La Conferència Episcopal Espanyola ha presentat un projecte en format de videopòdcast sobre cinc grans qüestions del nostre temps: la salut mental, la família, l’educació, la promoció de la dona i la demografia.
L’Església fa una clara aposta pel diàleg amb experts amb una mirada humanista i busca donar resposta a preguntes com la crisi en salut mental que la nostra societat pateix, el paper de la família en un món hiperconnectat, però que es mor de soledat, l’educació actual i en el futur més proper. Els episodis apareixen ja al canal YouTube i a les xarxes socials de la CEE.
El periodista Israel Remuiñán ha conversat amb la psicòloga M. Jesús Álava Reyes, amb el professor i pare de família José Martín Aguado, amb el doctor i professor d’ètica Ricardo Calleja, amb el responsable d’estudis i anàlisis socials del CEU-CEFAS Alejandro Macarrón, i amb María Gómez del Pozuelo, cofundadora de Womenàlia.
A més d’apostar pels nous formats per a dialogar i tractar de comprendre els desafiaments del món actual des d’una visió integradora, també es pretén oferir una mirada esperançadora i profunda sobre alguns dels principals reptes del nostre temps.
Es tracta de buscar comprendre, en la mesura que ens siga possible, el present i bastir junts un futur més humà, fratern i solidari. També consisteix a buscar punts d’encontre, diàleg i reflexió a fi de poder explorar els reptes que la nostra societat es planteja de manera directa o indirecta i que a tots ens afecten, ens agrade o no. Cal que ens detinguem, que donem temps i espai al diàleg compartit, que tots puguem qüestionar-nos i conversar obertament sobre els problemes i les esperances de les dones i els homes d’avui.
A l’Església li importa el present i el futur del nostre món, de la nostra societat en conjunt i de cada persona en particular. Des del Concili Vaticà II, especialment els cristians hem pres una major consciència de temàtiques tals com la solidaritat, la subsidiarietat, el bé comú, la hipoteca social dels béns, una visió integral de la persona i de la societat, el treball per la justícia, la llibertat i la pau.
Els cristians no vivim al marge o fora del món, i tenim una paraula a dir a tot aquell que vulga escoltar i entrar en diàleg amb nosaltres. Ens interessa un desenvolupament humà integral, i tot allò que és vertaderament humà ens concerneix.
Al centre de la vida de cada cristià i de tota la comunitat eclesial està Jesucrist, el qual es manifesta en els més pobres, en els més necessitats: “Tot allò que feu a algú d’estos germans meus més menuts, m’ho feu a mi” (Cfr. Mateu, cap. 25).
En virtut de l’alegria i de l’esperança que naix de l’encontre amb el Senyor Jesús i amb el seu Evangeli, estem cridats a entrar de ple en la vida de les persones i dels pobles a fi de bastir diàleg, amistat social i fraternitat.
Certament, tots estem a la mateixa barca, ningú no se salva sol i totes i tots ens necessitem els uns als altres. L’amor a Déu es manifesta en l’amor al pròxim, i l’amor al pròxim s’alimenta de l’amor a Déu. Cada ser humà està cridat a ser un bon samarità per als altres, particularment per als més pobres, que jauen mig morts a la vora del camí (Cfr. Lluc 10, 25-37).
Allò que ara i sempre importa és Jesucrist, el seu Evangeli i el bé integral de cada persona i de tots els pobles de la terra.