en el govern, Compromís haja estat una realitat social que haja provocat un canvi irreversible.

Entrevista publicada al nº 417 (juliol/agost de 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top