
Un monogràfic internacional coordinat per Carolina Moreno, catedràtica de la Universitat de València, i Teresa Vernal, professora de la Universitat Andrés Bello (Xile), revela que les eines d’intel·ligència artificial (IA) reforcen la bretxa de gènere. El treball analitza com la IA intervé directament en la construcció dels referents científics i en la representació de les dones en l’espai públic. En un escenari en què la intel·ligència artificial té un protagonisme creixent en nombrosos sectors, el dossier —publicat en la revista CTS. Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad— destaca que aquesta eina reflecteix i amplifica els biaixos socials existents entre homes i dones.
Una perspectiva iberoamericana sobre l’ecosistema comunicatiu
Per a analitzar aquestes desigualtats, Moreno i Vernal han seleccionat sis investigacions d’Espanya i l’Amèrica Llatina que evidencien com els sistemes automatitzats, les plataformes digitals, els models d’IA generativa, els algorismes de recomanació i les rutines periodístiques condicionen la visibilitat pública de les dones científiques i expertes. Enfront d’un debat acadèmic desenvolupat principalment en contextos anglosaxons, aquesta publicació aporta una perspectiva iberoamericana i estudia la IA no sols com una innovació tecnològica, sinó com un fenomen social que intervé en la manera de produir i fer circular el coneixement.
Els treballs integrats en el monogràfic aborden diferents àmbits de l’ecosistema comunicatiu: premsa digital, TikTok, X (anteriorment Twitter), generació d’imatges mitjançant IA, producció acadèmica, comunicació ambiental, salut mental i selecció de fonts expertes. En aquest marc, les autores indiquen que, a més de comptabilitzar quantes dones apareixen als mitjans, cal examinar com són anomenades, amb quins temes se les associa, quins formats visuals les representen i quines lògiques algorítmiques amplifiquen o limiten la difusió de les seues intervencions.
La falsa neutralitat de la tecnologia
«La IA no és neutral, és una tecnologia que depèn en gran mesura de les narratives que circulen en mitjans, plataformes i xarxes socials. El problema és que aquestes narratives no es distribueixen de manera equitativa», emfatitzen les investigadores. Així mateix, adverteixen que la invisibilitat de les dones no sempre és una absència absoluta, sinó que sovint es manifesta com a presència subordinada, segregació temàtica, dèficit d’autoritat o desplaçament cap a posicions menys prestigioses. D’aquesta manera, la IA reorganitza i amplifica els biaixos de gènere sota una aparença de neutralitat tècnica, ja que aprèn de dades històricament desiguals.
Transformar els criteris de legitimitat i autoritat
L’anàlisi subratlla la importància d’incorporar la perspectiva de gènere als estudis de la intel·ligència artificial i de la comunicació científica. Les implicacions pràctiques apunten a revisar les rutines de selecció de fonts en els mitjans, evitar la sobrerepresentació masculina en temes d’innovació i lideratge, i garantir que les dones expertes siguen citades amb la mateixa autoritat que els homes.
Com a conclusió principal del dossier, Carolina Moreno ressalta que «per a avançar cap a una comunicació científica més justa, no basta amb augmentar la presència de les dones, cal transformar els criteris d’autoritat, prestigi i legitimitat que determinen qui és visible i qui és escoltat».
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)