La revista degana en valencià

Alarma total en les arts escèniques

10/07/2020

«No suspengues, ajorna!». Aquest fou el lema (gairebé el crit de guerra) de tot el sector de les arts escèniques arreu de tot l’Estat espanyol. I quan a mitjan març es tancaren els teatres i les sales semblava encara possible que així fora: la major part de teatres i sales públiques, sobretot les integrants del Circuit Cultural Valencià, varen ajornar les actuacions de teatre, música, dansa i també exposicions d’arts plàstiques i altres actes culturals que tenia fins a mitjan abril (després de les vacances de Pasqua) més de cara a l’estiu o bé per al setembre i octubre, sempre consensuant la data amb els artistes. Al pocs dies es va fer el mateix amb les actuacions de tot el mes; després de maig, i a hores d’ara, recentment aprovada la tercera, s’ha ajornat tot tipus de manifestació artística i cultural o festiva per a després de l’estiu. Però també a hores d’ara la pràctica totalitat de persones vinculades al món de la cultura creu que no serà possible poder reprendre l’activitat cultural tal com la coneixíem fins a finals d’any, en el millor dels casos.

Paral·lelament a tot aquest camí cap al no-res, absolutament totes les empreses, entitats i persones relacionades amb les arts escèniques i la música s’han bolcat a oferir tots els seus productes, de manera totalment altruista i generosa per fer que el confinament fora menys dur, sobretot per als menuts de la casa. Oferint actuacions des dels balcons, vídeos, actuacions on line, obrint espectacles gratuïts en les xarxes… I mentre el sector mostrava la seua millor cara, anava veient com queien totes les contractacions que tenien, com les condicions laborals tan particulars del sector feien impossible que els treballadors i les treballadores de la cultura pogueren acollir-se a les ajudes que els governs central i autonòmics anaven aprovant per a superar el deteriorament creat per l’estat d’alarma i com el ministre de Cultura en la primera intervenció que va fer sobre el tema no mostrara cap interés o fins i tot cert menyspreu cap al sector cultural. Cal recordar que, tot i la seua precarietat, la cultura és el quart sector econòmic de l’Estat.

El descontent fou tant que fins i tot es va convocar una vaga de buit cultural en xarxes i balcons d’un cap de setmana, que fou desconvocada quan la ministra d’Economia i el president del Govern hagueren de desmentir les paraules del ministre de Cultura i obrir la mà a futures negociacions.

I quan portem més de quaranta dies de quarantena i el panorama es veu gris fosc, tant empreses privades i companyies com actors i actrius, músics, programadors/es, institucions públiques, sales de teatre i concerts, etc., estan per associacions o conjuntament barallant diferents possibilitats per tal que les arts escèniques, les plàstiques, la música, el circ puguen sobreviure fins a tornar a la normalitat (que tampoc serà la mateixa) sense desaparéixer en el procés. La reinvenció és necessària: actuacions a l’aire lliure mantenint la distància física, actuacions on line pagades individualment o bé per les institucions, concerts i bolos des de les sales buides de públic però cobrant una entrada als espectadors/es des de casa…, i totes les solucions imaginatives que puguen sorgir perquè la cultura puga sobreviure i ens ajude a tots i totes a sobreviure a la nova realitat.

Serà hora que les institucions públiques (en definitiva, les veïnes i els veïns) tornem a les persones de la cultura tot el que ens han ajudat anteriorment, ens ajuden cada dia a sobreviure al confinament i ens ajudaran al fet que el món no siga tan gris en el desconfinament.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top