Alguns efectes del negacionisme de les desigualtats de gènere al mercat laboral

Foto: Fundació València Activa del Pacte per l’Ocupació de la Ciutat de València.

Al món acadèmic està fora de discussió l’existència d’unes fortes desigualtats entre dones i homes al mercat laboral, on de manera sistemàtica les dones s’emporten la pitjor part: elles s’incorporen amb menor intensitat al mercat laboral, els seus salaris són menors fins i tot en llocs de treball de la mateixa categoria, s’enfronten a més entrebancs que els homes per accedir a aquelles ocupacions de major responsabilitat i reconeixement professional (amb el resultat d’unes carreres professionals menys exitoses), una major incidència del treball a temps parcial i molts altres resultats en aquesta mateixa línia que no ve al cas comentar ara.

Tot això ha provocat –no pas màgicament i automàticament, sinó a partir d’un esforç intens per part de persones individuals i dels moviments feministes– que aquestes desigualtats siguen assumides com un problema social i que s’incorporen, cada vegada amb més força, a l’agenda política. Fins i tot, recentment s’ha comptat amb un reconeixement a través del Premi Nobel d’Economia atorgat a Claudia Goldin en 2023.

Davant la situació descrita, cal fer un esforç en diverses direccions. Molt breument, podem parlar de les quatre línies d’actuació següents. En primer lloc, la recollida d’informació de totes les desigualtats de gènere en el mercat laboral, posat que allò que no identifiquem va quedant eclipsat per altres qüestions que acaparen els focus d’atenció acadèmica, social i política. En segon lloc, esbrinar-ne tant les causes com les conseqüències d’aquestes desigualtats. En tercer lloc, dissenyar i portar endavant polítiques coherents amb les causes del problema. I, finalment, avaluar els resultats i l’impacte d’aquestes polítiques per tal d’esbrinar si s’està assolint una reducció efectiva de les desigualtats laborals de gènere o si pel contrari cal redefinir l’estratègia.

La commemoració del Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes, el 28 de febrer, i del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, són dos exemples que serveixen per a recordar-nos, any rere any, que les desigualtats de gènere (laborals i d’altra mena) encara ens acompanyen, que són d’envergadura i que, per tant, les accions per fer-los front han d’ocupar un lloc destacat en les agendes polítiques. Al seu torn, les manifestacions del 8 de Març compten amb un gran seguiment, tot incloent les distintes franges d’edat, i amb la col·laboració d’un bon grapat d’entitats. Un elevat suport social que ha estat interioritzat per la major part dels partits polítics amb una incidència clara en la seua activitat, tant des del govern com des de l’oposició.

Ara bé, malgrat això, sempre hi ha persones i opcions polítiques que practiquen el negacionisme de gènere, la qual cosa significa que o bé no reconeixen l’existència de les desigualtats de què hem parlat, o bé minimitzen la seua importància, amb el resultat que les eliminen de la seua agenda política, o fins i tot les consideren totalment normals i naturals. Siga com siga, tot i que ja fa unes quantes dècades Josep Vicent Marqués va proclamar que molts dels processos de la vida quotidiana no són pas naturals sinó que podrien ser d’una altra manera, d’acord amb el negacionisme de gènere ni hem de preocupar-nos per la identificació del problema, ni perdre el temps analitzant-ne les causes. I menys encara hauríem de fer cap esforç per revertir una situació que al seu parer és plenament natural.

Vox és un partit que podem catalogar com a negacionista de gènere en el sentit que acabem de mostrar i, com que governa en coalició amb el Partit Popular tant a la Generalitat Valenciana com en un bon grapat d’ajuntaments, aquest negacionisme sovint acaba impactant en les accions de govern d’aquestes entitats públiques. I això és el que ha passat a l’Ajuntament de València uns dies abans de la celebració del 8 de Març. En aquest cas, el negacionisme de gènere, junt amb una valoració desfavorable i fins i tot despectiva de les organitzacions sindicals de classe, ha portat a reformar els estatuts de la Fundació València Activa del Pacte per l’Ocupació de la Ciutat de València, una entitat tripartida on participa l’Ajuntament de València amb el sindicats i la patronal amb representativitat institucional. La seua finalitat és la millora de la situació econòmica i laboral de la ciutat de València, cosa que implica l’assumpció d’un bon grapat d’objectius, entre els quals hi havia fins fa quatre dies «promoure i facilitar la igualtat d’oportunitats per a l’accés de la dona al mercat laboral» (article 6.6 dels seus estatuts). Doncs bé, segons la premsa, entre més canvis s’ha reformulat aquest article 6.6, que en la seua versió actual parla de «promoure i facilitar la igualtat d’oportunitats per a l’accés de totes les persones al mercat laboral».

La decisió és preocupant per diversos motius. Perquè en concebre que les desigualtats de gènere al mercat laboral són naturals, s’assumeix que no mereixen una atenció particular, la qual cosa molt probablement serà el primer pas per a eliminar-les del conjunt de programes, o bé per a relegar-les a una presència testimonial. A més, perquè això s’ha fet sense cap anàlisi prèvia. Ni trobem cap referència a una avaluació que mostre la manca d’efectivitat d’aquesta línia d’actuació de València Activa, ni cap anàlisi relativa a la situació i l’evolució de les desigualtats de gènere al mercat laboral de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. Però, addicionalment, també perquè la decisió s’ha adoptat, segons informacions de premsa, amb el vot favorable de totes i tots els representants de l’Ajuntament de València i amb el vot en contra dels sindicats i de la patronal, també membres del patronat d’aquesta fundació. Això s’ha d’interpretar com un tret al peu d’una entitat que porta més de vint anys desenvolupant una tasca, en general satisfactòria, adreçada a millorar la situació laboral mitjançant la col·laboració dels tres blocs de patrones i patrons. En suma, una decisió equivocada i alhora provocadora de la qual hem de lamentar-nos, tot i que sembla respondre a una lògica política coherent amb la celebració que la va completar.

Revista número 500. Març 2024.