Tens 0 productes a la teua cistella
Un actor entra pel pati de butaques amb la cama enguixada ajudat pel personal de sala, que l’acompanya fins a l’escenari. Immediatament, el públic s’adona que veurà un espectacle diferent, un humor intel·ligent en ocasions blanc, en ocasions negre, però sempre amb tendresa i amb una quotidianitat que propicia la identificació total amb el personatge. Després d’una hora de monòleg de Carles Alberola (que no està coix), després de 60 minuts de rialles i emocions, el públic s’alça i aplaudeix aquesta nova (i, tanmateix, essència del teatre) manera de fer cultura, de defensar la llengua, de produir emocions. La resta és història; trenta anys d’història.
Es tracta de Currículum (1994), el primer muntatge d’Albena Produccions, la companyia fundada el mateix any per Carles Alberola i Toni Benavent. Un text del mateix Alberola amb Pasqual Alapont i interpretada i dirigida per Alberola.
Benavent i Alberola funden Albena amb la perspectiva d’aguantar tres anys en escena i comencen amb un monòleg perquè els agrada, però també per qüestions purament de supervivència. Enguany, la productora fa trenta anys amb més de trenta produccions teatrals, però també amb diverses sèries televisives i pel·lícules i les col·laboracions amb companyies i autors, actors i actrius de tot l’Estat. Enumerar els premis rebuts necessitaria l’espai d’aquest reportatge.
Molt s’ha escrit (des d’aquestes mateixes pàgines també) i molt s’escriurà durant aquest 2024 d’Albena, però ens agradaria amb aquest full destacar algunes evidències de la gran importància d’Albena per a les Arts Escèniques Valencianes.
La defensa del valencià com a vehicle per a fer cultura, demostrant que amb el llenguatge quotidià es pot fer riure i plorar, i que amb textos plens d’emocions es pot dignificar i difondre la nostra llengua.
Com a productora, Albena ha demostrat que es pot crear treball i, per tant, riquesa amb la cultura: són centenars els actors i actrius, autors i autores, directores i directors, equips tècnics que han treballat en els seus espectacles, sèries i pel·lícules.
Amb les seues produccions audiovisuals, les valencianes i els valencians hem vist en la tele que un humor nostre, fet a casa i amb gent de casa, podia estar a l’altura de produccions que ens venien de fora, i això ha fet que les actrius i els actors valencians foren coneguts i valorats.
Els espectacles d’Albena han tingut sempre un públic assegurat, sobretot després de l’esclafit de Besos, possiblement un dels espectacles teatrals que més valencians han vist o han sentit parlar-ne. Perquè t’atrapen amb l’humor, però la tendresa, la identificació, els sentiments comuns van guanyant espai en el cor del públic, que, veient que Carles (en els monòlegs) i la resta d’intèrprets podrien estar a casa, en són un més de la nostra vida. Les emocions que hi provoca són universals, enteses per tots els espectadors, perquè a qualsevol ens podria passar, i això ens fa oblidar que estem al teatre; ens fa viure la situació com domèstica i pròpia. I, sens dubte, això que és una funció de les arts escèniques, fa estimar el teatre, anar al teatre.
La companyia inicia els trenta anys amb El moble, una comèdia sobre les relacions i intimitats d’una parella de 40 anys, i com en altres ocasions Albena només produeix i dona opcions a altres professionals: Juli Disla i Silvia Valero (abans Cristina Fernández) en la interpretació, dirigida per Rafa Calatayud i text de Yolanda García Serrano i Juan Carlos Rubi. Però la celebració vindrà a l’estiu, amb l’estrena de Regala’m esta nit, que després eixirà de gira.
Enhorabona a Albena per fer-nos riure, emocionar i estimar el teatre durant trenta anys, i n’esperem molts més.
Ah, i recorda que la Cultura és segura, i cura!
Revista número 500. Març 2024.
