Alguna cosa passa al gegant asiàtic

13/02/2020

La crisi del coronavirus, està ofegant l’autèntic impacte que la societat xinesa realitza sobre el seu ferri règim polític. Hi ha coses que es mouen a aquest país continent, que no li acaben d’agradar al president Xi Jinping i, tot fa pensar que, ha aprofitat aquesta “grip oriental”, per posar en quarantena tot el territori i més concretament, aquell que s’hi troba més a la vora de Hong Kong. Tan sols una distància semblant a l’existent entre València i Compostel·la, separen aquestes dues capitals orientals.

Resulta prou casual que, les darreres emergències sanitàries sonades (grip aviar, la SARS) sempre provinguen del gegant asiàtic. Fa 31 anys que van tenir lloc els esdeveniments luctuosos de la plaça de Tiananmen, però sembla ahir que s’esdevingueren, vives aquelles cruels imatges de la sufocació de la revolta. Romanen vives en la memòria de moltes persones; de massa persones, segons l’staff polític xinés.

Un staff, que no ha dubtat a fer anar a cònsols i diplomàtics a les principals cadenes de televisió d’occident, per tal de procurar apaivagar el foc de preocupació que ha provocat el coronavirus, amb el suport dels mitjans de comunicació sensacionalistes.

El cas del jove oftalmòleg de Wuhan, mort fa pocs dies a causa de la malaltia que ell mateix va comunicar i denunciar i que, va patir empresonament a causa d’aquesta seua actuació, per “difondre rumors falsos”, evidencia que hi ha alguna cosa per sota, que interessa taponar i descapçar. Els governs autoritaris, encara no han descobert que malgrat la censura que apliquen en qualsevol punt del Planeta, resulta molt difícil de tapar la veritat a la ciutadania.

La mentida té sempre les potes molt curtes i bona mostra d’això són les reaccions de Rússia davant l’accident de Txernòbil de 1986, els atacs a les Torres Bessones de 2001, o els atemptats d’Atotxa del 2004, els sobres en “B” del Partit Podrit, els milers d’euros desviats a les butxaques de governants valencians… La realitat és molt obstinada i sempre aconsegueix surar per sobre les notícies interessades dels qui (mal)governen.

N’estic prou convençut que, en aquest cas, igual que ha passat en altres moments històrics, les aigües sortiran netes en passar la primera onada del segrest informatiu a què tenen sotmés el coronavirus i Beijin haurà d’acceptar els canvis socials que el poble xinés demana des de fa anys per poder eixir de la tenalla social, política i cultural en què es troba atrapat. No hi haurà ni coronavirus ni exèrcits suficients per a fer callar les veus de llibertat que contínuament rebroten des de 1989, en aquell país.

Amb la solució adoptada, a més de posar en quarantena tot un país, s’està afectant i molt, la seua economia i influint sobre l’economia del món. Em sorprén el silenci dels Estats Units d’Amèrica davant aquestes notícies tan alarmants, com les que se propaguen cada dia als nostres informatius.

Uns informatius, els de les televisions estatals, que prefereixen sembrar l’alarma del coronavirus, que l’alarma existent en relació a la “corona” i la seua família, esguitada dia sí i dia també, amb “afaires” que resulten poc alliçonadors: fotos oficials amb massa olor de naftalina, amb posats antics i anacrònics i amb dones coronades i vestides de color fucsia que protagonitzen no poques escenes estrambòtiques davant les càmeres dels reporters gràfics.

Uns informatius, que sembla que se n’alegren de la suspensió definitiva del “Mobile Barcelona” previst per a la darrera setmana de febrer, sense informar la ciutadania del que això suposa per a l’economia de la ciutat acollidora i de l’estat que li ha de fer de suport. Les mentidetes tenen les potes molt curtes i, al remat, aquest món de “notícies falses” es veurà atrapat i acabarà deixant que sure la veritat de tot plegat i, la ciutadania descobrirà els interessos socials, polítics i econòmics que mouen el món. En eixe moment, quan haurem perdut tota confiança, guanyarem el futur, perquè també haurem perdut la por i, segurament, serem més lliures.