Tens 0 productes a la teua cistella
El barri del Raval, un dels llocs amb més afectació d’Algemesí. Foto NP.
N’hi ha qui empra l’adjectiu històric amb una facilitat aclaparadora. Massa, potser. A altres, els costa més usar-lo, segurament perquè primen la precisió en el llenguatge. Aquesta vegada, però, sembla que no hi ha marge per al dubte: Algemesí ha patit la pitjor riuada de la història, com es pot llegir en la portada del butlletí d’informació municipal d’Algemesí Berca del passat mes de febrer.
Algemesí, com altres pobles de la Ribera, porta la noció de riuada en el genoma. Res estrany si tenim en compte que el riu Magre o Sec, que és la denominació que té en aquesta part del territori, frega el poble pel sud fins a desembocar en el Xúquer, vora un parell de quilòmetres més enllà de la població. La història de les inundacions d’Algemesí pels rius Xúquer i Magre és llarga. El metge Benet Ballester Broseta (1820-1887), quan es refereix a la geologia del terme en la seua Historia de la Villa de Algemesí, ja es deté en les riuades amb aquestes paraules: «las terribles avenidas del río Magro, que lame sus tapias; los desbordamientos del Júcar, y más aún sus desastrosas inundaciones, les hacen sufrir cambios frecuentes, ora fertilizando, ora esterilizando los campos, cambiando por consiguiente su estado de sedimentación». En les pàgines d’aquest excepcional treball es fa ressò dels episodis documentats, com les riuades del 1517, 1791, 1805, 1853, 1864 i 1871. En vindrien més en el segle XX.
Els nascuts abans d’Internet, tenim viu el record que, fins a la Pantanà del 1982, quan el riu venia crescut, i davant el risc de desbordament, als menuts ens enviaven de l’escola a casa; mentrestant, els majors feien al portal de casa a corre-cuita un muret amb algeps i atovons de no més de mig metre, de manera que, quan hi arribava l’aigua, generalment un pam o dos, se n’anava cara avall i tornava la normalitat a l’endemà. Però el 20 d’octubre del 82 va ser molt diferent: més de dues terceres parts de la població va quedar inundada per efecte del trencament de la presa de Tous amb altures que en alguns punts s’acostaren als tres metres. L’aigua desbocada camí de la mar va topetar amb les elevacions de la via del tren i de l’AP-7, fet que augmentà el nivell i inundà quasi tot el poble. Només se salvaren alguns carrers de la part alta i els barris del Raval i del Carrascalet.
Foto de la Pantanà del 1982 amb els desperfectes de la dana darrere al carrer de Jovellanos d’Algemesí. Foto NP.
La pitjor inundació de la història
Però, el passat 29 d’octubre la riuada provocada per la dana a Algemesí ho va arrabassar tot, a excepció del Carrascalet, més elevat. Algemesí va patir la pitjor inundació de la història, amb nivells d’entre 20 cm i 2,30 m. Tres veïns d’edat avançada perderen la vida, el que fa palesa la gravetat de la tragèdia. L’afectació de la riuada va arribar a totes les plantes baixes i soterranis del poble, als comerços, serveis i instal·lacions industrials, tant en el nucli urbà com en els polígons del terme. En les vivendes es perderen mobles i electrodomèstics, a més de tota mena d’objectes i de records. Comerços i indústries veieren inutilitzats equipaments, matèries primeres i productes acabats. Les asseguradores han xifrat en més de 10.000 els vehicles afectats. Les infraestructures de serveis municipals, culturals i educatives també van quedar malmeses. 150 milions d’euros, segons càlculs de l’Ajuntament. Recuperar només les instal·lacions culturals costarà més de 6 milions d’euros, i les esportives prop de 20. Les autoritats municipals calculen un parell d’anys per a refer infraestructures i espais públics. La paràlisi de la vida econòmica, social, cultural i educativa ha estat total.
Trapa del clavegueram embossat. Foto NP.
Quatre mesos després dels fets, als carrers s’aprecia una certa normalitat, però a les vivendes afectades la situació és molt desigual. En moltes s’ha començat a intervenir en la restauració, però hi ha altres que, més enllà de la neteja, encara no s’ha actuat pendents dels tràmits administratius. D’altra banda, hi ha una demanda elevada de professionals per a una oferta limitada. Per tal que desaparega la humitat caldrà que passe l’hivern, raó per la qual els aparcaments soterranis tardaran a estar operatius ja que, de moment, no és recomanable picar, lluir i pintar parets. Encara hi ha ascensors que no funcionen, fet que afecta la mobilitat de la gent gran i la seua atenció sanitària. Les cases deshabitades del centre del poble és probable que seguisquen tancades molt de temps, perquè a aquells a qui els podria interessar adquirir-les i rehabilitar-les s’ho pensaran molt abans d’invertir-hi. Una part significativa d’empreses i comerços han pogut reiniciar l’activitat, tot i que encara n’hi ha que continua treballant en la neteja i la recuperació. Segons l’Agrupació de Comerç i Serveis d’Algemesí (ACSA), el 80 % dels seus associats han tornat a reobrir. De la resta, una part ja no ho farà, bàsicament per raons d’edat. Dues terceres parts de les vora dues-centes empreses associades a l’Agrupació Empresarial d’Algemesí (EMPAL) ha reprès l’activitat, però no al 100 %. Malgrat haver estat tots afectats, els centres escolars de la població obriren les portes després de tres setmanes. Només els alumnes de l’Escoleta Municipal Els Xiquets i el Centre Carme Miquel del Raval han hagut de ser reubicats, ja que els centres s’hauran d’enderrocar i construir-los de nou. L’activitat esportiva i musical dels més menuts s’ha reprès, però en condicions sovint adverses.
