Tens 0 productes a la teua cistella
Era el segon any de Rita Barbera com a alcaldessa del cap i casal, uns veïns del barri del Mercat, al cor de Ciutat Vella, preocupats davant de l’estat de ruïna imminent d’un conjunt de cases al barri, ens demanen ajuda per tal veure que es pot fer per salvar una part del patrimoni. En aquells moments, dins la Unitat del Poble Valencià, me n’ocupava d’aquestes qüestions, es tractava d’un palau neoclàssic, el de Martínez de Vallejo, i de dos immobles senyorials adjacents més, existents a la plaça de Sant Nicolau. Aquests edificis estaven abandonats des de feia temps, plens de brutícia, essent objecte de robatoris.
Fetes les comprovacions oportunes, resultava que durant uns anys de postguerra havia estat Escola de Magisteri, i que semblava contenir molts detalls arquitectònics de valor. Segons Trinitat Simó, al seu llibre “Valencia centro historico”, datava el segle XVIII. Visualment, totes eixes edificacions ocupaven una part de la plaça, formant un paisatge urbà molt rellevant, de forma que la seua possible desaparició privava a la ciutat d’un bé històric monumental. El fet era que existia un expedient en curs que abocava a la declaració de ruïna. Segons sembla alguns comerciants havien elevat la protesta pels problemes de solubilitat existents, fins i tot, per l’existència de rates. Què podíem fer? D’això en parlarem tot seguit.
Encetaren dos camins: l’estrictament legal, férem una reclamació, i alhora, una mena de proposta, centrada en el Palau, donat que tenia una teòrica protecció municipal, que de ben poc havia estat tinguda en compte. Tal proposta contenia una seria d’actuacions, tendents a la recuperació de l’edifici per un ús docent, amb la immediata paralització de l’expedient de ruïna, ja podeu imaginar com la propietat volia per a especular i treure profit en termes de negoci immobiliari. La citada proposta exigia mesures contra la propietat per incomplir el deure de conservació, previst a la legislació urbanística vigent.
La nostra proposta va ser assumida pel grup municipal d’Esquerra Unida, amb el qual teníem bones relacions, igualment, la passarem al grup el PSPV-PSOE que es manifestà a favor i la recolzà. Element clau fou el de la Universitat, ja que li la vaig passar al seu rector, Ramón Lapiedra, que la porta a la Junta de Govern on fou acollida positivament, de forma que en escrit de 23 de juny de 1993, la nostra Universitat dirigí a l’alcaldessa un escrit plantejant com els edificis 2,3, i 4 de plaça de Sant Nicolau podien ser rehabilitats “per convertir-los en una residència estudiantil o similar”.
El final d’aquesta història es pot veure a la realitat present, hui l’antic palau de Martínez Vallejo, i els dos immobles adjacents, formen un tot, el Col·legi Major que porta per nom el d’un altre gran rector, Joan Peset, afusellat en un 24 de maig de 1941, per la simple raó d’haver estat fidel a la legalitat republicana. De fa ja temps aquesta residència universitària, a més d’albergar estudiants, és un centre que irradia activitats culturals i cíviques per a tota la ciutadania, essent un racó emblemàtic de gran bellesa.
Aquest és un cas de col·laboració, i rectificació, una recuperació del nostre patrimoni producte de complicitats i d’una iniciativa que va assumir la nostra universitat i el seu rector Lapiedra.
