Alba Terol: «Amb Bon port volem transmetre la situació que, avui en dia, es viu al mar Mediterrani, on cada vegada són més les persones que perden la vida»

29/05/2019

Foto: Jordi Arques

«Amb Bon port volem transmetre la situació que, avui en dia, es viu al mar Mediterrani, on cada vegada són més les persones que perden la vida»

«La música és un reflex del que passa en la societat: poques dones en llocs destacats i no tingudes en compte. La presència femenina s’ha incrementat en els últims anys, però encara és una xifra molt baixa»

«Al País Valencià, d’alguna manera, sempre hem sentit la influència de la música jamaicana; hi ha molts grups que durant molts anys han fet referència a aquesta música»

«Els bons moments de la meua vida sempre venen acompanyats d’un tema en concret; això em fa creure que per a mi la felicitat va lligada a la música»

Ens trobem com cada cap de setmana al nostre poble natal, Beniarrés, a la comarca del Comtat. Allí ens ho contem, ens posem al dia, com solen fer sempre les bones amigues. Jo inicie aquesta conversa, perquè sempre he tingut un sentiment especial cap a aquesta música jamaicana que el seu grup Tito Pontet ens regala. Així iniciem aquest diàleg Alba Terol i jo, parlant del seu Bon port, del seu grup i de la música que envolta el seu dia a dia.

 

–Bon port és el títol que dona nom a aquest EP que a finals de gener publicàveu i que també ens presenteu com a primer single. Què és el que voleu transmetre amb aquesta cançó?

–Aquesta cançó naix d’una vivència personal del nostre saxofonista Pau Jordà durant la seua estada a Alemanya, on va tindre l’oportunitat de fer un documental sobre els refugiats i la seua música. Aquest fet el va inspirar a escriure sobre la situació que viuen els immigrants durant el seu trajecte a bon port. A més a més, és un tema candent avui en dia; cada vegada en són més les persones que perden la vida al Mediterrani i esperem que amb aquesta cançó la gent puga reflexionar una mica i posar-se en la pell d’aquest col·lectiu.

–Un EP en què trobem cançons en la línia del que sempre ens regaleu com a Tito Pontet. Què és el que podem trobar-hi?

–En aquest EP trobem quatre cançons que parlen de la immigració, l’exili i la vida en general, alhora que explorem les connexions entre la música jamaicana i llatina a ritme de ska, cúmbia o bolero, a més d’un tema funk que ens inspira a ser nosaltres mateixos, a ser lliures, que és el més inspirador i atractiu.

–De nou, tornem a tindre cançons instrumentals com és «Pa congelat». Per què aposteu per aquestes cançons?

–Podem dir que en l’ska els temes instrumentals són una tradició que es remunta als Skatalites, ja que la gran majoria dels seus temes eren instrumentals i crearen un llegat que quasi totes les bandes de ska tradicional solen homenatjar.

–Quins concerts s’aproximen ara amb Bon port?

–De moment, els que podem anunciar és a l’Aplec dels Ports, que estarem al juliol, i al Bad Voodoo d’Alcoi el 18 de maig, on farem la presentació oficial de Bon port. Pròximament anunciarem més dates de cara a l’estiu.

–Tito Pontet és un grup nascut a Alcoi que ens sorprén amb música jamaicana. Què és el que vos regala aquest estil per apostar per ell?

–Al País Valencià, d’alguna manera, sempre hem sentit la influència de la música jamaicana; hi ha molts grups que durant molts anys han fet referència a aquesta música, també en l’escena rave. A nosaltres, tot açò ens va arribar i ens vam involucrar fins a arribar a aquest punt. A poc a poc ens hem endinsat en aquest món i hem evolucionat ampliant les nostres mires i, alhora, la nostra música.

–Com vas arribar a Tito Pontet?

–Per pura casualitat, la veritat: jo tota la vida he estudiat música, i després d’acabar els estudis de Magisteri vaig començar a cantar en una orquestra i amb una xaranga; va ser allí on vaig rebre la trucada dels Tito i sense saber molt bé de què es tractava vaig anar amb un parell de temes a un assaig i ja tot ha rodat fins al dia d’avui.

–I què és el que més t’agrada de formar part d’aquest grup?

–M’agrada estar amb qui estic i amb qui són. Tito Pontet m’ha aportat molt, tant musicalment com personalment. A més a més, els meus companys són bellíssimes persones, dia a dia hem creat una molt bona relació i podem dir que som una gran família; i què hi ha de millor que estar en família?

–Quins diries que són els vostres referents musicals?

–Els clàssics com Skatalites, Hepcat, Jimmy Cliff…, encara que grups com Dr. Calypso, Ki Sap, Le Grand Miércoles, The Gramophone Allstar i altres són grups nacionals que també ens van inspirar moltíssim, així com amics de la terreta com The Dance Crashers. D’altra banda, i de manera més personal, cantants mítiques com Aretha Franklin, Nina Simone, Etta James…

–Penses que queda camí a aquest estil per ser consolidat ací al País Valencià?

–Per part del públic sempre tenim molt bona resposta. Al final, el que fem és música de ball, que transmet alegria i ganes de confraternitzar. La gent, d’alguna manera, està familiaritzada amb la música caribenya. Ara bé, des de les institucions, festivals, mànagers, etc., és un altre rotllo, costa molt fer-se un lloc. En la majoria de festivals el perfil de grups és el mateix, sembla que fa por obrir les mires a nous grups i estils, encara que després tots s’omplin la boca afirmant que donen suport a aquests nous grups i estils.

–Anteriorment, ens regalàveu Candela, que va ser el primer EP per a tu. Quins records guardes d’aquells moments?

–Va ser una experiència molt satisfactòria. Sempre havia tingut el somni d’entrar a un estudi de gravació i poder deixar un poc de mi per a la posteritat. Tant en el primer disc com en aquest segon, el que he intentat ha sigut gaudir, però sobretot aprendre de tot el procés, encara que em queda molt de camí per davant.

–Com a cantant, quina valoració faries de la falta de paritat als escenaris?

–La música és un reflex del que passa en la societat: poques dones en llocs destacats i no tingudes en compte. Sí, és veritat que la presència femenina s’ha incrementat en els últims anys, però encara és una xifra molt baixa. Hi ha molts festivals on costa trobar grups que tinguen alguna dona; un clar exemple, el Festardor, on cap dona ocupa el cartell. Encara queda molt per fer en tot el que envolta el món de la música.

–A banda de la teua faceta com a cantant, també ets mestra de música. Podem dir que la música forma part del teu dia a dia. Què és per a tu?

–Per a mi, la música és vida; vull dir, crec que ni jo ni ningú podria viure una vida sense música. Ja no siga sols tocant-la, sinó també vivint-la i gaudint d’ella. A més a més, si pense en tots els bons moments de la meua vida sempre venen acompanyats d’un tema en concret; això em fa creure que per a mi la felicitat va lligada a la música.

Agraïments d’Alba

No podia acabar aquesta entrevista sense donar les gràcies a la revista Saó i a tu, Emma, per donar-nos veu i ajudar-nos a arribar a més gent. Vosaltres feu possible una cultura viva.