Però, a banda de les conseqüències materials, hi ha l’empremta psicològica, sempre difícil de gestionar i d’avaluar fins que no passe temps. L’ansietat s’ha generalitzat entre grans i menuts. Cal tenir present que qui no ha vist afectada sa casa, ha perdut el vehicle o ha vist alterada la seua rutina laboral, o tot plegat en molts casos. A la incertesa d’aquest panorama s’ha d’afegir el desassossec provocat per la gestió administrativa de les ajudes, la localització de documentació perduda o l’elaboració urgent de llistats d’elements afectats o pressupostos. A més de la indefensió i la impotència provocada pel comportament inexplicable del Consorci de Compensació d’Assegurances, com que es demane quatre vegades la mateixa documentació sense que es resolga un expedient o que després de tres mesos dels peritatges es desconeguen encara les valoracions, a tall d’exemples. Per no parlar de les taxacions dels béns afectats realitzades a la baixa i sense justificar els barems, que aboquen els assegurats a acceptar o anar a la via judicial, sempre llarga i incerta. En els pròxims mesos, Ministeri i Conselleria de Sanitat desplegaran nou unitats de salut mental en les zones afectades per fer front a aquest tema.
Riuada de voluntaris entrant al Raval el primer cap de setmana després del 29-O. Foto NP.
Com encarar els nous temps?
És innegable que d’ara endavant s’hauran d’instaurar noves formes de fer que no podran ignorar la possibilitat que es reproduïsquen les inundacions. Aquells que habiten en plantes baixes hauran de pensar dues vegades on guarden els records o els béns més preuats, per exemple. Però, sobretot, s’hauran d’establir noves pautes arquitectòniques per a les vivendes de nova planta o restaurades; i en les instal·lacions industrials i comercials. També en les infraestructures municipals. En la seua recuperació ja s’estan tenint en compte aspectes com la ubicació dels nous quadres elèctrics o els aires condicionats. A més d’altres aspectes, com quines barreres de protecció es poden emprar per a protegir els béns públics o privats, quins sistemes de drenatge es poden implantar en l’entorn urbà i industrial, o com es conceben els aparcaments de vehicles.
D’altra banda, caldrà mentalitzar-se de la rellevància que cal assignar a l’educació ciutadana i als protocols d’actuació i de comunicació en qualsevol classe d’organització, siga familiar o empresarial, en els polígons industrials o en el municipi. I exigir sistemes de gestió de la informació d’emergències, en aquest cas de les precipitacions sobre les conques dels rius, que siguen ràpids i eficaços per tal que arriben a tot el món a temps. A més de prioritzar les obres pendents d’executar.
No es pot tancar aquest esbós de radiografia, on resulta impossible encabir tanta desfeta i commoció, sense subratllar el testimoni dels milers de voluntaris que, com en altres pobles, han passat per Algemesí des del 29 d’octubre. Una allau de persones de totes les edats i condicions que, procedents d’arreu de la geografia, no dubtaren a deixar les seues responsabilitats per a mostrar la solidaritat portant queviures, productes de neteja, ferramentes i netejant cases i carrers. Algemesí, a través de les autoritats municipals, ha adquirit el compromís d’erigir-los un monument, quan es puguen destinar els recursos necessaris, per a mostrar-los l’agraïment. També a aquelles empreses, organitzacions i particulars que han contribuït amb els seus donatius a refer la malmesa situació de comerços, associacions, empreses i veïns, que la irresponsable gestió de l’emergència ha provocat.
Un de tants que han aportat el seu testimoni per a compondre aquest text, algú que coneix ben bé el passat i el present del poble, recordava que el desastre de la dana se suma a les dificultats que va comportar recuperar-se de la crisi del 2008-2012, als efectes de la pandèmia de la covid i a una crisi en l’agricultura que s’arrossega des de fa més d’una dècada. L’Algemesí actual és fruit de tot això. Però també de la voluntat d’aquells que molt abans, davant d’altres adversitats, foren capaços de mirar endavant i redreçar les coses. Caldrà, això sí, coneixements, força i voluntat, que són, al capdavall, algunes de les habilitats que calen per a alçar amb èxit una alta de sis, la més gran de totes les muixerangues, per emprar una referència que tot el món coneix.
Revista núm. 511, pàgs. 22-25. Març 2025.
