Alcem telons per València

Imagina’t que un dia, després d’aquest malson, la gent dels pobles de València recupera la seua vida, que torna a somriure, que els negocis tornen a obrir i que els tarongers tornen a florir. Si ho fan, serà gràcies a l’esforç de totes i tots.

Imagina-t’ho.

 

Amb aquestes paraules, recitades per un xiquet, acabava el parlament que les actrius i els actors valencians feren al final de l’acte celebrat a Barcelona el 25 de novembre en una gala que, amb el títol «Amunt el teló per València», organitzaren professionals i associacions catalanes per a recaptar fons i en solidaritat amb les arts escèniques valencianes. L’acte, amb actuacions d’artistes catalans de totes les disciplines escèniques, teatre, dansa, música, poesia (el gran Estellés sempre present) fou, sobretot, emotiu dins de la solidaritat que va mostrar la professió catalana. Actes similars es repetiren a altres ciutats com Tàrrega.

A terra nostra, la postura de les companyies (afectades o no) i dels teatres (públics i privats) després d’unes primeres suspensions en els primers dies, ha sigut la de continuar amb la programació habitual, reprogramant també les funcions suspeses i, sempre que administrativament ha estat possible, la recaptació de les funcions s’ha destinat a fins solidaris amb les poblacions afectades per la DANA. Amb les excepcions evidents dels teatres municipals més afectats en diferent grau pel fang, alguns d’ells com els de Paiporta i Picanya tardaran molts mesos a poder tornar a apujar el teló.

I aquesta postura ha sigut també la de les companyies més afectades als seus locals, amb part o la totalitat d’escenografies i vestuaris perduts. Així, Pot de Plom, Albena, El Micalet, L’Horta i altres han continuat les actuacions i en el cas de sales com L’Horta i El Micalet amb la seua programació. Fins i tot s’han estrenat obres que no es pogueren estrenar al seu moment com Boges, cau la nit de Bramant i produccions que s’han estrenat en precari perquè part del material ha desaparegut, com El agua de Valencia de Yapadú a La Rambleta.

Mentrestant, les nostres autoritats han demostrat ser tan ineficients i insuficients en la cultura com en la resta de sectors. El govern central i l’autonòmic han caminat a diferents velocitats, lenta la del central i marxa enrere la del valencià; d’una banda, el ministre Urtasun anunciava dues setmanes després de la DANA i de reunir-se telemàticament amb representants del sector, una bateria d’accions amb línies específiques per a sales de cine i teatre i llibreries, i modificacions en les convocatòries d’ajudes (en total i fins a finals de novembre, el Ministeri de Cultura ha aprovat fins a tres decrets amb ajudes per al sector cultural valencià). De l’altra, en un mateix dia, el conseller Rovira va sol·licitar al Ministeri una ajuda per al sector cultural de 94,8 milions d’euros a pagar conjuntament pel govern central, l’autonòmic i els fons europeus, i unes hores més tard demanava 153,3 milions a pagar només pel govern de Madrid.

Davant d’aquesta indefinició i inactivitat, 18 associacions del sector de la cultura i de les arts escèniques han enviat un escrit al govern valencià en què es posen a disposició del conseller per a iniciar algun pla de recuperació, alhora que denuncien la inactivitat i l’absència de Rovira, així com la situació de l’Institut Valencià de Cultura, amb dues direccions generals vacants i la inacció general de la Conselleria i l’IVC. Si no fora tan dramàtica la situació, seria còmic el fet que el fins ara subdirector de gestió de l’IVC, Marcial Díaz, passe a ser el nou gerent del Consorci Provincial de Bombers de València en plens efectes de la DANA.

Una vegada més, la societat civil va molt per davant de les elits polítiques; de nou, la ciutadania, amb el fang encara als peus, evidencia la inoperància dels governants. Esperem que l’escrit, i sobretot la mobilització ciutadana, tinga algun efecte positiu en la classe política.

 

I recorda que la Cultura és segura, i cura!

Revista número 508, pàgs. 52-53. Desembre 2024.