La revista degana en valencià

Aitana Carrasco: la continuació de la il·lustració infantil valenciana

El procés de creació de la literatura infantil al País Valencià no es va produir plenament fins al començament del segle XX. Així, des dels anys vuitanta del segle passat, els llibres infantils valencians experimentaren una renovació tan sobtada com esperada, gràcies a la tasca dels primers autors que formaren part d’aquesta efervescència literària i artística que, sortosament, es dilata fins als nostres dies. Pel que fa a la il·lustració, aquells anys, res no feia presagiar que, a hores d’ara, comptaríem amb una tradició d’il·lustradors amb noms tan reconeguts com Miguel Calatayud i Paco Giménez, entre altres. Aquesta generació, certament, comparteix professió, dèries i inquietuds artístiques amb una nova fornada d’il·lustradors que, a més de recollir el testimoni gràfic dels primers, avança amb fermesa per propostes innovadores i originals que mantenen el prestigi creatiu assolit. Un bon exemple n’és, sense dubte, Aitana Carrasco, qui s’imposa amb força dins del panorama de la il·lustració infantil valenciana actual a causa del nombre d’obres publicades però, sobretot, per manifestar una personalitat estilística tan marcada i singular que fa inconfusible qualsevol dels seus treballs.

Sorprén que, tot i que Aitana Carrasco és valenciana, la seua manera d’il·lustrar sembla mostrar la influència de l’estètica mexicana conseqüència de l’estada en aquell país. En aquest sentit, la definició dels contorns de les figures i dels distints elements que conformen les il·lustracions, juntament amb el gust pels colors vibrants i brillants, són dos aspectes habituals que revelen aquest influx. Amb tot, les seues són il·lustracions de composicions senzilles i de fons neutres i amb la presència de tot un compendi de personatges, normalment, de trets exagerats i, fins i tot, podríem dir-ne, expressionistes. A més d’això, Aitana combina aquestes particularitats formals amb d’altres com ara la presència sorprenent, però amb més o menys intensitat, del collage, del qual és aficionada, i que, a més, constitueix una qualitat essencial del seu estil.

Ramona la mona és el títol del seu primer àlbum il·lustrat. Aquest, precisament, va nàixer durant l’aventura mexicana, per tant hi anticipa la barreja de mediterraneïtat i arrels populars que caracteritza el seu llenguatge plàstic. Aquest llibre, consegüentment, no sols va obtenir un guardó tan prestigiós com és el Concurs d’Àlbum Il·lustrat «A la orilla del viento», sinó que, feliçment, va ser el principi de moltes altres publicacions com ara Gran recull de mentides il·lustrades, El viaje del bisabuelo, Lluny, Milu i tantes altres obres que l’han duta a convertir-se en el que és ara: una il·lustradora de literatura infantil. De fet, una de les grans.

Article publicat al nº416 (juny de 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top